El profesor Gonçal Nadal tingué una gran afluència de públic. | S.Bennàssar

TW
0

És un dels cursos estrella d'aquesta edició de Prada i, fins i tot, s'ha hagut de canviar d'aula per l'afluència d'alumnes. Ho atribueix al vicerector de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), Joan Mir, "que és qui va tenir la idea de posar el títol Pirates catalans al curs que faig enguany a Prada". Parla el professor Gonçal López Nadal, un dels màxims especialistes en el corsarisme a la Mediterrània. López Nadal explicà ahir que bona part de la documentació que ha fet servir per al seu curs és provinent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, "on hi ha molt de material que demostra l'activitat del corsarisme mallorquí i la seva importància". A més a més, comentà que "l'activitat corsària és un mètode de comerç que s'utilitza a Mallorca, perquè no es pot fer de la mateixa manera com es fa a Barcelona o al País Valencià. Quan es pot fer comerç normal, els corsaris es dediquen a activitats comercials convencionals".

El professor indicà que "hi ha un gran desconeixement sobre figures com la del capità Canals, la de Flexas o la dels germans Ballester i tampoc no sabem que bona part de les grans fortunes del segle XVII que després s'aboquen de cap a l'americanisme neixen gràcies a les inversions en el cors". López Nadal va aprofitar el curs per explicar algunes curiositats històriques. N'és un exemple el fet que els mallorquins es posaren a les ordres de Felip IV en el conflicte dels segadors per tallar l'ajuda provinent de França cap a Catalunya, "però no varen cobrar la feina fins a 40 anys després i sense imposts, ho feren els seus hereus". També destacà que entre el 1674 i el 1677 es va viure l'època daurada del corsarisme mallorquí, fins al punt que els francesos deien dels mallorquins que "són els pirates més execrables de la Mediterrània". Les classes de Gonçal López Nadal continuaran avui i hi ha encara molts secrets per descobrir d'aquests homes de mar que conformaren una part important de la història de la Mediterrània del segle XVII.