És impressionant la vigència de l’esperit de Llorenç Moyà (Binissalem 1915- Palma 1981) a la nostra ciutat. Fa poc s’ha representat la seva 'Adoració dels Reis d’Orient' (1966), fa quaranta anys que Bernat Pujol i col·laboradors la porten a escena. Pertany a la sèrie de teatre popular que amb tant d’èxit fa conrear el nostre dramaturg.
A la representació de 2025, cal destacar el paper del cantant Pere Janer fent de Sibil·la. És d’admirar la seva veu melodiosa i harmònica. Cosme Bonet, el polític, va fer un impecable i divertit personatge de secretari. Cal destacar el vestuari que amb tanta cura com imaginació elabora Rafa Pizarro any rere any. Els participants insereixen 'botifarrons' més o manco rimats i comptats sobre l’actualitat política, cosa que fa la representació més popular i festiva. Però el text de Moyà, adaptat i restaurant a partir d’una consueta antiga, resplendeix amb la vellesa de vocabulari, el ritme perfecte i les rimes sentides.
La representació del 'Via Crucis' (1961) del poeta binissalemer es fa també cada Divendres Sant pel mateix grup Taula Rodona dirigit per Bernat Pujol, i els primers anys per Alfonso Diez. Aquest text entronca amb el teatre tràgic del nostre poeta i dramaturg. No ha estat pas escrit com a peça teatral, però els sonets de la mort de Jesús teatralitzats per Bernat Pujol ressonen amb la perfecció de la dicció dels actors professionals. El mestre Llorenç Moyà és un gran sonetista, un escriptor d’una llengua íntima i puríssima. El vessant tràgic del Via Crucis representat pels actors excel·leix. A mi personalment m’encanta veure a turistes despistats que arriben a ses Voltes i es queden a sentir i veure: no entenen els mots, però el ritme escandit i la força de la representació els deixa captivats.
Llorenç Moyà és un dels meus mestres. Coincidirem a la tertúlia de la llibreria 'Cavall Verd', la llibreria que sols venia poesia de Rafel Jaume (Palma 1928-1983). M’ensenyà a depurar els mots de corrupteles sempre cercant l’etimologia més nítida (Així de 'mussol' o 'uixol' o 'uçol' un arriba a la forma 'urçol' derivada del llatí, per exemple). Record una visita a casa seva al carrer Concepció número 11 on em va mostrar la seva col·lecció completa dels clàssics grecs i llatins de la Fundació Bernat Metge i manuscrits seus de llibres inèdits. També vaig visitar amb ell el gran casal de Can Gelabert a Binissalem amb les pintures pompeianes, que ara sols es conserven en part a les parets però no pas al sòtil, i les coses curioses que son pare, oficial de l’Armada, portà de Filipines quan hi va servir com a militar abans de la independència de 1898.
El seu mestratge i esperit continua vigent amb els lectors i espectadors com un gradient positiu de noblesa,bonhomia i intel·ligència.
