El campus de la UIB va néixer a la carretera de Valldemossa km 7,5 a partir de la compra del Seminari dels Missioners del Sagrat Cor. L’any 1972 i posteriors, no era fàcil arribar-hi, hi havia molt pocs busos i molts d’estudiant pujàvem i baixaven fent autoestop. Quan s’incorporaren altres estudis, la línia del bus 19 feia una bona feina. Molts, especialment professors , pujaven en cotxe per la carretera que era molt estreta i amb la corba amb forma de essa sobre el torrent de Barberà que era un perill. Alguns professors i alumnes varen tenir accidents greus, i una professora, la Dra Estrella Escalona Platero, en va perdre la vida...
Quan Nadal Batle va reafirmar amb l’opció de campus i es varen expropiar les terres i les cases de Son Lledó al comte d’Olocau, es va fer una urbanització del terreny. Ara els edificis es disposen en forma de U sobre un gran parc central pel qual passa l’antiga rambla del torrent de la Vila. En aquest espai rural, a suggeriment dels alumnes, hi ha un circuit per córrer o caminar que és molt emprat pels joves esportistes.
Jo no sé pas si l’opció del campus a un lloc no massa ben comunicat fou bona. Està fora de la ciutat urbana, però gaudeix d’un gran nombre d’aparcaments. Ara amb els arbres crescuts dona molt bona impressió als investigadors estrangers que ens visiten. També permet als alumnes de la part forana accedir-hi amb una certa comoditat. Però lleva vida cultural a la ciutat dels nostres dies.
Fou Jaume Matas qui va ampliar la carretera a una mena d’autovia, cosa que ha evitat molts d’accidents. També ell va fer efectiva l’arribada del metro a la UIB amb problemes d’inundacions al principi, ara sembla que solucionats, car el metro circula entre el torrent Gros i el de Barberà dins un con de dejecció pluvial. Però el favor més gran ha estat situar la UIB dins la ciutat, ja que és la darrera estació de la línia del metro. Ara es construeix una ampliació que el farà arribar al parc Bit.
Encara record la gent que venia en metro per veure la UIB quan era una novetat. Gent major que es quedava a dinar al menjador casolà de l’edifici Mateu Orfila que encara porta en Tomeu i la dona. Ara veig que el ferrocarril va ple, ja que és lliure de càrrecs per als usuaris. Molta de gent baixa al polígon de Son Castelló per anar a la feina; el metro ofereix també una molt bona comunicació a la gent de Son Sardina. El bullici dels vagons a les primeres hores del matí també és part de la vida ciutadana.
El metropolità també té un altre ús. Molta de gent del poble d’Esporles deixa el cotxe a l’aparcament universitari i baixa amb transport públic cap a la ciutat dels grassos ciutadans de les planes de baix, com diria l’admirat Robert Graves.
El campus de la UIB reuneix més de 13000 estudiants, personal administratiu i un milenar de professors. És un barri que batega entre pensaments i laboratoris. Ja sembla que no està aïllat de l’orbe que és Palma, mentalment cal estirar el braç per arribar-hi sobre el mapa cartografiat, però està unit per una mena de cordó umbilical a aquesta: el metro a la UIB.
