L'Ajuntament de Palma ha planificat augmentar les zones verdes de la ciutat de 6,2 metres quadrats per resident, que és la xifra actual, a 10 en els pròxims vint anys.

Així ho ha anunciat aquest dimarts la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol, en la roda de premsa per a informar sobre els acords adoptats en el Consell de Gerència d'Urbanisme de Cort.

Truyol ha matisat que aquest plantejament és conseqüència de la introducció en el Pla General d'Urbanisme de Palma, del concepte urbanisme ecosistema perquè el que s'entén la ciutat com «un únic ecosistema». «És una cosa innovadora i respon a la necessitat d'atendre el problema del canvi climàtic», ha subratllat.

En aquest sentit, la regidora ha explicat un altre dels eixos que articulen les mesures i el contingut del nou Pla General, que es tracta d'obrir Palma a la mar i la naturalesa. «D'aquesta manera, es regenera el territori amb més infraestructures verdes mitjançant corredors, a més de tancar el cicle de l'aigua, fent d'ella una ciutat més permeable», ha insistit.

En concret, Truyol ha parlat de quatre punts de treball per a aconseguir una ciutat «autosuficient i resilient» enfront de l'emergència climàtica. En primer lloc, s'ha referit a la sobirania alimentària com una fórmula per a «reforçar el sector primari i garantir la producció i consum dels productes de quilòmetre zero».

En segona lloc, Truyol ha assegurat que el tancament del cicle de l'aigua farà de Palma una ciutat «més permeable i millorarà els sistemes de sanejament i eliminarà els abocaments a la mar». D'aquesta manera, ha afegit, «es preservarà a la mar i la posidònia».

En tercer lloc, ha parlat de la sobirania energètica amb l'aplicació de la llei autonòmica de canvi climàtic. «L'objectiu és ser autosuficients energèticament des de la màxima optimització del sòl ja transformat; reduir el consum d'aigua, fomentar el cicle dels materials i reduir els residus», ha dit.

Sobre aquest punt, ha explicat que, si bé la Llei de Canvi Climàtic preveu que els nous urbanitzables han de ser autosuficients energèticament, el Nou Pla General introduirà mecanismes per a millorar l'autosuficiència energètica del sòl urbà existent. Així, s'incentivarà la regeneració urbana per a introduir cobertes solars en els terrats d'edificis ja existents.

En quart lloc, Truyol ha donat detalls de la regeneració de la biodiversitat, amb la infraestructura verda mitjançant el sistema de corredors verds, que conformarà un sistema ambiental integral que abasta des de la Serra de Tramuntana i Na Burgesa fins a l'ecosistema marítim amb la seva prada de la posidònia.

D'aquesta manera, l'Ajuntament aposta per la connectivitat que proporcionen els grans corredors verds amb el traçat dels torrents. «La naturalesa ha de penetrar a la ciutat per a millorar la qualitat de vida de les persones», ha insistit la regidora de Cort.

En aquest sentit, el Nou Pla General també proposa la creació d'un sistema de parcs lineals que connecten els espais naturals de l'entorn de la ciutat amb la mar. «Aquest és un dels aspectes innovadors que introdueix l'urbanisme des de la perspectiva de la ciutat com a ecosistema», ha dit la regidora.

Això es concreta en la creació d'una xarxa de parcs públics de gairebé 2 milions de metres quadrats. Truyol els ha definit com a «espais verds que integren els valors naturals a preservar, articulen la trama urbana i afavoreixen la millora de la qualitat de vida de les persones».

«El Torrent Gros exemplifica perfectament aquesta ciutat en clau d'urbanisme ecosistèmic: es converteix en un corredor públic que connecta la Tramuntana amb la mar», ha assenyalat Truyol, qui ha assegurat que, a més, s'aconsegueix un parc a escala metropolitana que connecta dos municipis, Marratxí i Palma.

El nou pla proposa una superfície estimada de 5.209.549 metres quadrats d'espais lliures, dels quals 1.987.418 metres quadrats, és a dir, un 38,15% són de nova incorporació. «Apostam per la justícia ambiental, per a garantir grans parcs als barris de Palma», ha afirmat Truyol, alhora que ha reconegut que hi ha zones de Palma, com Llevant, on hi ha «major densitat de població i menys zones verdes».

Així, s'ha referit a Pere Garau, es Rafal i es Vivero com a zones on «els parcs són molt escassos». Per això, ha assenyalat actuacions com la recuperació de torrents com, per exemple, el de Na Bàrbara, per a generar un parc lineal i millorar l'accessibilitat a zones verdes.