Inca, municipi lliure de desnonaments
L'Ajuntament d'Inca declara el municipi lliure de desnonaments. El consistori es compromet a "no ordenar, excepte per expressa ordre judicial, la participació de la Policia Local en el desenvolupament de l'execució de desnonaments en casos d'habitatge habitual i permanent". Els Socialistes d'Inca presentaren aquesta proposta que fou oferta a la resta de formacions polítiques per a què fos a nom de tots. L'Ajuntament d'Inca durà ara terme les gestions necessàries per a modificar l'Impost de Béns Immobles (IBI), així com totes les ordenances fiscals que puguin generar un fet imposable al titular del bé immoble incurs en un procés de desnonament en el cas d'habitatge habitual i permanent, pugui produir-se la corresponent modificació del subjecte passiu recaient el mateix en l'entitat financera corresponent des de la data en la qual s'hagi produït el procés de desnonament.
Amnistia Internacional confirma dos casos d'immigrants irregulars que no poden pagar el seu tractament
Amnistia Internacional confirma l'existència a Balears de dos casos d'immigrants irregulars malalts que no poden pagar els seus tractaments, els afectats es diuen Silvia Graciela Velázquez, de l'Uruguai, i Luis Andrés Ulloa, de Xile. Aquests dos casos, són només exemples de molts d'altres que se succeeixen a les Illes, segons informà ahir en una roda de premsa a Palma el director d'Amnistia Internacional Espanya, Esteban Beltrán, i l'autor de l'informe 'El laberint de la sanitat', que analitza i denuncia la situació sanitària dels immigrants il·legals a Balears, Ignacio Jovtis. Concretament, Silvia Graciela Velázquez, que porta a Espanya deu anys, ha explicat que pateix EPOC greu, una malaltia pulmonar que disminueix la seva capacitat respiratòria i que es caracteritza per ser progressiva i, en general, no reversible. Silvia declara que abans de l'entrada en vigor del Reial decret llei, es feia "controls cada dos, tres o sis mesos", mentre que ara cap no s'en fa cap.
PSIB proposa ajudes per a possibles desnonats en la renegociació de les hipoteques
El PSIB proposa bonificar el 100% dels impostos que han d'assumir les famílies en risc de desnonament després d'haver renegociat la hipoteca amb els bancs, per evitar que aquestes persones siguin finalment desallotjades del seu habitatge habitual.Els socialistes han presentat una proposició de llei que "podria evitar el desnonaments de famílies en situació extrema", explica en una nota de premsa el PSIB-PSOE. "Aquesta llei podria beneficiar moltes persones a les Illes Balears i complementa la de insolvència singular contra els desnonaments que ja va registrar el PSIB-PSOE fa mesos", ha explicat la portaveu parlamentària socialista Francina Armengol.En concret, aquesta llei permetria bonificar el 100% de l'impost d'actes jurídics documentats de les persones que, en risc de desnonament per no poder pagar el hipoteca, aconsegueixen arribar a un acord amb el seu banc per renegociar les condicions i han de modificar la hipoteca.
El jutge degà de Palma respon a la Casa Reial i espera que "tots els poders" entenguin que la demora es deu a la falta de mitjans
El degà del partit judicial de Palma, Francisco Martínez Espinosa, ha lamentat "profundament" els "seriosos inconvenients que per a molts ciutadans està suposant la demora en la resposta d'assumptes judicials", declaracions que ha emès un dia després que la Casa Reial considerés que ja és "molt de temps" el que dura la instrucció del cas Nóos, el que veuen com un "martiri", i mostrés la seva confiança que a final d'any hagin conclòs les investigacions.
La Marina no es planteja esbucar l'hangar del Fortuna
La decisió del Govern espanyol de tornar a la Fundació dels empresaris mallorquins el vaixell Fortuna posa en primer pla un nou tema: què serà del gran hangar que la Marina construí a Portopí per guardar el iot reial?Fonts pròximes a la Marina han assenyalat a dBalears que en aquests moments es plantegen esbucar l'hangar del Fortuna, que es podria utilitzat per a altres fins relacionats amb el servei. L'impacte de l'edifici ja aixecà polèmica quan va ser construït al marge de l'urbanisme de Palma.
El iot Fortuna torna a mans dels empresaris que el van regalar al rei
El Govern espanyol ha decidit tornar el iot Fortuna al grup d'empresaris de Balears que el van regalar l'any 2000 per a ús i gaudi de la Família Reial, després que el rei renunciés a utilitzar-lo i una vegada que els mateixos empresaris expressessin el desig de recuperar la seva propietat.La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, ha anunciat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que el Gabinet ha aprovat avui un reial decret que permet emprendre la desafectació del Fortuna.L'Advocacia de l'Estat ha considerat que la donació que va fer la Fundació Turística i Cultural de les Illes Balears (Fundatur) té un caràcter "modal", perquè l'utilitzés el Rei i la Família Reial, i com ara ja no se li dóna aquest ús, l'Executiu ha donat via lliure per a la seva revocació.
Major precarietat entre les persones que atén Creu Roja
Creu Roja Balears ha presentat la memòria d'activitat del 2012 en què es mostra un "clar augment" de la precarietat social de les persones ateses per l'organització degut, principalment, a la persistència de la crisi. Així ho han destacat en roda de premsa el president autonòmic de Creu Roja a Balears, Miquel Alenyà; la coordinadora autonòmica, Joana Lozano i el secretari autonòmic, Joan Batle, que han coincidit a destacar l'esforç realitzat per l'entitat per donar resposta a la creixent demanda d'usuaris.
Full de ruta sobiranista
Aquest cap de setmana Esquerra Republicana aprova al Principat el full de ruta sobiranista. Dins el text està previst que hi hagi referències importants a les Balears per si en el futur es volguessin sumar al procés. Un dels punts a debatre seria que cada illa balear pogués decidir pel seu compte si es volgués sumar a una futura i hipotètica federació amb Catalunya. Com és normal, tot quedarà subjecte a com es desenvolupa el procés al Principat i fins on podria arribar.
Els polítics samurai
El ministre José Ignacio Wert ha dit que deixarà la política un cop que hagi entrat en vigor la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE). Conscient de l'allau de crítiques que rebrà la incitativa, unit a la reforma del sistema universitari, Wert ja es cura en salut i mostra la katana abans de res. És el nou estil PP de fer política: armar un cacau impopular amb una nova norma i després partir. És el suïcidi com a arma per fer política en temps de crisi extrema. Wert no és l'únic. Bauzá ja fa temps que avisa que ell governa per a les pròximes generacions i no per a les properes eleccions.
La manca de política social
La crisi econòmica i la política d'austeritat extrema duita a terme pel Govern Bauzá ha tengut una conseqüència que ha impactat fortament els segments socials més desafavorits de les Balears: la manca d'una política social digna de tal nom. A Mallorca les competència en benestar social són del Consell, però la institució presidida per Maria Salom pràcticament no té recursos. El Govern Bauzá li deu més de 300 milions d'euros i la té amb les mans fermades.
Armengol i Calvo
Mentre Francina Armengol ha aconseguit posar sovint contra les cordes a Bauzá en el Parlament, la també socialista Aina Calvo no ha sabut posar en un sol compromís seriós al batle Mateu Isern.
Reconeixement internacional
Que el Govern de les Illes Balears aparegui al web d'Amnistia Internacional enmig d'una petició perquè el Govern de Sud-àfrica investigui l'assassinat d'una lesbiana i d'una altra perquè les autoritats egípcies protegeixin les dones assetjades sexualment a les manifestacions deu fer inflar l'ego de Bauzá com estadista mundial.
El dogma i la doctrina
La setmana passada comentant unes acusacions de la Consellera d'Educació contra un col·lega – meu, no seu, com ja sabeu– d'adoctrinar als alumnes, em demanava com podríem, els que ens dedicam a l'ofici d'ensenyar, evitar ser titllats de doctrinaris i que el que explicam no formi part d'una doctrina. Ja deia en l'esmentat article que l'assumpte no és fàcil, i tanmateix pens que alguna ajuda, per petita que sigui, puc aportar a la discussió o debat. M'agradaria, tanmateix, abans de tot fer dues precisions o recordatoris. Un és que la paraula doctrina va molt unida, gairebé de manera indissoluble, a una altra que es diu dogma, tant que probablement no pot existir una sense l'altra, i el segon que paradoxalment el professors de les assignatures més dogmàtiques –la física, la química, les matemàtiques– no es veuen quasi mai acusats de ser doctrinaris. És un doctrinari el que explica la llei de la gravetat, la taula dels elements o els logaritmes?