En el seu escrit dirigit al jutjat, Le Senne, a través de la lletrada, argumenta que l'episodi de la fotografia va ser «una reacció espontània" al «desafiament» de la diputada socialista Mercedes Garrido, sobre l'ordinador de la qual hi havia la imatge.
Cal recordar que el Jutjat d'Instrucció número 1 de Palma va tancar la instrucció a mitjan mes de desembre i va donar a les parts deu dies per pronunciar-se sobre la continuació del procediment. Pròximament, el jutge determinarà el fitxer o l'obertura de judici.
«Li tanca la pantalla de l'ordinador perquè la fotografia deixi d'estar visible, tot seguit la diputada torna a obrir la pantalla i el president reacciona instantàniament estirant el foli enganxat a l'ordinador de la diputada, esquinçant-se el mateix, quedant-se amb la part esquinçada a la mà i dipositant-la a la paperera immediatament, sense manipular-lo de cap altra manera», argumenta.
L'escrit insisteix diverses vegades que Le Senne no va trencar en diversos trossos la fotografia. «Ni trenca a trossos el tros que es queda a la mà, ni les trepitja», subratlla.
El president de la Cambra basa la seva argumentació que de la seva declaració, així com de les del vicepresident Mauricio Rovira i dels lletrats, es desprèn que «en cap moment es va apreciar cap conducta de menyspreu, manca de respecte o d'humiliació ca a ningú per part del president, ni cap a cap grup de persones».
«El president no va actuar amb cap altra intenció que dirigir, vetllar i mantenir l'ordre del debat», prossegueix, tot recordant, a més, que la intenció d'apartar-lo del càrrec no va prosperar.
Per a la lletrada, és precisament l'espontaneïtat de l'episodi el que fa concloure l'absència de dol i, per tant, l'existència d'un delicte d'odi.
L'escrit recorda que va ser en un debat sobre la derogació de la llei de memòria històrica quan les diputades socialistes que formen part de la Mesa del Parlament, Pilar Costa i Mercedes Garrido, varen exhibir, des dels respectius ordinadors cap al plenari, un foli «amb les imatges de personatges històrics i prominents del Partit Comunista de Mallorca».
El president recorda que, amb l'assessorament previ amb els lletrats i després de rebre queixes de diputats i grups, va ordenar a les infractores retirar les fotografies. Com que aquestes no li varen fer cap cas, el president les va cridar a l'ordre successivament fins que a la tercera en va ordenar l'expulsió, segons l'aplicació del Reglament.
En aquest punt, aprofundeix que si Garrido i Costa haguessin atès les instruccions de Le Senne, «no s'hauria esquinçat accidentalment cap fotografia perquè no hagués calgut retirar-les, ja que ho haguessin fet elles mateixes». Això, per a la defensa del president del Parlament, «és prova que no era intenció del president esquinçar cap fotografia».
L'escrit en què Le Senne demana l'arxivament de la causa també es recolza en l'informe d'un expert i lletrat de les Corts Generals que assenyalava que l'exhibició pels membres de la Mesa del Parlament de signes o imatges que comporten un posicionament inequívoc sobre les qüestions que són objecte de debat, vulnera el seu deure d'imparcialitat i que l'actuació del president va ser ajustada.
La petició de sobreseïment també es recolza en la declaració de Mercedes Garrido, que també va reconèixer que es va tractar d'una successió de fets ràpids i irreflexius.
Incident al ple del Parlament
El procediment per delicte obert contra Le Senne té a veure amb l'episodi del ple del Parlament del 18 de juny del 2024 en què el president de la Cambra va esqueixar les fotografies d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar que eren a l'ordinador de la socialista Mercedes Garrido, en un debat sobre la llei de memòria democràtica.
Les acusacions les exerceixen els col·lectius Memòria de Mallorca i Estimada Aurora, així com les famílies d'Aurora Picornell i Antònia i Maria Pascual i el Partit Comunista.
14 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Però qui xerra de fer homenatges a Quiñones?
Llegim, signat amb nom i cognoms. L'article és molt més extens i el pots trobar fàcilment a internet. Com veus, dignitat al cent per cent. "Lorenzo Lafuente Vanrell, abuelo del actual conseller del Mar y Ciclo del Agua, Juan Manuel Lafuente, fue uno de los 73 menorquines encarcelados en el barco-prisión Atlante que fueron ejecutados por orden de Heriberto Quiñones, pareja de Aurora Picornell. Quiñones, que en realidad era un espía moldavo enviado a España por Stalin llamado Yefim Gradonodowski, obligó a la viuda de Lafuente a abandonar su domicilio 24 horas después de haber asesinado a su marido para instalar allí la sede del Partido Comunista de Baleares".
I no seria millor que l'arxivassin a ell?
Cuanta indignitat, referir-se com a “la de la foto” a una persona que fou víctima d’una brutal repressió feixista: torturada, violada i afusellada. Només recordar que aquesta senyora, de nom Aurora Picornell és filla predilecta de Mallorca, sorprèn la actitud passiva del Consell de Mallorca. Duen el seu nom: una biblioteca pública i un institut d’ensenyament secundari a més de tenir un monument dedicat a la seva memòria al carrer principal de la barriada del Molinar. També recordar que ha estat objecte de biografies i estudis històrics. Crec que són arguments més que suficients per a ser recordada amb tot el respecte que mereix Aurora i també les seves companyes torturades, vexades i afusellades amb ella Maria Flaquer, les seves filles Maria i Antònia Pascual Flaquer i Belarmina González. Tot el meu respecte i admiració.
Com a mínim la causa del gest provocat per la "reacció" del President del Parlament, ha donat a conèixer des del proppassat mes de juny ençà, encara més que quan varen identificar les seves restes mortals el 2022, qui eren Aurora Picornell i les seves companyes cosidores, el motiu pel qual les varen assassinar i el motiu pel qual s'amagà aquest fet durant un període concret, altrament manco de persones ara coneixerien aquests lamentables i covards assassinats.
Ui, quina por.
Como vuelvas a meterme en el mismo saco de los que hicieron represión, no me quedará más remedio que dar tus escritos a mi abogado. Por lo cauces legales, sabemos quien eres. En mi vida he "represionado" a nadie. Ni he pertenecido, ni pertenezco a ningún grupo, asociación o partido político. No lo voy a consentir. Toma nota y déjame tranquilo diga lo que diga. No vuelvas a meterte conmigo ni directa ni indirectamente. El que avisa no es traidor.
Aquest "la de la foto" evidencia el teu odi, el mateix de Le Senne, cap a les víctimes de la repressió fatxa, la vostra repressió.
Com diuen aquesta colla "de casta le viene al perro".
Precisament l'espontaneïtat es la prova del odi que sent aquest home cap a la gent que va ser assassinada pel règim franquista. Si hagués reflexionat un poquet sobre les repercussions de les imatges d'intolerància captades i reproduïdes d'aquells lamentables fets, evidentment s'hagués contingut i no hauria passat res.