Els doblers allunyen el català d'Europa

"La crisi econòmica fa que la Unió Europea no estigui gaire per l'ampliació i, en aquest sentit, hi ha unanimitat dels 27 estats membres. Tampoc no volen gastar més diners en temes lingüístics". La frase pertany a Johan Häggman, coordinador dels estudis de multilingüisme i traducció de la Comissió Europea, que ahir féu el segon acte nacional del dia a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, sota el títol d'El català i les altres llengües minoritàries vistes des d'Europa.

Häggman explicà que "la política lingüística europea és competència dels estats" i que "nosaltres podem donar consells, oferir diàleg i ensenyar que les llengües minoritàries són molt importants per a l'economia i els negocis, però les competències són dels països membres". El que la Unió Europea ofereix és la possibilitat de fer projectes i finançar-los sempre que siguin socis de tres països europeus, "cosa que en el cas del català és possible fer mentre els projectes tinguin qualitat".

L'expert europeu -que va aprendre català en dues setmanes intensives a Mallorca i gràcies a la lectura dels millors títols de novel·la negra traduïts al català, inclòs el seu compatriota Henking Mankell- afegí també que "en el cas del català, un estat membre que el tingui reconegut per la Constitució hauria de demanar-ne l'oficialitat a Europa i després s'hauria d'aprovar per unanimitat dels 27 estats membres, però amb la crisi econòmica actual això és difícil que passi".

Aquesta situació extremadament complicada es podria resoldre si Andorra entràs a la Unió Europea. "Llavors la llengua catalana seria oficial de manera directa, perquè seria la llengua oficial d'un estat membre. A mi em sembla molt injust que el maltès, amb 300.000 parlants, sigui oficial i en canvi no ho sigui el català, amb uns nou milions de parlants. És una gran paradoxa".

Häggman, que es va declarar "no independentista", va reconèixer ahir que una tercera via, molt més complicada, seria que Catalunya fos independent i admesa per la Unió Europea. "Per mi l'opció més ràpida i senzilla és que Espanya demani l'oficialitat del català i s'ha de convèncer l'Estat espanyol que opti per aquesta via".
En aquests moments, el català és una llengua semioficial a la Unió Europea. Això implica que tots els ciutadans del domini lingüístic s'hi poden adreçar en català i que tenen dret a rebre una resposta. "Reconec que és un procés molt lent i que pot trigar mesos, perquè implica que sovint s'han d'enviar els texts a traduir a Barcelona, i des d'aquí, després, han de tornar a la Unió i s'han de revisar. I finalment arriben als destinataris finals".

El tema de la llengua i les seves relacions amb Europa també ha centrat el curs que ha impartit l'eivissenc Bernat Joan Marí a Prada: Un projecte lingüístic per a Europa. El secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya explicà que "han estat quatre sessions en què hem intentat discutir com s'havia de gestionar de manera ecolingüística la política lingüística a Europa".

Segons Marí, "allò important és establir el terreny de joc per a les llengües i que Europa guanyi cohesió. Per això és important i bàsic que els estats perdin sobirania i hi hagi una major normalitat en les llengües i una major acció social".

El secretari de Política Lingüística no va defugir el debat sobre la situació del català a les Illes Balears i assegurà que "podria ser millor i pitjor a la vegada. A les Balears ens movem en equilibris precaris. La legislació que tenim és de l'època del PP, ja que la Llei de Normalització Lingüística és del 1986, aprovada per Cañellas amb el vot de totes les forces polítiques". El lingüista va indicar que "pot haver-hi una opció molt pitjor amb un govern del PP possible, perquè Juan Ramón Bauzá deia que si guanyaven canviaran la política per tal que el català sigui un mèrit i no un requisit, i s'ha introduït ja el discurs supremacista sobre la qüestió lingüística".

De tota manera, la tebiesa del Govern balear actual també va ser criticada per l'eivissenc, qui apuntà que "el principal component de l'Executiu autonòmic no volia canvis i els altres no han tingut capacitat operativa per poder anar avançant en aquest camp, que era molt necessari". El tema lingüístic continuarà essent ben present a Prada, perquè avui comença el curs del professor de la UIB i col·laborador de dBalears Gabriel Bibiloni, La història sociolingüística d'Europa explicada amb mapes.