El 31 de desembre és el dia que concloem l’any, però pels mallorquins també es celebra el Dia de l’Estendard, una festa quasi mil·lenària, i per alguns es lluita per la recuperació de la diada nacional de Mallorca. En els darrers mesos s’ha convertit en una data conflictiva, principalment pel canvi de data promulgat pel conjunt neofranquista que ens governa. Més enllà dels seus intents de deslligar més Mallorca de la catalanitat, i sense entrar en si la nova data és històricament vàlida o no (spolier, no ho és), que un govern centralista i espanyolista hagi estat capaç de manipular els símbols de la mallorquinitat nacional demostra que el moviment nacional mallorquí no té força per establir unes bases ideològiques que es comparteixin arreu de l’illa. És evident, emperò, que les forces centralistes són potents i estan ben estructurades, el que dificulta la lluita per fer-hi front. Encara és més difícil quan aquestes forces, també capitalistes i colonials, han triomfat en el pla de desestabilització social, que enfronta les classes populars baixes entre elles i té com a conseqüència la falta de cohesió social, la pèrdua d’identitat pròpia o la fixació de l’enemic en una falsa alteritat cultural quan a Mallorca, la precarietat laboral, la falta de recursos, l’impossible accés a l’habitatge i la massificació turística afecten a tota la població de classe treballadora, independentment de la identitat ètnica i cultural.
Per això, aquest 31 de desembre, hem de refer la diada, i reformular les bases de la mallorquinitat, per a que es promogui un sentiment de pertinença popular actualitzat, contextualitzat i que reflecteixi la realitat de Mallorca, protagonitzada per la verticalitat de classe i per la intrusió colonialista d’especuladors occidentals que impossibiliten habitar Mallorca.
Si realment volem una Mallorca cohesionada, capaç de fer front a les estructures d’estat que s’aprofiten dels nostres recursos i precaritzen la vida dels mallorquins i mallorquines, hem de presentar voluntat de repensar les nostres línies polítiques i crear un nou llenguatge de lluita.
Tot això passa per desmuntar els ideals nacionalistes que han quedat obsolets i no són compatibles amb una societat del futur com ha de ser la mallorquina. Recaure en construccions ideològiques que s’assemblen més a la narrativa històrica imperialista que a una història contemporània, actualitzada i descolonitzada, ens impossibilitarà avançar en l’assoliment de la Mallorca que volem.
Tal vegada la Diada Nacional no té per què canviar de data, però el discurs d’apologia a la cristiandat i essencialisme de la catalanitat ha de desaparèixer. Hem de separar la Festa de l’Estendard, com una celebració evocadora, representativa, cultural i històrica, del que és un dia nacional. Pot ser que en termes històrics tengui un sentit parlar d’inicis del poble catalanomallorquí amb l’arribada de la cristiandat a l’illa, però avui dia ja no és congruent. El dia de Mallorca no pot esser un dia en que es revisqui un fet de conquesta, perquè no és compatible amb l’estructura de valors d’avui.
Aquest 31 de desembre, més que mai, hem de reescriure els fets que ens fan sortir al carrer com a poble mallorquí, que defineixin de manera realista l’opressió de Mallorca, i siguin dignes d’un poble mallorquí actualitzat, descolonitzat i disposat a sobreviure.
