Quim Torres
Bauzá s'estrena llegint atacs a Antich davant un PP eufòric
El líder del PP, José Ramón Bauzá, s'estrenà ahir al Parlament llegint atacs al president Francesc Antich, a qui responsabilitzà de l'increment de l'atur i de qui digué que, si fes feina a una empresa privada, ja seria al carrer. El socialista no quedà callat i va retreure al PP que fes demagògia i que pensàs només en les eleccions, malgrat que ell fa feina per les properes generacions. La intervenció de Bauzá fou esperonada pels populars, eufòrics per les expectatives d'una hipotètica majoria absoluta que ja acaricien. "Si fes feina a una empresa privada, ja seria al carrer, perquè hauria fet fallida", assegurà Bauzá al president en una rèplica que llegí a mitges.
Pastor diu “covard” a Antich i escalfa l'estrena de Bauzá
El portaveu parlamentari del PP, Antoni Pastor, escalfà ahir l'estrena com a diputat del president del seu partit, José Ramón Bauzá, que avui intervindrà per primer pic en un ple del Parlament. Ho va fer acusant el president del Govern de ser un "covard" perquè, segons ell, sempre espera la rèplica per contestar-li les preguntes, quan ell ja no pot intervenir. Antich no respondrà avui a Pastor, sinó a Bauzá. "Només un covard respon en el segon torn de resposta", assegurà Pastor, que advertí després que Antich sempre ho fa i li demanà "transparència" i "valentia". Bauzá i Pastor seran els dos únics parlamentaris del PP que formularan preguntes a l'Executiu.
5.100 aturats balears sense subsidi rebran el nou ajut de 400€
Uns 5.100 aturats de llarga durada de les Illes, que hagin exhaurit totes les prestacions, es beneficiaran durant els propers sis mesos dels ajuts de 400 euros mensuals que aprovà ahir el Consell de Ministres i que es començaran a pagar a partir del 14 de febrer. Aquests 5.100 ciutadans de les Illes que faci més d'un any que són a l'atur no començaran a cobrar tots el primer dia, sinó que ho aniran fent a mesura que es vagin quedant sense prestació.
Consell i Cort retocaran el projecte de via connectora per reduir-ne l'impacte
El projecte de la via connectora de Palma (el nou segon cinturó) no està tancat. Tant el Consell com l'Ajuntament deixaren clar ahir que estan disposats a modificar-lo per minimitzar els perjudicis que provoca sobre els veïns afectats. "Estam disposats a fer canvis que impliquin l'afecte a menys gent i compensin de manera adequada aquells els qui hagin de ser expropiats", assegurà el conseller de Presidència, Cosme Bonet (PSOE), qui insistí que s'intentarà reduir l'impacte. També advertí que el projecte el fan els tècnics i que quan és tan gran sempre hi ha algun afectat.
Bauzá jura com a diputat i anuncia que no s'amagarà
Entre un núvol de flaixos i llums, el president del PP, José Ramón Bauzá, entrà ahir a l'hemicicle del Parlament, jurà el càrrec de diputat en substitució de Jaume Font i ocupà l'escó del cap de l'oposició, que fins ara tenia Antoni Pastor. No intervingué en el seu primer ple, però als passadissos de la cambra assegurà que no s'amagarà i interpel·larà el president Antich. Tot i que formalment el portaveu popular continuarà sent Pastor, Bauzá es converteix en el cinquè cap de l'oposició d'aquesta legislatura, després de Jaume Matas, Rosa Estaràs, Francesc Fiol i Antoni Pastor. Bauzá, que no pretenia ser diputat abans d'eleccions, just haurà de patir sis plens, amb el d'ahir.
