TDT O TNT?

Nosaltres, quan miràvem els dibuixos animats, no sabíem tants de tecnicismes i quan un heroi d'aquells s'acostava o tenia a l'abast una caixa marcada amb aquestes sigles ja endevinàvem que allà hi havia dinamita i que algun personatge restaria, en pocs minuts, ben mascarat. Però com bé poden intuir els lectors, si he tret a rotlo aquestes sigles no ha estat per destapar el pot de les nostàlgies. Més aviat ja poden imaginar amb què té relació. Ja sé que la culpa no és de la TDT famosa, però m'he permès la llicència poètica de fer un joc de paraules.

De fet, aquest article només voldria ser com una nota a peu de pàgina d'un altre de magnífic que va escriure Vicent Partal al portal de Vilaweb el passat dos de juny i que es titulava "Sort que són dels nostres". Article que en recoman la lectura i que ara em permet reproduir-ne un fragment. "Ras i curt: quan el govern tripartit va arribar al poder a Catalunya, TV3 es veia de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó (...) El balanç de la seua acció de govern, des d'aquest punt de mira, no pot ser més decebedor.

TV3 no es veu a Catalunya Nord, a les Illes solament veuen una cadena de fireta dedicada als estrangers, al País Valencià tenim tres repetidors tancats i el govern valencià fa burla d'aquest cimbell de la reciprocitat que tant de temps ha fet perdre. I al Principat TV3 s'aguanta en un Barça brutal que ni valencians ni mallorquins no podem veure ni escoltar com voldríem mentre Catalunya Ràdio cau i cau. Només hem aconseguit, en canvi, veure a Barcelona Canal 9 (en espanyol!) i la IB3 Sat, dedicada també als alemanys o als xinesos.

L'epopeia per a fer arribar TV3 de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó és una de les històries més apassionants protagonitzades per la societat civil dels nostres països les darreres dècades del segle XX. I possiblement la victòria més neta que havíem aconseguit. Hi hagué un temps, ara sembla mentida, que qualsevol ciutadà d'Elx o de Cotlliure, de sa Pobla o de Saidí tenia un vincle senzill en comú: engegar la televisió i mirar TV3.

És cert que TV3 mai no s'ha cregut que fóra la televisió de tots, però la seua sola presència era un fet robust i incontestable, el feix més potent que mai havia relligat totes les terres de parla catalana". Més clar i eloqüent, impossible. Disposam actualment d'un mitjà autoncetrador, nucleïtzador, i que a més sigui de masses i tengui una àmplia acceptació dins un gruix important de la població que no sigui la televisió? No era aquest paper que feia TV3? I el que és més dolorós, i no sé si dir frustrant, és que un dels integrants del tripartit és un partit que ha fet bandera de ser nacional i que se n'omple la boca cada dos per tres -cada dos per tres que toca, i toca poc, només quan hi ha eleccions- de ser el "més pur", el més nacionalment competent i el que mai no fa renúncies.

De què serveix presentar les mateixes sigles a Marratxí, a Mutxamel (l'Alacantí) i a Tremp, si llavors a Marratxí hem de veure la TV3 destinada als estrangers i els de Mutxamel no la poden veure? Què hi pinta tenir un regidor a Xixona o a Binissalem si ens carregam l'eina més efectiva que hi ha de fer país, de construir la nació que tant desitjam? On escaïnen aquelles gallines que havien proclamat que mai no farien cap renúncia?

Es poden anar dinamitant, encara que sigui lamentable, estructures mínimament sòlides que han treballat per estendre repetidors i també per estendre nocions que potser no tenien un grau de puresa tan elevat, però eren consistents i perseverants, però amb les coses del menjar no s'hi juga. I si una cosa alimentava, l'única, la noció de la nació era, fins fa poc, la TV3.