L'Agència Tributària de les Illes Balears ha descobert durant l'any 2010 un frau fiscal per valor de 54, 72 milions d'euros. La xifra suposa un increment del 42,5% respecte de la quantia de frau fiscal detectada l'any anterior, quan s'arribà als 38,3 milions d'euros.

La quantitat per frau fiscal que ha fet aflorar el Govern és força rellevant si es té en compte que aquesta només fa referència als tributs autonòmics (successions i donacions i transmissions patrimonials i actes jurídics documentats). De fet, el frau suposa un 18,7% dels 291 milions d'euros que ha recaptat de manera ordinària el Govern per aquests imposts durant tot l'any 2010.

Bona part d'aquests 54,7 milions d'euros s'han intentat defraudar, per tant, en transaccions immobiliàries o d'altre tipus d'operacions de traspàs de patrimoni, així com en herències en les quals no s'havia declarat tot allò que calia. La quantitat de frau fiscal detectat és més rellevant encara si es té en compte la situació en què es troben els comptes públics autonòmics en plena situació de crisi econòmica i en un context en el qual s'havia produït una forta devallada de la recaptació tributària durant els darrers anys. Precisament la crisi pot ajudar a explicar aquest important volum de frau fiscal, però no només.

L'increment en la lluita contra el frau fiscal respon, precisament, a un dels principals objectius que perseguia la creació de l'Agència Tributària pròpia a principi de l'any 2009. L'altre era millorar l'assistència al contribuent i, de fet, també comença a donar resultats després de veure el premi de bones pràctiques de gestió que ha rebut la carpeta fiscal, el servei del Govern balear que permet als contribuents consultar via internet el seu historial d'imposts.

Millor selecció

L'increment en la quantitat de frau detectada no s'ha produït tant en la via de gestió (les comprovacions massives que es fan),sinó sobretot en la via d'inspecció (comprovacions pormenoritzades). Aquest servei no només s'ha intensificat durant el darrer exercici, sinó que, a més, s'ha millorat la sel·lecció dels contribuents a comprovar. D'aquesta manera, s'ha anat a descobrir bosses de frau més importants, segons explica la directora de l'Agència Tributària de les Illes Balears, Maria Antònia Truyols.

Activitat inspectora

La responsable autonòmica recorda que, segons el darrer rànquing d'activitat inspectora, les Illes Balears se situen com la quarta comunitat amb més activitat de l'Estat espanyol. El rànquing, corresponent a l'exercici de l'any 2009, posa de manifest que els inspectors de les Illes recapten de mitjana 2,9 milions d'euros a l'any.
Per davant dels tècnics de les Illes Balears hi ha els inspectors d'Astúries, amb 3,1 milions d'euros de frau detectats cada un; de la Comunitat de Madrid, amb 4,4 milions d'euros; i de la Comunitat d'Aragó, que encapçalen l'índex d'activitat de l'Estat, amb 7,8 milions d'euros recaptats cada un. Per darrere de Balears, que durant el 2009 pujà un esglaó respecte a l'any anterior, se situen comunitats com Catalunya (la cinquena en activitat inspectora) i Andalusia, que està fins a quatre llocs per sota de les Illes Balears en índex d'inspecció.