Tià, no vull de cap manera discutir amb tu. Sí, jo també, com en Carles, soc un "baldragues", un "servil" com dius tu. Un home que mira al seu voltant. Que veu com funciona un sistema econòmic depredador de natura i d'humans, en mans majoritàriament d'homes poderosos als qual jo no em vul assemblar. Un sistema militar causant de tantes morts al llarg de la història. Morts d'homes i violacions de dones. No ens recordem de Sbrebrenica i tants genocidis ordenats per mascles? Jo no vaig voler fer el servei militar perquè no volia aprendre a matar. Com molt centenars de milers de joves, també "baldragues". Visc a Catalunya i aquí el 93% (sí, el 93%) de les persones condemnades per assassinat són homes. Casualitat? (Per cert, també una part significativa de les seves víctimes són també homes, cosa que indica que aquesta manera de "fer d'home" també ens fa mal a nosaltres mateixos) Aquest baldragues que escriu aquest comentari rebutja això. Sort tenim de les dones feministes que, com el nen del conte, ens han mostrat que l'emperador que ens diuen que hem de ser va despullat.

El "lloc d'Espanya" on una fona ha assassinat l'home a ganivetades és Manacor. Ho tenim a prop.
Damunt la premsa d'avui veig que, devers
alacant, un home també ha estat assassinat per dues dones.

Supòs que les feministes enfollides i els servils rampants que els reten submissió ho deuen trobar molt bé. Al cap i a la fi els "patriarques" (i jo en som un) ens ho mereixem. Estam farts de veure graffiti per les parets que inciten a tals accions de venjança històrica.

"Mata a tu padre, mata a tu hermano, mata a tu novio", "Macho muerto, abono para mi huerto", "Machete al macho", "El violador eres tú" em va dir una cabra que tot d'una va fugir corrents. Un parent meu, casat, després d'esser humiliat i maltractat davant tothom i per sistema per la seva megera, i malmenat per sistema per aquella bèstia,el marit, quan jo vaig demanar a aquest com es podia deixar humiliar, i el betzol no sabés respondre, la seva "dona" li va llançar, amb ulls foguegants: "Jo et faré pagar segles d'humiliació de les dones".

Com aquestes, centenars de vegades: jo, sotmès per un parell d'amigues meves, a les quals he retirat la meva amistat, fart que em sotmetessin a la inquisició feminista, tip que, quan jo deia coses com ara que tenc costum de cedir el pas a les senyores, així com el seient en els mitjans de transport, i fart jo que m'assenyalessin amb un dit acusador i escopir-me a la cara "Això és masclista!, Aixo és masclista!", els vaig retirar la meva amistat, una amistat que la gent normal aprecia molt. A mi no m'aplicarà cap feminista enfollida la seva inquisició.

Carles Llorens, qui t'ha fet trabucar el cap, qui t'ha transformat en un baldragues rampant? Passes gust, d'esser humiliat?

Doncs va teu. Sortosament, fas part d'una minoria minoritària de servils. Et faria bé de posar-te en mans de qualque psicòleg. On és, la teva dignitat? "Homes" com tu nodriu els ous de les serps. I en tocareu les conseqüències.

A propòsit, no sé si heu vist (supòs que sí, però us en guardareu prou de dir-ho) que, no em recorda a quin lloc d'Espanya, despús-ahir una dona va matar el marit a ganivetades.

M'enamora la capacitat de dir tantes coses i ho diu tan senzill, que sembla fins i tot tan fàcil, que no és compren com encara estem tan lluny de la igualtat. M'ha convidat a fer una reflexió personal... Quin va ser el meu instant? Quan vaig eixir de l'armari del patriarcat?

Moltes gràcies a tots els homes que fan costat a les dones i s'han afegit a la lluita feminista.
El masclisme és egoísme i injustícia, però que unes persones a les que aquestes parts i quarts ancestrals els favoreix, renunciin al seus privilegis per reclamar la igualdar de drets de l'altre sexe, demostra un esperit molt gran.