Sigui qui sigui el nou batle de Palma, se li plantegen una sèrie de dubtes i problemes, alguns de difícil solució, heretats del govern de Mateu Isern, o més antics encara.

Les Fontanelles

Les obres de construcció d’aquest complex comercial es troben en fase d’urbanització i estan pendents de la llicència per iniciar la nova fase d'edificació. Tant els partits polítics que fins ara han estat a l'oposició com entitats ecologistes, associacions de veïns i federacions de comerciants s'hi han oposat des del principi.

Palau de Congressos

El mes d’abril passat el grup municipal MÉS denunciava irregularitats en la valoració econòmica de la concessió de l'hotel annex al palau de congressos. Després de la denúncia dels ecosobiranistes, l’equip de govern de Cort (PP) feia marxa enrere en la signatura de la concessió al Grup Barceló.

A hores d'ara el concurs d’adjudicació del palau de congressos i l’hotel annex està suspès i ja serà el pròxim equip de govern que entri a l’Ajuntament després d’aquest 24 de maig el que haurà de decidir-ne el futur quan s'hagin elaborat nous informes de valoració. Hi ha la possibilitat que el concurs que va ser adjudicat a Barceló s’hagi de tornar a convocar.

Patrimoni

Alguns dels principals maldecaps amb els quals es trobarà l'equip de govern que ocupi Cort pel que fa a patrimoni són algunes de les ‘pedres a la sabata’ que ha tingut tota la legislatura el govern dirigit per Mateu Isern. L’enderroc de la finca de Can Bibiloni (aturat, en teoria, des de fa pocs dies), el futur del barri del Jonquet, la proposta d’ampliació del port del Molinar, el monument de la Feixina, entre molts d’altres.

Gentrificació del centre de Palma

Una de les herències innegables de la legislatura palmesana del PP és la famosa gentrificació que ha patit el centre històric de la ciutat; la població que tota la vida havia viscut a la zona va ser expulsada de les seves cases després d'un llarg procés de degradació dels barris (els experts apunten que es va fer expressament) i ara, quan les immobiliàries, promotores i hoteleres han adquirit a preu de saldo les finques, s'han posat d'acord per impulsar sa Gerreria o Can Amunt com a zones de moda. Però la població de tota la vida ja no hi viu: en molts edificis s'han alçat apartaments turístics i hotels que han malmès l'essència dels barris i franquícies de les grans marques que han dinamitat l'existència de botigues o establiments comercials que feia segles que eren oberts. Així doncs, amb un centre històric privat de la seva identitat, a l'Ajuntament de Palma li caldran molts esforços per vèncer aquest model de ciutat souvenir en què s'ha convertit els darrers anys.

Porta de Sant Antoni

Precisament, vinculat al procés de gentrificació amb el qual es va introduir a la zona la prostitució i la droga, trobem un altre tema pendent que haurà de gestionar el proper equip de govern de Cort: la Porta de Sant Antoni. Aquest nucli residual que els grans empresaris encara no han pogut esborrar del mapa és un tema candent pel qual els veïnats fa anys que demanen una solució.

Fractura social

Seguint amb la planificació demogràfica de Palma, un altre gran tema pendent que s'ha de gestionar és la fractura social que hi ha entre uns barris i uns altres. Si pensem en les diferències estructurals de la població que habita a Son Gotleu i la que viu a la Calatrava ens adonarem tot d'una de la magnitud del problema. Com gestionar aquesta desigualtat i com aconseguir que l'escletxa no només deixi de créixer dia rere dia sinó que comenci a tancar-se, és un repte que haurà d'assumir el nou executiu municipal.

Llengua

Durant aquesta darrera legislatura, hi ha hagut una deixadesa total per part del govern municipal, que no ha complert amb la seva obligació d’impulsar el coneixement i l’ús del català entre els ciutadans. Aquesta passivitat ha contribuït a un retrocés de l’ús de la llengua pròpia de la ciutat, que ha anat paral·lel a la manca d’un projecte inclusiu. La darrera legislatura ha evidenciat, a més, una voluntat d’extermini de la llengua pròpia, que s’ha concretat en l’eliminació de l’àrea i del pressupost de Política Lingüística, en la desaparició de tots els programes de promoció social del català i en el retrocés del seu ús dins el funcionament intern i extern de l’Ajuntament. Davant aquesta tessitura, caldrà promoure una política lingüística que cerqui garantir la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i la identificació de tothom.

Biblioteques i casals de barri

Durant aquesta passada legislatura l’Ajuntament ha tancat cinc biblioteques públiques de Palma (Arenal, Establiments, Polígon de Llevant, el Terreno i Solleric). L’equip que governi a Cort haurà de decidir si aposta realment pel foment de la lectura i la cultura o si per contra continua mantenint aquests cinc equipaments tancats. També haurà de resoldre el concurs que va posar en marxa l’equip d’Isern per tal de privatitzar diverses biblioteques públiques de Palma.

Pel que fa als casals de barri, són una eina que no s'ha aconseguit, al llarg d'aquesta legislatura, posar al servei de la ciutadania. El repte és, doncs, facilitar-ne l'ús i gestió a tots els veïns i impulsar-hi iniciatives veritablement adreçades a la ciutadania o aquells sectors més específics que en puguin tenir necessitat.

Escoletes municipals

Justament, un altre assumpte que afecta l'escletxa social i l'accés als serveis bàsics és la creació de noves escoletes públiques. Fa pocs dies es feia públic que fa anys que Cort no destina pràcticament pressupost a cobrir la demanda de noves places en aquests centres. Així, mentre les sol·licituds per al curs vinent són de 1.017, només se'n cobriran 582.

Policia Local

Els escàndols que han envoltat la Policia Local de Palma en els darrers temps posen en entredit la credibilitat i confiança en aquest cos de seguretat. L’ajuntament entrant tindrà el repte de netejar-ne la imatge.

Platja de Palma

Sense cap mena de dubte un dels reptes més grans del nou govern municipal serà el de la resolució i/o conciliació entre turisme i residents en zones com la de la platja de Palma. En els darrers anys l'oferta del tot inclòs ha anat guanyant nous adeptes en aquesta zona, tants com detractors. Ara, des de Cort, s'haurà de mirar de gestionar aquesta zona de gran afluència de turisme de gatera per impedir que acabi degenerant i ocupant portades com ha passat en altres zones de Mallorca.