La coalició UM-Font fa perillar la majoria absoluta que anhela el PP
La coalició que pretenen Unió Mallorquina i el nou partit de Jaume Font, la Lliga Regionalista Balear, cerca oferir un únic referent en l'espai regionalista moderat, que es considera el majoritari socialment a la Part Forana. Pretén sustentar-se, per un costat, a base d'assolir vots de regionalistes desencantats per una deriva espanyolista i dretana del PP i, per l'altre, a base d'apuntalar els sufragis d'UM, un partit que tenia complicada la seva presència pels forts sotracs que ha patit darrerament. La consolidació d'aquesta coalició, encara que fos amb pocs suports més dels que ara té UM, faria perillar la majoria absoluta que anhela el PP en les properes eleccions de maig. I és que la majoria absoluta que aspira obtenir el PP se sustenta, en gran part, en un creixement de la seva representació a Mallorca i no tant per un augment de vots, sinó per una pèrdua de representació dels partits minoritaris com UM, que afavoreix els populars en el repartiment d'escons. La consolidació de l'espai que ara ocupa el partit de Pep Melià suposaria un trasbals en els càlculs que fins ara maneja el PP per recuperar el poder a Mallorca i a les Balears.
“Petiteta però revoltosa”
"Petita però revoltosa". D'aquesta manera, la ministra de Defensa, Carme Chacón, definí ahir l'actual batlessa de Palma, Aina Calvo, que fou presentada pel PSOE com a candidata a Cort. Davant uns 700 simpatitzants, congregats al poliesportiu Germans Escales, els socialistes reivindicaren Calvo com la batlessa que governa per als ciutadans i que ha acabat amb els privilegis d'uns pocs i amb pràctiques corruptes. "És una dona amb empenta, que ha donat un costat més humà a Palma i que ha aconseguit una ciutat preservada, dinàmica, activa amb l'empenta d'aquesta dona petiteta però revoltosa", afirmà la ministra. Chacón, qui vinculà en diverses ocasions el PPbalear a la corrupció, es mostrà "orgullosa de ser amiga" de Calvo i "feliç" d'apostar per una candidata com ella, perquè "és apostar per la gent".
Font funda la Lliga Regionalista i UM li oferirà una coalició
L'endemà que Jaume Font deixà el PP, un nou partit polític fou registrat oficialment davant la Delegació del Govern per un home de la seva confiança. El partit de Font, la Lliga Regionalista Balear, podria confluir amb Unió Mallorquina, que espera que l'exdirigent popular materialitzi el seu projecte per cercar acords amb ell a través d'una coalició que també inclouria independents i formacions locals de centredreta i amb sensibilitat regionalista. El registre de la novella formació el portà a terme un home molt proper a Font, Martí Ballester, segons avançà El País en l'edició digital. Un dia abans, altres fonts varen veure sortir Font d'una notaria. La fundació del nou partit era duita en secret per Font i era esperada per UM. "Allò més normal és que ens entenguem", asseguraren ahir des d'UM, on impera la cautela. La cúpula esperarà primer que Font concreti el seu projecte d'acord amb els suports de què disposi. La setmana que ve serà clau. Segons algunes fonts, el pobler tindria suport econòmic d'empresaris i l'empenta d'històrics del PP vinculats amb el corrent regionalista.
Font deixa el PP i tots els càrrecs
Jaume Font (sa Pobla, 1961) fa la passa. El pobler dimiteix de diputat autonòmic i conseller insular i es dóna de baixa del PP. Després d'haver protagonitzat un enfrontament obert amb el president dels populars, José Ramón Bauzá, que el va vetar com a candidat al Consell, Font anuncià ahir que abandonava el partit en el qual ha militat vint anys, però no tancà la porta a continuar en política en una nova aventura. "S'acaba un cicle", assegurà el fins ara exponent de l'ala més regionalista dels populars en una compareixença a la seu del Consell, on s'estava fent un ple. Font evità concretar ahir quin serà el seu futur. Si que deixà clar que no aniria a Unió Malloquina, però quan li preguntaren si abandonava la política, reiterà que només se n'anava del PP i que no era el dia de fer cap presentació.
