El president d'Unió Mallorquina, Pep Melià, advertí ahir públicament que en plena crisi la cartera de serveis gratuïts haurà de minvar perquè, sense reajustaments i sense una millora del finançament, "el sistema és insostenible". En una conferència a la Cambra de Comerç, també apostà per aprimar l'Administració i perquè deixi fer més a l'economia, per reduir el nombre de funcionaris i, com a novetat, venint d'UM, per evitar traspassar al Consell totes les competències que marca l'Estatut.

Presentat pel president del Cercle d'Economia i exconseller popular, Alexandre Forcades, i davant unes 150 persones, la gran majoria d'UM, Melià parlà clar en un discurs liberalista en la part econòmica i economicista en la part política. Això sí, reconegué que el seu partit té un passat de "llums i ombres", en referència als escàndols judicials, però també destacà que la formació ha viscut un procés de refundació, que el seu projecte no és "ni de minories ni de frontisses" i que vol ser com Convegència i Unió perquè, "amb totes les imperfeccions" i la "necessitat de millorar", UM és "l'intent" que més s'assembla a CiU.

Tot i que no el cità, Melià estructurà el seu discurs al voltant d'una cita de Francesc Macià. Si Macià va defensar una Catalunya "políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa", Melià defensà unes Balears "econòmicament més pròsperes, políticament més lliures, socialment més justes i espiritualment glorioses". I, com no podia ser d'altra manera, basà la prosperitat econòmica en el turisme. Censurà que hi hagi massa gent que el vegi com un "càstig", defensà el Decret Nadal' per modernitzar el sector i criticà l'eliminació de les àrees de reconversió (les turístiques) i la suspensió del projecte urbanístic de la Platja de Palma. Apostà per fer desaparèixer places obsoletes i perquè una part passin a ser cohotels. Encara en matèria econòmica, considerà el Règim Especial com una "presa de pèl" i en reclamà un de nou, més ambiciós.
També defensà que l'educació passi a ser una qüestió d'Estat i reivindicà el Decret de mínims com "la millor garantia" per dominar les dues llengües oficials.

De l'Administració, proposà que "deixi de ser una maquina de posar entrebancs" a l'economia i apostà per aprimar-la i acabar amb les duplicitats. Pel que fa al primer punt, apuntà que s'han fet passes per reduir tràmits, però cità explícitament la Comissió Balear de Medi Ambient com un "enorme problema paralitzant, absolutament insostenible perquè està aturant moltes inversions en temps de crisi" i perquè "necessita un replantejament a fons".

L'aprimament de l'Administració passaria, segons el líder d'UM, per reduir empreses públiques i despesa corrent, però també perquè la majoria de baixes per jubilacions suposin l'eliminació de places de funcionaris -i, així, n'hi hagi menys i es concertin més serveis-. Però també per avançar en l'Administració única. En aquest punt, advertí que els consells no són el gran problema, però va admetre que són millorables i necessiten reformes.
"De fet, a l'Estatut de 2007 probablement vàrem anar massa enfora i caldria que algunes competències es mantinguessin al Govern". Tot i que UM votà a favor de l'Estatut, amb PSOE i PP, ahir Melià assegurà que cal ser "valents" i afirmar que l'Estatut es podria tornar a modificar perquè competències com la d'Agricultura quedassin en mans del Govern.

A l'hora de reivindicar "unes Illes Balears més lliures políticament", Melià deixà clar que UM "es revela" contra l'involucionisme que apunta a les autonomies com a "culpables de tots els mals". I es limità a reivindicar un millor finançament perquè l'actual llasta la competitivitat de les Balears. "Hem fet el colló", apuntà el d'UM, qui advertí: "Mentre no ens aproximem a un model com el del concert, ens continuaran prenent el pèl". El polític acabà apuntant que "només amb una veu pròpia" se sortirà del vagó de coa. També reclamà més capacitat per decidir en ports i aeroports i en immigració i seguretat.

Les Illes "socialment més justes" de Melià demanen, en plena crisi i sense millores en finançament, reajustar el sistema, perquè si no serà "insostenible". "Probablement, la cartera de serveis gratuïts haurà de minvar", afirmà el d'UM, qui també es referí a la forta immigració per apuntar que "els immigrants tenen drets, però també obligacions", i que "Mallorca té un sostre poblacional". Afirmà que s'ha de "reconduir" el procés migratori i que la cohesió ha de girar al voltant de la llengua i la cultura pròpies.

Finalment, en la seva concepció d'unes Illes "espiritualment glorioses", ressaltà la necessitat de tornar a "valors tradicionals" com l'austeritat i el sacrifici. Reivindicà, aquí també, la figura dels emprenedors. Censurà que una societat en què la majoria vol ser funcionària "no va gaire bé". Defensà el nacionalisme com a element útil, d'integració i modernització. I acabà fixant CiU com a referent d'UM, una força que actui en positiu i tingui com a prioritat la defensa dels mallorquins.