Israel i Hamàs, el Moviment de Resistència Islàmic, han arribat a un acord per aturar els combats a Gaza i intercanviar presoners israelians per presos palestins, segons ha informat un funcionari sobre l'acord, obrint així la via a un possible final d'una guerra de 15 mesos.
L'acord arriba després de mesos de negociacions intermitents afavorides per mediadors egipcis i qatarians, amb el suport dels Estats Units, i just abans de la presa de possessió, el 20 de gener, del president electe nord-americà, Donald Trump. El republicà ha confirmat l'acord i s'ha atribuït el mèrit.
Trump ha afirmat que «aquest èpic acord» ha passat gràcies a la seva victòria electoral, ja que aquest triomf va demostrar al món que la seva futura administració «cercarà la pau i negociarà acords per garantir la seguretat de tots els nord-americans».
L'oficina del primer pinistre d'Israel, Benjamí Netanyahu, ha assegurat aquest capvespre que encara queden clàusules de l'acord per resoldre, però ho esperen tancar tan aviat com es pugui.
«Davant la ferma postura del primer ministre Netanyahu, Hamàs ha fet marxa enrere en la seva exigència d'últim minut de canviar el desplegament de forces al corredor de Filadèlfia», va recollir el comunicat.
Un acord en tres fases
L'acord per aturar els combats a Gaza està constituït per tres fases, segons ha avançat el mitjà israelià Haaretz. La primera, que durarà 42 dies, inclou l'alliberament de 33 presoners israelians (prioritzant dones civils i soldats, nens i més grans de 50), a canvi de 30 presos palestins per cada civil israelià i 50 per cada dona soldat. En aquesta fase, ambdues parts es comprometen al cessament dels combats i el desplaçament dels soldats israelians cap als límits de la Franja, així com la tornada dels palestins desplaçats a casa i l'augment de l'ajuda humanitària.
L'inici de la segona etapa, també de 42 dies, estarà marcada per la declaració de «calma sostenible» i l'alliberament dels presoners israelians homes restants, a canvi d'un número encara per negociar de presos palestins. En aquesta fase, l'Exèrcit israelià s'haurà de retirar completament de la Franja de Gaza.
Finalment, a la tercera fase s'implementarà un pla de reconstrucció a Gaza i s'obriran les cruïlles frontereres a la Franja. A més, les dues parts procediran a intercanviar-se els cadàvers de combatents i presoners morts.
Entre els problemes que presenta aquest acord, Hamàs no està en possessió de tots els presoners, i per això haurà de negociar amb altres grups militars, recull Haaretz. Així mateix, si el nombre de presoners israelians vius no arriba a 33, el grup islàmic lliurarà els cossos.
D'altra banda, la retirada dels soldats israelians xoca amb la insistència de l'Estat hebreu a controlar el moviment dels palestins cap al nord, ja que asseguren que han de garantir que Hamàs no torni a armar aquestes zones.
També queda a l'aire el destí del corredor Netzarim, utilitzat per les forces israelianes, ja que un funcionari israelià va assegurar en declaracions recollides per Haaretz que els militars mantindran el control del pas per fer inspeccions als palestins que tornin al nord.
Així mateix, l'entrada d'ajuda humanitària pot estar condicionada per les restriccions, fins i tot abans de l'ofensiva israeliana, a certs materials que segons Israel es puguin utilitzar amb finalitats militars, a més que es manté el pla de prohibir l'accés de l'agència de Nacions Unides UNRWA a la Franja.
La «calma sostenible»
La segona fase de l'acord, que parla de la declaració d'una «calma sostenible» a la Franja, inclou la retirada de les tropes israelianes. Tot i que Israel ha assenyalat que no acceptarà una sortida completa fins que Hamàs perdi el poder militar i polític a Gaza, assenyala Haaretz.
Aquesta part s'ha de negociar abans de finalitzar la primera etapa de l'acord, i si bé els Estats Units, Egipte i Qatar han donat garanties verbals per prolongar l'alto el foc si no s'arriba a l'acord, Israel no ho ha fet, arreplega el mitjà hebreu.
Israel va bombardejar un lloc de menjar a Gaza poc abans de formalitzar l’acord
L'Exèrcit israelià va bombardejar aquest dimarts un lloc de menjar de la zona humanitària de Mawasi, a l'àrea del sud de Jan Iunis, i va assassinar tres persones, poc abans de l'anunci de l'acord.
Fins que s'anunciés oficialment l'acord, la Defensa Civil palestina va demanar a la població «per tal de preservar les seves vides» que no s'acostessin a les zones de la Franja on encara hi ha presència de tropes israelianes.
El mes de novembre se'n firmà el del Líban, i l'exèrcit israelià hi ha continuat bombardejant.
Això "d'aturar els combats"... francament, no sé quins, m'he cansat de veure matances de civils per part de l'exèrcit de Netanyahu, incloses les que ha perpetrat en els hospitals i en les "zones segures", prèviament indicades per ells mateixos. I "tornar a casa" al nord... al nord no queda absolutament res dempeus.
Tanmateix, esper que sigui un alto el foc de veres i que no hàgim de veure més salvatjades.