Quim Torres
El PSOE retreu a Bauzá que hagi apujat impostos a Marratxí
La proximitat de les eleccions caldeja els plens del Parlament. Ahir, els populars acusaren de "corrupció" l'esquerra i el president Antich els tirà per la cara el Palma Arena. Els socialistes, però, posaren especial èmfasi a qüestionar la gestió del batle de Marratxí, el candidat al Govern pel PP José Ramón Bauzá, de qui criticaren que hagi augmentat els impostos municipals, tot i haver manifestat que els davallaria. Bauzá no es va poder defensar dins el ple, perquè el socialista Antoni Diéguez acusà sense citar-lo a ell ni a l'Ajuntament i just es referí al "model Marratxí". El diputat del PSOE mostrà dos rebuts de l'IBI del mateix ciutadà de Marratxí, un de 2007 per 114 euros i un de 2010 per 232 euros. En criticà l'augment, de més d'un 100%, i assegurà que el batle "hi havia promès una rebaixa". "Quan aquest batle es presenti davant els electors, el pot creure ningú si promet davallar els impostos?", sentencià. Les paraules de Diéguez provocaren enrenou a la bancada conservadora. Bauzá, molest, demanà la paraula, però la presidenta de la Cambra, Aina Rado, no el deixà intervenir. "Això és una dictadura", cridà la popular Catalina Soler, que fou represa per la presidenta, amb molta feina per les interrupcions constants.
“Hem de ser humils perquè encara no hi ha res guanyat”
L'eufòria que es palpava en la convenció del PP obligà alguns dirigents a llençar missatges de contenció. Un dels qui ho va fer fou el president del PP balear, José Ramón Bauzá, qui abans de començar a parlar va veure com l'auditori s'aixecava dret i li deia: "President, president". El de Marratxí exigí als seus que no es refiïn de les enquestes que els donen la majoria absoluta.
Antich té una “sensació total i absoluta” que pot guanyar
El president del Govern i candidat socialista a la reelecció, Francesc Antich, assegurà ahir a Madrid que entre els socialistes de les Balears hi ha una "sensació total i absoluta" que poden guanyar en les eleccions del 22 de maig. Antich ho va dir després de participar en la reunió del comitè federal del PSOE, en què s'han aprovat per assentiment les candidatures per als comicis, també les de les Illes, tot i que arribaren amb retard a Ferraz. Antich, després de la trobada amb el president del Govern i líder del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, li agraí el suport que donà a tots els candidats i recalcà que a l'Arxipèlag les enquestes reflecteixen que els socialistes disposen de més suports. El secretari general del PSIB encapçalarà una candidatura autonòmica que manté Francina Armengol com a número dos i que situa un independent, l'empresari i col·laborador de dBalears Lluís Maicas, com a número tres. En la seva candidatura no hi són pesos pesants del Govern, com el conseller d'Economia, Carles Manera, ni tampoc la presidenta del Parlament, Aina Rado. Sí que hi continuen, en canvi, els consellers Vicenç Thomàs i Jaume Carbonero.
Borràs sortirà de l'equip de Calvo, però no dimitirà de regidora
La regidora socialista de Turisme de l'Ajuntament de Palma, Joana Maria Borràs, anuncià ahir que demà presentarà la renúncia al càrrec de tinent de batle i a formar part de l'equip de govern, però no dimitirà de regidora. L'anunci es produeix després que hagués criticat durament la gestió de la batlessa, la també socialista Aina Calvo, a qui va retreure les maneres "dictatorials" i a qui criticà que no hagués anul·lat la concessió del palau de congressos. Borràs assegurà que, de moment, continuarà al capdavant de l'Àrea de Turisme de Cort "per responsabilitat" i fins que la batlessa Calvo decideixi que no hi ha de continuar. "No em sentiria còmoda, ho saben els qui em coneixen bé, estant tres mesos sense gestionar res i cobrant a final de mes", afirmà la regidora. Previsiblement, quan surti de l'equip de govern, serà rellevada de l'Àrea de Turisme, tot i que des de l'equip de Calvo s'evità ahir fer qualsevol valoració sobre les crítiques llançades per Borràs el dia anterior.
