De mica en mica va incrementant l’interès per la nutrició. No solament parlem de les Illes Balears, sinó també de la resta del país. Pel que fa al nostre territori, han augmentat les visites al nutricionista a Mallorca de confiança per part de cada pacient.

És innegable que la pandèmia ha col·laborat en aquesta tendència. I és que la societat balear cada cop procura més pel seu benestar, donant per fi a l’esperança de vida la importància que mereix.

Per tal de viure bé i durant la màxima quantitat d’anys possible, és essencial menjar bé. És a dir, sà i variat. Precisament amb aquest objectiu va sorgir l’etiqueta nutricional coneguda com a Nutri-Score.

Ja des del principi va ocasionar una sèrie de polèmiques. Qui pensava que amb el pas del temps anirien a menys, s’equivocava. De fet, recentment s’han donat a conèixer unes informacions que han generat indignació.

Oli d’oliva, pernil i formatge

Són nombrosos els plats típics de balears que s’elaboren amb oli d’oliva. Des de temps immemorials és considerat un ingredient fonamental de la dieta mediterrània, la qual cataloguen els nutricionistes experts com una de les més saludables en l’àmbit mundial.

Així doncs, tot sembla indicar que aquest producte hauria de rebre una bona nota al Nutri-Score. Contràriament al que es podria esperar, les etiquetes de l’oli d’oliva deixen molt a desitjar.

De fet, li atorguen la mateixa puntuació que al de colza. Segons experts com els nutricionistes de l’Hospital Parque Llevant, ubicat a Mallorca, és una decisió difícil d’entendre tenint en compte les propietats tan bones que ofereix l’oli d’oliva.

La indústria olivera va posar el crit al cel en el seu moment. La petició de pujar-li la nota no servirà de res, ja que s’acaba de saber que aquest ingredient tan popular a Mallorca i a la resta de les Balears continuarà estant mal considerat per l’etiqueta nutricional.

No tot són males notícies: sembla que el govern, en concret el ministeri de consum, acabarà excloent l’oli d’oliva d’aquest tipus d'etiquetatge. La bona notícia ha estat fruit de diversos anys de queixes per part dels corresponents sectors.

Precisament és un resultat que també volen aconseguir les associacions que lluiten per demostrar que el pernil i el formatge són ingredients que mereixen una nota millor, en comparació amb la que actualment mostra Nutri-Score.

A diferència de l’oli d’oliva, aquests embotits no són tan populars a les Balears. Així i tot, són nombrosos els ciutadans de les nostres illes que setmanalment gaudeixen de torrades amb pernil, tapes de formatge, etcètera. Precisament aquest últim té una gran tradició a Maó, una de les ciutats més importants de Menorca junt amb Ciutadella.

És important mencionar el fet que qualsevol sector, en cas que ho estimi oportú, té la possibilitat de quedar exclòs del sistema. Així i tot, des de les entitats especialitzades, inclòs el mateix, es pretén conscienciar als diversos àmbits sobre la importància de no fer-ho.

El motiu resideix en què tard o d’hora la Unió Europea, tal com estimen fonts properes, acabarà implantant una llei per fer obligatòria la inclusió de Nutri-Score als diversos sectors i productes que fins ara romanen exclosos.

Un algoritme no massa eficaç

Les últimes polèmiques no només han estat generades pel ja comentat, sinó també per altres productes que segons l’etiqueta nutricional són bastant sans, però no ho resulten en absolut.

Això és degut a l’algoritme del qual fa ús el sistema, el qual no és propi de l’any en què ens trobem. En ple 2021 costa creure que, pel simple fet de tenir poca sal o greixos saturats, un producte rebi una B estan carregats d’additius.

Un clar exemple és el de certs aliments reduïts en sal que, per compensar-ho, afegeixen un potenciador de sabor com el glutamat monosòdic.

Informàtics especialitzats en algoritmes indiquen que, aquest utilitzat per Nutri-Score, ha de rebre una actualització urgent o un canvi radical, refent-lo des de zero. ¿Per què no es fa?

Realment, tot i les polèmiques ocasionades, s’ha demostrat que en la majoria de casos la puntuació atorgada als productes és bastant encertada. Els consumidors, en línies generals, se’n refien d’aquest tipus d’etiquetatge. Així i tot, molts d’ells prefereixen optar abans per les seves pròpies alternatives.

Alternatives dels consumidors

A les Balears hi ha certes aplicacions que han experimentat un gran creixement en l’última dècada. Així ho demostra Yuka, a més d’altres sistemes similars que funcionen exactament igual. Des del mateix supermercat és possible llegir els codis de barres dels productes, obtenint una puntuació similar a la de Nutri-Score.

En basar-se en les valoracions que fa la mateixa comunitat, alguns habitants de les illes atorguen més credibilitat a aquestes apps. Independentment del sistema empleat per a esbrinar si un aliment és saludable o no, el cert és que avui dia ja no suposa un maldecap obtenir aquesta informació tan important.