Els grups al Consell acorden repartir-se 20.400 € al mes
Es posen d'acord en comptades ocasions, però aquesta és una de les que no falla mai. Ahir tocà. El Consell aprovà per unanimitat les assignacions econòmiques als grups polítics amb representació a la institució per a l'any 2011 i fins a la constitució de la nova corporació, que es produirà després de les eleccions de maig. D'aquesta manera, els grups es continuaran repartint 20.445 euros al mes, al marge dels sous dels consellers insulars i de les 21 persones que, en teoria, estan a les seves ordres. L'assignació és la mateixa que tenien l'any passat, quan ja es rebaixaren un 15% per les polítiques de contenció de la despesa. Així, el PP, que amb 16 consellers és el que té més representació, obtindrà 7.779 euros cada mes; el PSOE, amb 11 representants, cobrarà 6.058 euros al mes; i el Bloc i UM, amb tres consellers, rebran 3.304 euros cada un. El conseller insular de Presidència, Cosme Bonet (PSOE), justificà ahir l'assignació per garantir el funcionament "mínim" dels grups i com un mecanisme de "finançament transparent" dels partits polítics. Just abans, l'activista veïnal Pere Felip agafà la paraula en el ple per denunciar "l'amoralitat política" que, segons ell, suposen aquestes assignacions en temps de crisi.
Antich ultima una dràstica reducció del sector públic
El Govern balear té enllestit un decret de redimensionament del sector públic que s'aprovarà de manera imminent i que suposarà una dràstica reducció de les empreses públiques existents. El pla anirà molt més enllà de la previsió inicial donada a conèixer a mitjan any passat pel president Francesc Antich, i que implicava reduir a la meitat, de 169 a 82, el nombre de societats públiques dependents de la Comunitat. De fet, si no hi ha canvis, serà el mateix president del Govern qui anunciarà la setmana vinent l'aprovació d'aquest decret. Ho farà aprofitant la culminació del procés de fusió de les tres principals empreses públiques de la Comunitat Autònoma dedicades a la construcció d'infraestructures: l'Ibavi, l'Ibisec i CAIB Patrimoni.
El PP es contradiu i ara vol més competències
En ple qüestionament de l'Estat autonòmic, quan abunden les veus del PP que defensen un retrocés en el procés descentralitzador, al Parlament balear aquest mateix partit vota a favor de reclamar més competències i autogovern per a les Illes. Passà ahir, l'endemà que el president del PP balear, José Ramón Bauzá, es retratàs devora l'expresident espanyol José María Aznar, qui s'ha erigit en un dels més ferms partidaris de posar la marxa enrere a l'Estat de les autonomies. El ple del Parlament aprovà, amb el suport de tots els grups, una iniciativa d'UM en la qual es demana al Govern central que transfereixi diverses competències a la Comunitat Autònoma i que aquestes arribin ben dotades, vist el "magre balanç" d'aquesta legislatura en aquest camp. Per abans de maig, s'exigeix la de litoral i, sense concretar quan, es reclama la transferència dels ports d'Eivissa, Maó, la Savina i Alcúdia. Però també es demana a Madrid que avanci de manera "decidida" en la transferència de les competències de Justícia, amb "suficiència financera" per a la modernització d'edificis i equipaments; de les polítiques actives d'ocupació i de la gestió de la immigració.
El PP diu que el pàrquing de l'hospital es paga dos pics i Thomàs ho nega
El PP es posà ahir del costat dels treballadors de Son Espases, que no volen pagar el pàrquing de l'hospital. L'exconsellera de Sanitat Aina Castillo assegurà que en el model que ella deixà estava previst que el 50% de les places (923) fossin gratuïtes per a empleats a canvi de 9,1 milions que pagava l'Ib-salut. I afegí que l'actual Govern ha ampliat les places previstes (a les 1.846 inicials se n'hi han sumades 480 de noves), ha incrementat el cànon a 10,2 milions i, a més, permet a la concessionària que cobri per les places que ja paga l'Ib-salut. La Conselleria de Salut, que lidera Vicenç Thomàs, negà "rotundament" la versió del PP. Segons Salut, Castillo pretén confondre amb una "tergiversació interessada", perquè en l'oferta de concessió d'obra pública del PP no es preveia la gratuïtat de cap plaça, sinó només que se'n reservassin 930 per al personal de l'hospital. A més, segons Salut, en el contracte que formalitzà el PP amb la concessionària, s'hi establí el pagament de 206.000 euros anuals, que "no permet de cap de les maneres compensar el cost de les 930 places".
El Govern ha descobert 55 milions de frau fiscal el 2010
L'Agència Tributària de les Illes Balears ha descobert durant l'any 2010 un frau fiscal per valor de 54, 72 milions d'euros. La xifra suposa un increment del 42,5% respecte de la quantia de frau fiscal detectada l'any anterior, quan s'arribà als 38,3 milions d'euros. La quantitat per frau fiscal que ha fet aflorar el Govern és força rellevant si es té en compte que aquesta només fa referència als tributs autonòmics (successions i donacions i transmissions patrimonials i actes jurídics documentats). De fet, el frau suposa un 18,7% dels 291 milions d'euros que ha recaptat de manera ordinària el Govern per aquests imposts durant tot l'any 2010. Bona part d'aquests 54,7 milions d'euros s'han intentat defraudar, per tant, en transaccions immobiliàries o d'altre tipus d'operacions de traspàs de patrimoni, així com en herències en les quals no s'havia declarat tot allò que calia. La quantitat de frau fiscal detectat és més rellevant encara si es té en compte la situació en què es troben els comptes públics autonòmics en plena situació de crisi econòmica i en un context en el qual s'havia produït una forta devallada de la recaptació tributària durant els darrers anys. Precisament la crisi pot ajudar a explicar aquest important volum de frau fiscal, però no només.
Llinàs just treu a oposició 150 places de professors de les 700 previstes
150 places de professors i mestres. Aquesta serà l'única convocatòria pública d'oposicions a funcionaris de l'Administració autonòmica que preveu convocar enguany el Govern balear. La xifra suposa una important reducció (del 81%) respecte de les 800 places públiques de docents que s'oferiren l'any passat i, segons els sindicats, l'incompliment dels compromisos signats, segons els quals se n'havien d'oferir 700. La reducció es justifica, per part del Govern, en les restriccions fixades en la Llei de pressuposts de l'Estat. Així ho anuncià ahir el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, qui reconegué que la intenció del seu departament era oferir més places de funcionaris de les que finalment es convocaran. Amb tot, el socialista explicà que la Llei de pressuposts de l'Estat només permet cobrir un percentatge molt reduït de les jubilacions de funcionaris previstes. Això hauria comportat oferir només 30 places a Educació, però la resta de conselleries han renunciat a convocar les seves places perque es pogués concentrar tota l'oferta en l'ensenyament.
Melià alerta que s'hauran de retallar serveis públics i reduir funcionariat
El president d'Unió Mallorquina, Pep Melià, advertí ahir públicament que en plena crisi la cartera de serveis gratuïts haurà de minvar perquè, sense reajustaments i sense una millora del finançament, "el sistema és insostenible". En una conferència a la Cambra de Comerç, també apostà per aprimar l'Administració i perquè deixi fer més a l'economia, per reduir el nombre de funcionaris i, com a novetat, venint d'UM, per evitar traspassar al Consell totes les competències que marca l'Estatut. Presentat pel president del Cercle d'Economia i exconseller popular, Alexandre Forcades, i davant unes 150 persones, la gran majoria d'UM, Melià parlà clar en un discurs liberalista en la part econòmica i economicista en la part política. Això sí, reconegué que el seu partit té un passat de "llums i ombres", en referència als escàndols judicials, però també destacà que la formació ha viscut un procés de refundació, que el seu projecte no és "ni de minories ni de frontisses" i que vol ser com Convegència i Unió perquè, "amb totes les imperfeccions" i la "necessitat de millorar", UM és "l'intent" que més s'assembla a CiU.
UM vol per a Balears més competències de l'Estat
Unió Mallorquina ha registrat una iniciativa al Parlament en la qual demana que es transfereixin a les Illes Balears noves competències de l'Estat, com la de litoral, abans del mes de maig, o les de justícia, policia autonòmica, polítiques actives d'ocupació o gestió de la immigració. La proposta, a més de reclamar més autogovern, també constata el "magre balanç" pel que fa a transferències estatals que s'haurà produït durant aquesta legislatura.La moció d'UM, que es votarà en el primer ple d'aquest període de sessions, previst per a dia 1 de febrer, és conseqüència del debat que es produí a final d'any. En aquell ple, el president del partit, Pep Melià, criticà la "involució" que s'està registrant a l'Estat autonòmic i denuncià que ni el nou Estatut, ni l'existència d'un "govern amic" a Madrid -així l'ha anomenat en repetides ocasions el president Antich, perquè és socialista com ell- ni "l'Espanya plural" de José Luis Rodríguez Zapatero no han servit perquè arribassin noves transferències a l'Arxipèlag. Si en aquell debat el Bloc qualificà de magre el balanç pel que fa a traspassos competencials, ara UM li agafa el guant i, en el primer punt de la moció que ha presentat, constata precisament aquest "magre balanç".
El PP no tanca la porta a UM després de maig
No només és el president Antich l'únic que no descarta pactes postelectorals amb Unió Mallorquina. Ahir, amb menys concreció que el socialista, el número dos del PP, Miquel Ramis, va deixar la porta oberta a un possible pacte amb UM després de les eleccions de maig, sempre que el seu partit no obtingui la majoria absoluta que alguns sondejos li pronostiquen, i això, malgrat el darrer cas de suposada corrupció que afecta membres d'aquesta formació, la coneguda com a operació Claveguera. Això sí, tot i no tancar-li aquesta porta, el secretari general dels populars va voler deixar clar que ells són els únics que poden garantir que aplicaran el seu programa polític sense "matisos" de ningú. "I ningú més no ho pot dir", recalcà Ramis, qui insistí que la seva formació aspira a una "majoria suficient" per poder aplicar el seu programa sense haver d'estar condicionada per "partits minoritaris". Després aclarí que quan parlava de partits minoritaris no es referia a UM sinó a Esquerra Republicana, Els Verds o Esquerra Unida, que ara "mantenen presoner Antich". Ramis avançà que les polítiques econòmiques que aplicarà el PP si governa seran "dures" i assenyalà, a grans trets, que passaran per "aprimar" l'Administració, reduir assessors, despeses i "vehicles oficials".
El Bloc demana que s'aprimi l'Administració de l'Estat
El Bloc entrà ahir de ple en el debat obert pel PP i el PSOE sobre la conveniència de revisar l'Estat autonòmic per contenir la despesa de les comunitats. Ho féu per defensar l'autogovern, per deixar clar que no gu consentirà retallades i per advertir que qui s'ha d'aprimar és l'Administració de l'Estat. El portaveu parlamentari del Bloc-PSM-Verds, Biel Barceló, i la diputada d'aquest Grup i consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, passaren ahir balanç de les jornades parlamentàries que han fet i anunciaren la presentació d'una proposició no de llei en defensa de l'autogovern de les Illes, de l'estat del benestar i per la racionalització de l'Administració central.
Les empreses investigades fa un any que no cobren del Consell
Les dues empreses que fan la recollida selectiva de residus a la Part Forana, Fomento de Construcciones y Contratas-Lumsa i Melchor Mascaró, fa més d'un any que no cobren del Consell, que els deu uns dos milions d'euros. Des del setembre, les empreses no presenten les factures, segons fonts de la mateixa institució, perquè no els facilita les dades de Tirme per poder-les elaborar com les havien fetes els darrers anys. Fou la tramitació dels rebuts pendents allò que destapà les suposades irregularitats. El representant de FCC-Lumsa reclamà les factures pendents de pagament, els interessos de demora i la revisió de preus pendents.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma