Alberto Jarabo (Madrid, 1975) és llicenciat per la Universitat Complutense de Madrid, cineasta i secretari general de Podem a les Balears. Viu a Mallorca des de fa 15 anys.
Es considera preparat per assumir la presidència de les Illes si així ho decideix una majoria de la ciutadania?
Hem de ser molt exigents. No sé si algú està preparat per a afrontar els obstacles i la responsabilitat de formar govern o ser oposició. Una de les coses que em preocupava a l'hora de presentar-me era el moment de sortir d'una reunió postelectoral amb altres partits per dir si hi havia acord de govern.
Està acceptat dins la línia de Podem ser candidat i secretari general? Hi ha perill de convertir-se en casta?
Crec que ens queda bastant per a ser casta. És cert que he tingut més visibilitat les darreres setmanes. Però el que tenim clar és que en cas d'entrar al Parlament, el meu càrrec de Secretari General seria delegat en una altra persona. Evidentment, ambdós càrrecs no són compatibles, sobretot per manca de temps.
La campanya electoral de Podem serà equiparable a la d'altres partits?
Esper que no. Els grans mítings em semblen cosa del passat, tot i que és cert que hi ha gent a qui li agraden. Intentarem estar més a prop de la població i evitar aquests grans actes. Una qüestió clau serà que no ens finançarem amb crèdits bancaris, sinó amb microcrèdits personals, que retornarem sense interessos. També hi haurà donacions, però amb uns límits. S'ha de tenir en compte que part de la degradació democràtica és fruit dels deutes enormes amb les entitats financeres.
Estan immersos en l'elaboració del programa «colaboratiu». Quins són els eixos principals de debats i les principals propostes?
Ja ha acabat la primera fase de recepció de propostes dels fòrums virtuals. Ara comença la segona fase, durant la qual traurem taules al carrer per rebre més propostes dels ciutadans. Després, les propostes pugen a equips de treball específics per àrees temàtiques, que s'encuiden que no hi hagi contradiccions, i de marcar les línies generals.
Quines són aquestes línies?
Ja tenim les més bàsiques. Per exemple, en matèria d'habitatge volem anar més enllà de l'anomenada dació en pagament i fomentar el lloguer social. També hem d'arribar a acords amb els bancs perquè no sigui fàcil desnonar. I si és inevitable, que aquesta gent tengui on viure i no quedi al carrer.
Tot el que sigui reduir l'escletxa de desigualtats que ha creat la crisi és important per a Podemos en l'àmbit estatal. Com deim sempre, hem rescatat bancs que es dediquen a desnonar la gent. I els polítics s'han dedicat a incomplir articles de la Constitució, que diu que les persones tenen dret a un habitatge digne.
Una altra prioritat és combatre la pobresa.
Sí. Tenim un «pla de rescat ciutadà», semblant al que fa Syriza a Grècia. L'altra dia, veient el programa Salvados, m'adonava que països no precisament comunistes tenen cobertes les seves necessitats bàsiques. A Alemanya, encara que hi hagi contractes precaris, tothom té accés a l'energia. El que hem de fer és cobrir aquestes necessitats bàsiques. Jaume Santandreu em comentava l'altra dia que arribaven a ell persones molt normals, que podien haver estat fàcilment amics meus. Gent que ha quedat totalment desprotegida. Com és possible això quan sabem que hi ha acords permanents amb bancs o companyies energètiques, que reben encara subvencions per part de l'Administració?
A nivell de Mallorca i d'Illes Balears hi ha dues qüestions que han generat les majors mobilitzacions ciutadanes dels darrers temps: territori i llengua. Podem s'alinea amb la defensa de la terra?
No pot ser d'una altra manera. No puc concebre que hi hagi gent disposada a qualsevol cosa per guanyar doblers. És una irresponsabilitat perquè, a més, ens estam carregant el futur turístic i de generació de riquesa d'aquesta terra. Tenim un paisatge digne d'admirar que hem de protegir.
Estan a favor de l'ecotaxa?
Totalment. Diem-li ecotaxa o impost mediambiental. Hem de mantenir unes estructures que empram durant quatre mesos, però que s'han de conservar durant la resta de l'any. Ara ho paguen els ciutadans de les Illes i hi hauria d'haver, almanco, una corresponsabilitat dels turistes.
El Govern Bauzá està massa al servei del sector hoteler?
No ho dic jo, ho diu el sector de l'oferta complementària. Ho sentim als carrers i als diaris.
Podem els posarà a ratlla?
Crec que tothom s'ha de posar al servei de la legislació actual. Tenim una Constitució que no permet als bancs o als hotelers dictar les lleis als polítics. Aquests darrers són els que ho han de fer en funció del mandat de la ciutadania.
A escala educativa, aposten per una entesa amb els docents?
Partim de l'oposició al TIL i la LOMQE, no només perquè s'hagi implantat malament sinó perquè la intenció era perversa. Ningú pot estar en contra que els nins sàpiguen les tres llengües. En aquest sentit, no és una qüestió d'hores. És que hi ha hagut una irresponsabilitat d'aquest Govern, perquè ha reduit la qualitat de l'educació pública i ha intentat diluir la llengua pròpia: el català.
És partidari de la igualació total i absoluta de drets i deures entre castellanoparlants i catalanoparlants?
Si hi ha dues llengües i tothom té el dret d'emprar les dues, la responsabilitat de qualsevol partit és garantitzar l'exercici d'aquest dret. L'horitzó de futur és que tothom pugui parlar en les dues llengües sense cap problema.
Però la qüestió és de drets.
Voldria que es fomentàs la utilització del català, precisament perquè hi ha gent que no l'empra i l'han d'aprendre, lògicament. Però sense imposar-lo. Jo vaig arribar de Madrid fa 15 anys i no tenia ni idea del que es covia aquí, però ara puc tenir una conversa amb tu, i això ens iguala.
Però la qüestió és que jo tenc l'obligació d'entendre el castellà però ningú té l'obligació d'entendre el català.
Jo no en parlaria en termes d'obligació.
Seria, per tant, partidari d'eliminar l'obligació d'entendre el castellà?
No ho plantejaria en aquests termes. Per a mi, aprendre el català, ha estat una obligació moral que em vaig autoimposar i crec que tothom ho hauria de fer si arriba a un lloc a on hi ha una llengua cooficial, no només per respecte, sinó per desenvolupar les teves capacitats. Si anam a Muro, per exemple, jo puc parlar tranquil·lament amb la gent d'allà. I com que la gent veu que jo el parl, la gent d'allà parlarà amb mi i no amb aquell que du aquí molts d'anys i no ha volgut aprendre'l. Per una qüestió cultural, de sensibilitat. Es tracta de convivència i d'integració.
Quin plantejament fa Podem pel que fa a l'autofinançament?
S'ha d'aconseguir un règim especial per a les Balears. Som les úniques illes d'Europa que no el tenim. Això ens col·loca en una situació d'indefensió, perquè tot ens surt més car. Seria important aconseguir un consens entre tots els partits per poder reclamar en l'àmbit estatal aquest règim especial. Jo m'he compromès davant de diversos sectors a defensar una qüestió que ens afecta a tots.
Més enllà del règim fiscal pel fet de ser unes illes, hi ha la qüestió de l'espoli fiscal. Hi ha sensibilitat dins Podem?
Et mentiria si et digués que el partit, en l'àmbit estatal, està tan preocupat pels temes que afecten les Illes Balears. Quan jo vivia a Madrid tenia una imatge molt diferent de la que tenc ara. Però una quantitat de doblers que podrien arribar no ho fan perquè no desenvolupam projectes d'infraestructures més enllà de les carreteres i d'aeroports. Hi ha possibilitats com els aqüífers, per exemple. Tampoc és cert allò que sempre ens expliquen que la renda per càpita és superior a la resta d'Espanya. Això és només una mitjana.
Quines expectatives teniu de cara a les eleccions de les Balears?
Ara mateix les enquestes són molt volàtils. Però el que tenim molt clar és que la campanya electoral serà molt decisiva i molta gent triarà el seu vot en funció de les notícies que senti les 48 abans de les votacions.
I també jugaran un paper important els pactes. Garanteixen que si depèn de Podem Bauzá no serà el president?
La resposta és complicada. A Podem, això ho decidiran els inscrits. El que sí que podem garantir és que les reunions postelectorals seran totalment transparents. Fins i tot intentarem que hi hagi streaming en directe perquè la gent pugui triar amb criteri. Això sí que serà històric.
Quin és el seu model de radiotelevisió pública?
Els mitjans han d'exercir un sevei públic i encara queda molt per millorar.
"Obligació de tipus moral" amb el condicional "hauria"... Quina forma més fina de dir "i noltros ens en rentariem be les mans i no fariem res per protegir-lo"! Perquè les obligacions morals no es legislen.
I està molt be no voler posar obligacions lingüístiques. Jo també ho trob, sempre i quan es comenci amb el castellà. Però mirau com quan se li pregunta sobre això, en tocar el castellà esquiva el bonyet... Tan com es recolza en la constitució i en aquest punt òbvia totalment que aquesta OBLIGA a tots a saber castellà. Així com quedam, defensa la no-obligacio o no? Perquè si vol ser tan lliure i no obligar, hauria d'haver dit que canviaria la constitució en aquest punt. Així potser seria coherent amb les "obligacions morals" i el castellà allà on sigui propi, també seria una "obligació moral" i res més. I així, per jo perfecte.
Per acabar, vaja! O sigui que recolzar a un Bauzà president tampoc és totalment descartable? Idò si que anam! Qui els voti pensant "canviar", és que és un poc curtet!
Jo personalment, a partit que es presenti sense una defensa oberta i clara dels nostres interessos (=finançament i sobirania, o millor si pot ser independència, però aquesta la veig complicada amb el panorama electoral actual) la nostra llengua, cultura, territori i educació per a tothom de qualitat (=amb recursos) i amb integració en la nostra llengua, no el vot.