El secretari general d'Institucions Penitenciàries, Ángel Luis Ortiz, el parlamentari d'EH Bildu i advocat Julen Arzuaga, el portaveu de la xarxa ciutadana Sare i exconseller basc, Joseba Azkarraga, o l'advocat José María Matanzas, són alguns dels polítics i personatges públics que han estat espiats per la Guàrdia Civil.
Així ho ha reconegut implícitament el propi organisme armat quan ha remès un informe a l'Audiència Nacional espanyola on explica «els contactes freqüents» de «l'entorn» de presos d'ETA amb la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries, depenent del Ministeri de l'Interior, així com les gestions per a mediar amb la Delegació del Govern espanyol al País Basc, dins allò que consideren «l'estratègia per a passar la llista de prioritats», que inclou l'atenció a interns malalts, aconseguir progressos en la classificació penitenciària, trasllats de presó o permisos de sortida.
L'informe, al qual ha tengut accés Europa Press, va ser elaborat per la Prefectura d'Informació de la Guàrdia Civil i datat el 18 de març de 2021 dins d'una causa de l'Audiència Nacional que investiga l'organització d'actes d'homenatge a etarres i en la qual estan investigats membres de Sortu.
El document, de 429 pàgines, revela els contactes, per exemple, entre el secretari general d'Institucions Penitenciàries, Ángel Luis Ortiz, i el parlamentari d'EH Bildu i advocat de presos etarres Julen Arzuaga. També figura la mediació del portaveu de la xarxa ciutadana Sare i exconseller basc, Joseba Azkarraga, o l'advocat José María Matanzas, entre altres.
D'aquesta manera, per exemple, expliquen que Azkarraga informa d'una reunió amb Ortiz, alt càrrec del Ministeri de l'Interior amb Fernando Grande-Marlaska. «Dimarts que ve tenc una nova reunió amb Ángel Luis. Teniu alguna cosa concreta que us interessi traslladar?»
Entre les converses intervingudes després d'una operació de la Guàrdia Civil contra l'organització dels 'ongi etorri', figura un text del mateix Ángel Luis Ortiz en resposta a Julen Arzuaga sobre la situació del pres malalt Aitzol Gogorza. «Estimat Julen», li diu el responsable de Presons, abans d'informar-lo del «programa de tractament individualitzat» que, «quan sigui aprovat pel jutjat», permetrà el seu trasllat a l'hospital de Donostia.
Contacte freqüent amb «el de Madrid»
De l'anàlisi de les comunicacions de diversos investigats, els agents de la Guàrdia Civil alerten que «Azkarraga manté contacte freqüent amb algun responsable d'Institucions Penitenciàries (IIPP)». Segons detalla, «en nombrosos missatges Joseba fa referència a aquesta persona com 'El de Madrid', amb el qual contacta tant telefònicament com personalment a través de reunions quan es desplaça a Madrid, posant al corrent a Antonio López Ruiz de tota la informació que rep d'aquest individu».
En l'informe de la Guàrdia Civil s'analitzen les converses de Whatsapp entre els integrants de la Comissió a favor dels presos, la qual també ha estat víctima de l'espionatge.
La Guàrdia Civil creu que la 'comissió a favor dels presos' està composta «almenys» per Antonio López Ruiz, Oihana Garmendia Marín, Carlos Saez de Egilaz Murgiondo, Rufino Etxeberria Arbelaiz i Joaquín Urain Larrañaga.
Encobrir els actes d'homenatge
De les intervencions telefòniques, a més, els agents han constatat que la citada comissió a favor dels presos d'ETA «estaria tractant d'encobrir els actes d'homenatge», coneguts com ongi etorri, per a «evitar les denúncies de les associacions de víctimes del terrorisme i alguns partits polítics».
Es tractaria d'un «canvi d'estratègia en la realització d'homenatges» que, segons recull l'informe policial, «no parteix del convenciment moral, sinó que és conseqüència del treball policial i judicial». «No renuncien a fer actes d'homenatge o rebudes, sinó que proposen rebudes 'encobertes', sota el format de manifestacions o un altre tipus d'esdeveniments», assenyala.
El format abans qualificat com ongi etorri podria passar a ser el «dia de la solidaritat».