TW
0

Un dels projectes editorials més interessants dels darrers temps ha estat la recuperació de la revista La Nostra Terra, publicada en cinc volums per l'editorial El Gall i per l'Institut d'Estudis Baleàrics. El màxim impulsor d'aquesta recuperació és l'intel·lectual illenc Bartomeu Mestre, Balutxo, que avui presenta aquesta obra magna en el si de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada.

"Crec que té tot el sentit del món fer aquesta presentació a Prada, ja que molts dels col·laboradors de la publicació varen estar a Prada durant el seu exili, com és el cas de Pompeu Fabra, Ventura i Gassol, Puig i Cadafalch i molts d'altres. Per un sentit ètic i de responsabilitat, havíem de fer aquest acte aquí", explicà Mestre. Cap representant de l'Institut d'Estudis Baleàrics no hi va fer acte de presència, seguint la tònica general del Govern balear, que de moment no ha enviat cap representant a Prada, cosa que està creant un cert malestar en l'expedició mallorquina.

La revista La Nostra Terra va tenir una vida de vuit anys i mig, des del 1928 fins al juliol del 1936, i va ser "un intent de normalitat absoluta de publicació catalana. Es feia a Mallorca, però tenia la col·laboració de gent de tot arreu i de totes les tendències que creien en el catalanisme".

Mestre va indicar que "aquesta revista és, juntament amb el Diccionari Català-Valencià-Balear i la Gran Enciclopèdia de Mallorca, l'obra magna feta a Mallorca en el segle XX. Va publicar més de 5.000 pàgines, en què intervingueren 250 autors, que ara ocupen fins a cinc toms. La publicació va començar sotmesa a censura el 1928 i en van arribar a sortir 99 números, fins que la Guerra la va estroncar". La reedició d'aquesta revista -que Mestre ja va intentar el 1979- inclou un estudi introductori de 125 pàgines i l'edició ha suposat dos anys de feina.

"Aquesta revista va ser molt perseguida durant el franquisme. Tant és així que n'hi havia 50 subscriptors a Felanitx i només vaig poder trobar-hi dues col·leccions completes. La gent la cremava per por de les represàlies i fins i tot les autoritats militars demanaven si n'eres lector".

Un dels fets més interessants de la investigació que ha fet Bartomeu Mestre és que "amb la publicació es pot saber que entre el 35 i el 36 hi havia més de dos mil alemanys residents a Mallorca, que editaven una revista setmanal i que duien els fills a una escola alemanya. Era gent que escapava dels nazis i que sempre va mantenir una relació extraordinària amb els elements del catalanisme de la revista".