Rajoy ja veu Bauzá de president perquè diu que ha tret el PP del pou
Un PP eufòric davant la cita electoral del 22 de maig tancà ahir la seva convenció autonòmica a Palma. Ho va fer sense parlar ni de lluita contra la corrupció ni de regeneració, els dos missatges amb els quals començà la cita. El seu president, Mariano Rajoy, preferí parlar de canvi. Assegurà que no es pot esperar fins a les generals i que el canvi a l'Estat ha de començar el 22 de maig. També donà per fet que el seu candidat per Balears, José Ramón Bauzá, serà president del Govern perquè té l'aval d'haver sabut treure del pou els populars de les Illes. "El seu millor aval és que ha sabut gestionar una situació difícil" i "això avala José R. Bauzá per ser un magnífic president de les Illes Balears", afirmà Rajoy amb referència a les crisis del PP balear, que està a l'oposició, ha tingut tres presidents diferents i ha protagonitzat investigacions judicials per corrupció. "Gràcies al PP de Balears perquè no ho teníeu fàcil i heu estat a l'altura de les circumstàncies", sentencià.
El partit de Melià es defineix com a nacionalista i les seves sigles seran CxI
El partit de Pep Melià, Convergència per les Illes, es declara "nacionalista de caràcter centrista i ideologia liberal". Així ho diuen els estatuts, que ahir s'enviaren al Ministeri de l'Interior, a Madrid, perquè sigui legalitzat i es pugui presentar a les properes eleccions de maig. CxI en seran les sigles i el blau cel, el color. De moment, la formació encara no té militants perquè no està constituïda, però 35 líders locals d'UM ja han anunciat que s'hi donaran de baixa i que s'integraran a Convergència. Alguns ja ho han començat a fer. El comitè d'Alcúdia ja va prendre dimecres a vespre aquesta decisió, ahir va fer el mateix el d'Artà i es preveu que ara s'hi vagin sumant tots els que ho han anunciat.
La fiança d'1,6 milions força Melià a crear ja el nou partit per poder ser a les eleccions
Josep Melià i el partit estudien les possibilitats de futur. Foto: S. Amengual. La fiança d'1,6 milions d'euros que els fiscals Anticorrupció proposen imposar a Unió Mallorquina obliga els seus dirigents a canviar la decisió que prengueren dilluns vespre. Llavors decidiren mantenir la personalitat jurídica d'UM i canviar-li el nom pel de Convergència de les Illes Balears, però si se'ls imposàs la fiança això provocaria un bloqueig dels comptes que els impediria presentar-se a les eleccions del 22 de maig. Ara, per evitar aquestes conseqüències, es mantindrà Unió Mallorquina amb personalitat jurídica pròpia per respondre a hipotètiques obligacions judicials i, a la vegada, es crearà un nou subjecte jurídic, Convergència, per poder concórrer als pròxims comicis.
Rado defensa la política i demana contundència amb els “indignes”
La corrupció, com no, aparegué en l'acte institucional del Dia de les Illes Balears. La presidenta del Parlament, Aina Rado, aprofità ahir el discurs institucional per defensar tots els qui es dediquen a l'activitat política perquè "és profundament injust implicar tot un col·lectiu per culpa d'algunes actuacions individuals". Però també demanà contundència contra els polítics "indignes" i exigí que siguin apartats.
UM es dissol i es converteix en Convergència per les Illes Balears
Pep Melià, ahir, en el moment d'anunciar la dissolució d'UM. Foto: S.Amengual Unió Mallorquina passa a la història. La darrera sotregada patida per un nou cas de suposada corrupció ha fet reaccionar la formació. 28 anys després del naixement, es dissol i passarà a anomenar-se Convergència per les Illes Balears, nom que emprarà per presentar-se a les eleccions del 22 de maig. L'executiva actual dimiteix i es dissol el comitè de Palma. Només hi continua el president, Pep Melià, que assumeix gairebé tot el poder i a qui s'autoritza a designar una nova comissió permanent -una miniexecutiva- fins a les eleccions. Després es farà un congrés extraordinari. També hi haurà canvi de seu. "Atesa la magnitud de tots els casos de suposada corrupció, on ni el president del partit ni la seva estructura actual tenen res a veure, el partit pren una decisió" perquè "Melià i la seva estructura no tenen per què dur aquesta creu. És injust i no l'han de carregar. Que cadascú aguanti allò que ha fet", assegurà públicament Melià quan anuncià la decisió. Ell continua de candidat autonòmic, igual que els altres dos caps de cartell importants que s'havien triat, Marc González a Palma i Miquel Munar al Consell. De fet, Melià vinculà en la reunió la seva continuïtat com a candidat al fet que s'adoptàs la decisió que es va prendre. Antoni Verger assegura que no és possible pactar amb UM Calvo no creu que UM s'hagi regenerat i adverteix que no pactarà "en aquestes condicions"
Armengol i els socis rebaixen la tensió amb la via connectora
La presidenta del Consell, Francina Armengol, i els seus socis del PSM aprofitaren el darrer debat de política general del Consell d'aquest mandat per rebaixar la tensió que s'ha produït entre ells al voltant del projecte de via connectora, el nou segon cinturó de Palma. El motiu és que estan en plenes negociacions per reconduir el desencontre. Tant ella com els socis es mostraren convençuts que acabarà en acord. La via connectora fou, de fet, un dels eixos d'aquest últim debat. Armengol i la portaveu del Bloc, Joana Lluïsa Mascaró (PSM), es limitaren a reconèixer les "discrepàncies" amb la infraestructura, però la nacionalista advertí que "no n'hem de fer cap drama".
El PP endureix el to sense Font i ataca la presidenta
Debutava com a portaveu de l'oposició en un debat important i s'hi féu notar amb un discurs de to més dur que el del seu antecessor, Jaume Font, ara fora del PP. El popular Fernando Rubio atacà Armengol en tots els fronts. En va qüestionar la legitimitat per presidir la institució i el tarannà democràtic, l'acusà d'utilitzar el Consell com a "trampolí" per millorar el seu futur personal i li va retreure les "bregues contínues" del seu mandat, la "mala gestió" i el "fracàs" en política econòmica. I, fins i tot, la va fer responsable de la desocupació per no haver construït més carreteres.
UM preveu designar avui Munar candidat al Consell
Unió Mallorquina preveu designar avui Miquel Munar (Llubí, 1956) com a candidat al Consell de Mallorca. Munar, que es planteja com l'opció més probable per encapçalar el cartell insular, era fins al setembre passat diputat del PP al Parlament, però abandonà el partit al·legant discrepàncies ideològiques amb la nova direcció de José Ramón Bauzá. Amb el nomenament, que previsiblement portarà a terme avui el consell nacional d'UM -màxim òrgan entre congressos-, el partit tanca així les designacions dels caps de cartell a les principals institucions. Dilluns es feia oficial que Marc González liderarà la llista a l'Ajuntament de Palma i fa dues setmanes s'elegí el president de la formació, Pep Melià, com a candidat al Parlament. Miquel Munar ha protagonitzat una carrera meteòrica des que el setembre passat abandonà la militància del PP i un mes després fitxàs per UM. Munar entrà a UM a mitjan octubre i en una setmana passà a ser membre del consell nacional d'UM i membre de l'executiva. A la segona setmana de militància ja n'era portaveu adjunt i al cap de dos mesos passava a ser vicepresident segon del seu nou partit.
Sus a la llei de la Policia pròpia sense el PSOE i sense temps
La llei per crear una Policia Autonòmica comença a caminar, però ho fa sense el suport del PSOE (que governa a les Illes i a l'Estat) i quan no queda temps perquè sigui aprovada. Quedarà en un gest, un miratge. El Parlament aprovà la presa en consideració d'una proposició de llei d'UM amb els vots dels seus diputats, dels del Bloc, que es desmarcaren dels seus socis de govern, i dels del PP, formació que a Madrid no veu amb bons ulls la creació de més cossos de seguretat. A Balears i tres mesos abans de les eleccions, els populars votaren a favor d'una llei que decaurà en un mes, quan es disolgui la Cambra. El PSOE tampoc no vol més cossos de seguretat i ahir votà en contra, tot i que ho va fer amb altres arguments.
“Hem de mirar al futur i no al passat”
La passa cap a la "reunificació" del nacionalisme progressista, que fan PSM i Entesa amb l'acord ara assolit, fou escenificada ahir per les seves direccions, que es mostraren en una imatge d'unitat. "Fem l'esforç que aquest país demana" i "volem fer una coalició que faci votera", afirmà el president d'Entesa, Biel Huguet. "Hem de mirar cap al futur i no cap al passat", sentencià el líder del PSM, Biel Barceló.
Més paradetes que mai al mercat de l'1 de març
El mercat de les cultures, l'acte tradicional que cada any s'organitza a la zona de la Llonja l'1 de març, Dia de les Illes Balears, tindrà enguany més paradetes que mai. Passarà de les 120 de l'any passat a 220 i s'amplia el perímetre que ocuparà, que anirà des del Born fins a la Feixina, passant per Antoni Maura, el passeig Sagrera, la plaça Drassanes i el Consolat.
PP i PSOE s'acusen ara de frustrar els darrers acords de legislatura
Quan queda un mes perquè s'esgoti la legislatura (el 28 de març es convocaran les eleccions i es dissoldrà la Cambra), el PP i el PSOE s'acusen de frustrar els darrers acords claus. Els socialistes assenyalaren que els populars han frenat el nomenament del Síndic de Greuges, que estava "pràcticament" tancat perquè fos el jutge Pere Barceló. I els populars apuntaren que el president del Govern, Francesc Antich, anul·là una reunió dijous que havia de servir per pactar lleis com la d'igualtat. El socialista Antoni Diéguez criticà que la intenció del president del PP, José Ramón Bauzá, és obstaculitzar les iniciatives parlamentàries de l'Executiu i emmarca en aquest context la paralització, quan "quedaven deu minuts" per tancar l'acord, del nomenament del Síndic de Greuges, la darrera figura de l'entramat institucional autonòmic per cobrir des de 1983. Pel socialista, l'entrada de Bauzá al Parlament ha suposat un "impacte negatiu", perquè el PP ha adoptat l'actitud "violenta" del seu partit al Congrés dels Diputats i perquè paralitza les iniciatives del Govern.
“Presentarem llista a sa Pobla”
La setmana passada semblava el salvador d'UM o de l'esquerra, l'home que feia perillar una hipotètica majoria absoluta al PP. Aquesta setmana, els seus excompanys del PP respiren més tranquils. Jaume Font (sa Pobla, 1961) ha descartat una aliança amb UM i no sap encara si es presentarà a les autonòmiques. Parla de consolidar un projecte de futur amb el seu partit, la Lliga Regionalista, i creu que faran candidatura a sa Pobla, el seu poble.
Carles Moyà, D'Efak i Càritas, Medalla d'Or de les Balears
El Govern balear distingirà, entre d'altres, Guillem d'Efak, finat el 1995. El tennista Carles Moyà, el cantant i escriptor ja desaparegut Guillem d'Efak i l'entitat Càritas, vinculada a l'Església, seran enguany guardonats amb la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la més alta distinció que concedeix el Govern. Amb l'acord al qual arribà ahir el Consell de Govern es vol reconèixer la trajectòria d'un dels esportistes més importants que ha tingut l'Arxipèlag, que ha estat número 1 del rànquing mundial i que s'ha retirat fa poc. A la vegada, s'hi retrà homenatge al polifacètic Guillem d'Efak, desaparegut l'any 1995 després d'una fructífera carrera en el món de la cultura en català. I, finalment, es posa en relleu la tasca d'una associació sense ànim de lucre com Càritas, que desenvolupa un paper rellevant en la lluita contra l'exclusió social, sobretot en temps de crisi econòmica. La Medalla d'Or vol homenatjar els ciutadans il·lustres de les Illes i reconèixer-los públicament els mèrits en què han excel·lit i, alhora, enaltir tots els valors que els han caracteritzats, l'actitud de servei a la terra des dels llocs més diversos. A banda d'aquests tres guardons, però, el Consell de Govern donà el vistiplau a la concessió del premi Ramon Llull a 18 persones o entitats que han destacat en la contribució feta a les Illes i que s'han distingit pels mèrits en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, d'investigació, d'ensenyament i lingüístic.
El Parlament vol que una “AENA balear” gestioni cada aeroport de les Illes
El Parlament aprovà ahir per unanimitat reclamar al Govern de l'Estat que no privatitzi els aeroports de les Illes, tal com havia anunciat, i, en lloc d'això, opti per la descentralització. Exigeix que substitueixi el sistema centralista d'AENA per un altre en què cada aeroport estigui gestionat per una societat individual, un tipus d'"AENA balear" amb presència decisòria del Govern i de cada Consell insular. La iniciativa, aprovada ahir en comissió, és fruit de la unió de dues propostes, una presentada pel Bloc i l'altra, per UM.
Manera diu que Sa Nostra continuarà fent de fundació i no perdrà patrimoni
El conseller d'Economia, Carles Manera (PSOE), defensà ahir al Parlament que Sa Nostra "mantindrà els seus eixos de fundació" a les Balears i que no perdrà els seu patrimoni cultural, artístic o històric, ni tampoc el seu nom, tot i el procés de fusió i de bancarització en el qual es troba immersa l'entitat.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma