Sebastià Bennàssar
L'homenatge al mestre
El professor de la Universitat de les Illes Balears i col·laborador de dBalears Gabriel Bibiloni va ser ahir l'encarregat de pronunciar la conferència d'homenatge al lingüista Pompeu Fabra en el marc de la 42a edició de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, al Conflent. Bibiloni ha estat l'únic illenc que ha fet un acte central en aquesta edició de la UCE i ha impartit també un curs sobre la història sociolingüística d'Europa explicada amb mapes. "Fer aquesta conferència és un honor i un privilegi, perquè Fabra és un personatge de gran importància i per qui sent una gran admiració. A més, és emocionant fer-ho aquí perquè és on va morir i Prada és un lloc amb el qual em sent molt unit. Fa una vintena llarga d'anys que hi vénc i em provoca una gran satisfacció", assegurà el mallorquí. Bibiloni parlà sobre la genuïtat de la llengua en Pompeu Fabra i els problemes amb els quals s'hagué d'enfrontar el geni ordenador de la llengua catalana. Tanmateix, si per una banda el professor Bibiloni s'encarregava de l'acte més solemne d'ahir a la UCE -i un dels més emotius de cada edició amb la tradicional ofrena floral a la tomba del mestre i amb la lectura de textos en cada una de les variants dialectals del català-, els glosadors mallorquins Mateu Matas i Macià Ferrer feren un combat de gloses al tendal del Liceu.
Mallorquins que triomfen
Els vins Ànima Negra, Miquel Gelabert i 4 Kilos, de cellers mallorquins, són els que més demanda tenien entre els clients del prestigiós restaurant català El Bulli, fins fa poc considerat el millor del món i on ara es treballa per reconvertir-lo en una fundació. La Universitat Catalana d'Estiu de Prada es va convertir ahir horabaixa en aquest prestigiós temple gastronòmic -tot i que sense aire condicionat- gràcies a la intervenció de Ferran Centelles, el sommelier del restaurant, en el taller "El posicionament dels vins dels Països Catalans". "Els vins de Mallorca ens agraden molt perquè són vins molt florits en boca, són vins frescos que amb el menjar que servim al Bulli ens van molt bé. La varietat callet ens agrada molt i té una potencialitat molt bona", explicà Centelles. De tota manera, els vins de l'Illa es troben amb el problema de sempre: la visibilitat i la comercialització. Així ho explicà la directora del taller, la prestigiosa sommelier catalana Rosa Vila, qui assegurà que "el principal problema dels vins de Mallorca és el de la visibilitat. Si s'aconsegueix superar aquesta trava, seria perfecte, perquè els vins són molt bons i hi ha gent molt bona que sap com fer-los".
L'independentisme passa de les Illes Balears
"Companys de l'altra riba, recordau-vos de Mallorca". Les paraules de Miquel Ferrà en la crida del 1936 sembla que no tenen ressò al Principat de Catalunya. Les principals formacions de l'independentisme extraparlamentari passen de les Illes Balears. Ni Solidaritat Catalana -el partit encapçalat per Joan Laporta, Uriel Bertran i Alfons López Tena- ni Reagrupament, liderat per Joan Carretero, no tenen previst de moment presentar-se a les properes eleccions al Parlament de les Illes Balears.
Prada és La Nostra Terra
Un dels projectes editorials més interessants dels darrers temps ha estat la recuperació de la revista La Nostra Terra, publicada en cinc volums per l'editorial El Gall i per l'Institut d'Estudis Baleàrics. El màxim impulsor d'aquesta recuperació és l'intel·lectual illenc Bartomeu Mestre, Balutxo, que avui presenta aquesta obra magna en el si de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada.
La història des de Prada
El professor Gonçal López Nadal ha tengut un èxit brutal en el seu curs sobre el corsarisme a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, al Conflent, a la Catalunya Nord. Les seves investigacions sobre aquest aspecte de la nostra història han servit...
Els doblers allunyen el català d'Europa
"La crisi econòmica fa que la Unió Europea no estigui gaire per l'ampliació i, en aquest sentit, hi ha unanimitat dels 27 estats membres. Tampoc no volen gastar més diners en temes lingüístics". La frase pertany a Johan Häggman, coordinador dels estudis de multilingüisme i traducció de la Comissió Europea, que ahir féu el segon acte nacional del dia a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, sota el títol d'El català i les altres llengües minoritàries vistes des d'Europa.
Prada es ret a la poesia de Màrius Torres
La unió entre història i poesia centra aquesta edició de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada i, si hi ha un poeta al qual la història del país ha marcat de manera profunda l'obra, aquest és Màrius Torres (Lleida, 1910-Puigdolena, 1942), a qui ahir es va retre un homenatge nacional en què s'escoltà l'ovació més emocionant de l'edició d'enguany. Fou per a Víctor Torres, germà del poeta, que als seus 95 anys féu un elogi de la figura humana de l'autor de L'àngel de la mort.
Els mallorquins, els pirates més execrables de la Mediterrània
És un dels cursos estrella d'aquesta edició de Prada i, fins i tot, s'ha hagut de canviar d'aula per l'afluència d'alumnes. Ho atribueix al vicerector de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), Joan Mir, "que és qui va tenir la idea de posar el títol Pirates catalans al curs que faig enguany a Prada". Parla el professor Gonçal López Nadal, un dels màxims especialistes en el corsarisme a la Mediterrània. López Nadal explicà ahir que bona part de la documentació que ha fet servir per al seu curs és provinent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, "on hi ha molt de material que demostra l'activitat del corsarisme mallorquí i la seva importància". A més a més, comentà que "l'activitat corsària és un mètode de comerç que s'utilitza a Mallorca, perquè no es pot fer de la mateixa manera com es fa a Barcelona o al País Valencià. Quan es pot fer comerç normal, els corsaris es dediquen a activitats comercials convencionals". El professor indicà que "hi ha un gran desconeixement sobre figures com la del capità Canals, la de Flexas o la dels germans Ballester i tampoc no sabem que bona part de les grans fortunes del segle XVII que després s'aboquen de cap a l'americanisme neixen gràcies a les inversions en el cors".
Pessoa a l'ombra del Canigó
El Canigó és molt més que una muntanya. És un símbol, un mite. Verdaguer en va cantar les proeses en un llibre que sovint ha estat lectura obligatòria als instituts -com si això de lectura obligatòria no fos una contradicció en termes de primer ordre- i que ara...
Prada, entre la història i la poesia
La unió entre la història i la poesia centrà ahir la jornada inicial de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada. L'escriptor i antropòleg Joan Francesc Mira va ser l'encarregat de pronunciar-ne la lliçó inaugural i en el seu discurs va ressaltar la relació entre les dues disciplines, sempre a través de la figura del lector. "Els poetes fan també el testimoniatge i expliquen la història, sols que vista a través dels ulls del lector d'un poema. Un text amb emoció pot explicar moltes més coses que una descripció", postil·là. Mira, que assegurà que havia acceptat l'encàrrec de la conferència inaugural tan sols perquè es tractava de la Universitat Catalana d'Estiu, explicà que "és l'escoltador o el lector qui ha de veure i sentir el fet històric dins de l'autor dels versos". Així, aprofità l'exemple de les Corrandes d'exili, de Pere Quart, per remarcar l'emoció que provoquen els seus versos en qui els llegeix, però per analitzar també la relació que tenen aquests versos amb la història. L'escriptor, un dels grans coneixedors dels clàssics i especialment dels grecs, assegurà en la seva intervenció que els déus i les batalles han estat molt importants en els primers textos dels clàssics hel·lens i ho posà així mateix com a exemple de com la història i la poesia es donen la mà ben sovint.
La UCE de Prada
El proper dimarts, la vila nord-catalana de Prada de Conflent es convertirà en l'epicentre de la vida cultural i fins i tot també política dels Països Catalans. El motiu és la celebració d'una nova edició de la Universitat Catalana d'Estiu, que enguany...
Adolf Hitler Campbell
Les criatures tenen tres anys, un any llarg i nou mesos i els seus pares han perdut definitivament la pàtria potestat. Heat i Deborah Campbell en són els progenitors. Vivien a una petita ciutat de New Jersey, als Estats Units, i al fill gran li van...
Anar a l'outlet en submarí
El Trident ja és al Tejo. No es tracta de cap arma mitològica d'un Posidó qualsevol, ni tampoc els tres davanters del Barça que més gols fan. Encara que hi ha una mica de tot: és un submarí de darrera generació que ha comprat la Marina portuguesa i em...
L'errada lingüística del Consell
M'assabento via llibre de cares que el Consell de Mallorca ha aprovat una proposició al voltant del llenguatge no sexista que només ha comptat amb el vot en contra de Joan Lladó (ERC). El líder d'Esquerra ha estat conseqüent perquè en matèria lingüística...
La papereta del PSC
Al PSC les coses no li estan sortint com volia. L'arribada de la sentència de l'Estatut farà que les properes eleccions es dirimeixin al voltant de la qüestió nacional i no al voltant del debat entre dreta i esquerra dels darrers anys i això els perjudica clarament. Montilla...
La llibertat passa per la Mouraria
Els carrers són estrets, petits, molt sovint estan amagats i costen de trobar, com si amb aquestes trampes els habitants volguessin preservar-ne la intimitat, el secret dels llocs ombrívols de la ciutat en aquests dies de canícula que està fent estralls sobre...
Reflexió sobre una xifra
Davant la batalla de xifres sobre els assistents a la manifestació de dissabte no podem deixar d'alertar-nos de fins a quin punt la manipulació sistemàtica de la veritat i de les notícies es pot fer amb total impunitat. Fins ara, els càlculs d'una manifestació solien...
Les tortures del PP valencià
Que el Govern del País Valencià és, juntament amb el de la Comunidad de Madrid, el principal focus d'oposició al govern de Zapatero és quelcom que ningú no pot negar. Pot ser això expliqui el suport implícit del PP estatal que sempre tenen els seus dirigents quan la justícia...
Saramago, Pons, Cuadrado, Melcior Comes...
No és difícil imaginar-se l'escena. Hi ha tres homes parlant al voltant d'una taula en una casa de Menorca. La conversa discorre amb tranquil·litat a la cuina al voltant d'una gerra d'aigua fresca que l'amfitrió, poeta, possiblement es mirarà...
Formentor?
Una de les coses que sobten és veure que ara les converses de Formentor han passat a dependre de la Conselleria de Presidència -que sembla ser que darrerament va exercint de cotxe escombra del Govern- i continua tenint Bàrbara Galmés com a màxima dirigent visible...
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món
- Donald Trump declara la guerra comercial al món i imposa aranzels del 20% als productes europeus
- Vox continua donant creu
- Neix una aliança cooperativa per a impulsar comunitats energètiques a nivell estatal
- Com serà la nova plaça Major de Palma?