Quim Torres
Bauzá promet ampliacions dels ports esportius i oblida el tramvia
El programa autonòmic de José Ramón Bauzá no incorpora "obres faraòniques", però sí que preveu actuacions importants i polèmiques, com l'ampliació dels ports esportius. En canvi, oblida el tramvia de Palma, projecte impulsat per l'esquerra, i anuncia que prioritzarà infraestructures de transport en funció de la seva racionalitat econòmica. El PP creu "fonamental" ampliar amarraments als ports esportius i, per fer-ho, "s'han de realitzar ampliacions, modificacions i millores a les dàrsenes, pantalans i espigons", reconeix el programa. També preveu "la instal·lació i ordenació de fondejos, amarradors i platges seques". Pel que fa al transport terrestre, s'analitzarà la rendibilitat de les inversions en infraestructures i es valoraran les existents per abordar les més convenients des del punt de vista econòmic i ambiental. Esmenta com a objecte d'anàlisi l'electrificació completa del tren i el perllongament del metro, però en cap moment no es parla del tramvia de Palma, que està en fase de projecte bàsic, ni del tren al seu pas per Manacor.
El PSIB retreu a Bauzá que prometi reduir imposts i deute i els augmenti a Marratxí
Antoni Diéguez veu incoherència entre la promesa de Bauzá i la seva gestió municipal a Marratxí. Foto: S. Amengual. El PSIB-PSOE criticà ahir la "demagògia" del candidat del PP al Govern, José Ramón Bauzá, per prometre per a les Balears el contrari del que ha fet com a batle de Marratxí. Els socialistes li retreuen que anunciï, sense dir com ho farà, davallades d'imposts, reduccions de despesa i contencions de l'endeutament, malgrat que, segons ells, en el darrer mandat a Marratxí ha incrementat imposts, ha augmentat la despesa i ha disparat l'endeutament.El portaveu socialista, Antoni Diéguez, afirmà que el popular ha multiplicat per cinc el deute de Marratxí, passant del milió de 2007 als 5 milions de 2009. Fins i tot, comparà la situació de Marratxí amb la de Portugal, que ha sol·licitat el rescat econòmic. Per fer-ho, mostrà un informe d'Intervenció de l'Ajuntament en què es reconeix que no s'ha complit l'objectiu d'estabilitat pressupostària, que s'ha de comunicar la situació a l'autoritat ministerial i que s'ha de fer un pla de sanejament.
José Ramón Bauzá aconsegueix acontentar tots els sectors del PP
Bauzá, entre Ramis, Basagoiti i Salom, a l'acte on ha donat a conèixer la llista de candidats de Mallorca al Parlament. Foto: T.A. El candidat del PP al Govern, José Ramón Bauzá, presentà ahir una candidatura al Parlament per Mallorca que inclou representants de tots els sectors del partit. La llista incorpora regionalistes com Antoni Pastor de número cinc, espanyolistes com Carlos Delgado de set i rodriguistes com Àlvaro Gijón, que es converteix en número tres. CCOO replica a Bauzá que ampliar la lliure elecció de centre suposaria un cost superior al 7% del PIB Antich critica Bauzá perquè "no té ni idea" de quina és la problemàtica de l'educació Llista completa per Mallorca del PP al Parlament Discurs complet de Bauzá
El Govern repartirà 2,5 milions als partits per a les eleccions
El Govern repartirà més de dos milions i mig d'euros entre les formacions que obtinguin representació en les properes eleccions autonòmiques i insulars del 22 de maig en concepte de subvencions electorals. La meitat d'aquests doblers (1,3 milions d'euros) serà, previsiblement, per al PP balear. El Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) publica una ordre del conseller d'Economia i Hisenda que preveu tres línies de subvencions, amb un increment del 9,4% respecte de les que es concediren en els comicis de l'any 2007. Per un costat, les formacions ingressaran 13.978,29 euros per cada diputat que surti elegit i la mateixa quantitat per cada conseller insular que aconsegueixin.
“Hem millorat el producte del 2007”
La coalició del PSM, IniciativaVerds i Entesa presentà ahir la candidatura al Parlament, que lidera Biel Barceló. "Hem millorat el producte respecte del 2007 i aspiram a millorar els resultats", assegurà. En les passades autonòmiques el PSM es presentà dins el Bloc, que també integraven Esquerra Unida i Esquerra Republicana, que ara es presenten en solitari. Va obtenir quatre diputats. Barceló té de número dos la consellera Fina Santiago (Iniciativaverds) i de tres i quatre el diputat Antoni Alorda i la consellera insular Joana Lluïsa Mascaró, ambdós del PSM.
El Govern pregunta què pot dir a la Junta Electoral
El Govern ha demanat a la Junta Electoral Central que aclareixi quines dades pot comunicar i quines no durant la precampanya "perquè s'estan generant dubtes". Així ho assegurà ahir la portaveu, Joana Barceló, després de la reunió del Consell de Govern.
Família, propietat privada i “lo nostro”
El programa del PP al Consell aposta per aprimar la institució, fer-la més àgil i dedicar-la, de manera prioritària, als serveis socials i a la cooperació local. Però el document presentat per Maria Salom també deixa entreveure que s'allargarà l'autopista fins a Campos i que tancarà la Televisió de Mallorca. I deixa clar que la família serà un eix vertebrador de la política social i cutural, que la política cultural consistirà a fomentar les tradicions i els costums dels mallorquins i que tot s'ha de fer respectant la propietat privada.El PP garanteix que no quedarà ningú sense atendre i, per fer-ho, fa una aposta clara per la concertació de serveis amb entitats privades. Es compromet a augmentar el pressupost de Serveis Socials, les places d'atenció diürna i residencial i les prestacions econòmiques. A més, vol crear una xarxa de suport total al nucli familiar i potenciarà els beneficis fiscals a les famílies nombroses.La política cultural dels populars es basa en el foment de les tradicions i els costums dels mallorquins, i està adreçada a la família, "institució bàsica i central de la nostra societat, transmissora de valors i generadora de solidaritat".
Salom renova tota la llista al Consell per governar-hi “sols” i “sense hipoteques”
L'aspirant del PP al Consell, Maria Salom, presentà ahir la seva llista, en la qual no repeteix cap dels actuals representants del partit a la institució, i la definí com una "candidatura guanyadora", perquè "volem governar tots sols, sense hipotèques". Davant unes 300 persones congregades al claustre de Sant Domingo d'Inca, la seva ciutat natal, la candidata també presentà el seu programa, que té com a objectiu que "Mallorca pugui viure del turisme els 365 dies de l'any". Ho va fer en presència de la portaveu del partit al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría; del president del PP balear i aspirant al Govern, José Ramón Bauzá, i dels principals càrrecs i candidats.
“Tenim fortalesa per tirar endavant tots sols”
El president de Convergència (CxI), Pep Melià, defensà ahir que el seu partit té "fortalesa, solidesa, estructura territorial, capacitat, bons candidats i equip humà per tirar endavant tots sols" amb vista als comicis del 22 de maig. Melià deixava entreveure així que una hipotètica aliança amb la Lliga de Font està descartada, tot i que reiterà la voluntat de "sumar", però sense fer-ne una "obsessió". Així ho va dir en la presentació de la llista al Parlament que ell lidera, "una candidatura jove, amb moltes cares professionalment preparades, persones amb experiència i amb molta il·lusió". Tret de la número dos, la vicepresidenta del Parlament i batlesa d'Andratx, Bel Alemany, la resta són desconeguts en política.
El PSM ratifica Alorda de 'tres' i rep el suport de partits locals
El PSM tancà ahir les candidatures al Parlament i al Consell i ratificà, per àmplia majoria, al diputat Antoni Alorda com a 'número tres' al Parlament. La seva coalició amb Iniciativaverds i Entesa també rebé ahir el suport de sis partits independents d'àmbit municipal: els Independents d'Artà, de Sencelles, Assemblea per Sant Joan, Suma pel Canvi de Santa Margalida i els Independents de Sineu i de Son Servera. "És molt important que sis candidatures municipals independents hagin decidit donar el suport a la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa perquè això vol dir que la coalició continua sumant, que la coalició avança", afirmà ahir el secretari general del PSM i candidat de la coalició al Parlament, Biel Barceló, qui defensà que la coalició està preparada per aconseguir consolidar-se com a tercera força política .
Interior ratifica la inscripció com a partit de Convergència
El Ministeri de l'Interior ha ratificat la inscripció com a partit polític de Convergència per les Illes (CxI), el partit creat després que s'acordàs la dissolució d'Unió Mallorquina i que està presidit per Pep Melià.
El jutge imposa a UM una fiança d'1,6 milions
El jutge Antoni Rotger ha imposat una fiança de responsabilitat civil d'1,6 milions d'euros a Unió Mallorquina (UM) per fer front a les possibles responsabilitats econòmiques que es derivin del cas Pícnic. Aquest cas investiga la contractació, a través d'un organisme de Cort com l'Imfof, d'una vintena de controladors mediambientals que, en realitat, s'haurien dedicat a cercar afiliats per a UM. La quantitat imposada és la mateixa que reclamà la Fiscalia Anticorrupció el 28 de febrer.
Munar vol ser l'equilibri entre dreta i esquerra
Si algú creia que la paraula "equilibri" era propietat de la Lliga, ahir també se la va fer seva Convergència (CxI). El seu candidat a Palma, Miquel Munar (Llubí, 1956), que ahir fou presentat, donà per fet que entrarà a Cort i avançà que serà "l'equilibri" entre els qui només volen "megaprojectes faraònics" que no es poden pagar i els qui veuen les institucions "com si fossin ONG".El president de CxI, Pep Melià, el presentà com un "primera espasa", com la demostració que tenen clar que Palma és "el gran repte" i que se'l prenen "seriosament". I augurà que treuran millors resultats dels que diuen alguns. Munar també destacà l'aposta "total i absoluta" de CxI per Ciutat, afirmà que assumeix el repte amb "il·lusió" i avançà que vol convertir Palma en la capital de les Balears i del Mediterrani -cosa que ara no és.El candidat de CxI reconegué que no tenen grans mitjans econòmics per fer front a la campanya, però avançà que hi ha una quantitat "impressionant" de persones que es vol afiliar, i que una bona part estan disposades a avançar les tres primeres quotes per fer la campanya. Admeté que no podrà competir amb els dos grans partits en mitjans, però sí amb una campanya basada en el "cos a cos", en "mirar la gent als ulls" i en caminar.Munar apuntà que s'ha envoltat d'un equip sense professionals de la política i avançà que els ha ordenat fer feina amb humilitat i tractar bé la gent. "S'ha acabat aquesta estúpida manera de veure la política com a poder; nosaltres l'entenem com a servei públic", advertí.
El TSJB rebutja les acusacions del PP
El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) rebutjà ahir les acusacions del PP balear que, per boca del seu secretari general, Miquel Ramis, havia afirmat que membres de l'Administració judicial -jutges i fiscals- i de la Policia que operen a les Balears estan a les "ordres" del Govern central socialista. No quedà aquí. El dirigent conservador també denuncià que hi ha dues maneres de mesurar la corrupció política que perjudica els populars. El TSJB considerà "infundades" i "preocupants" les acusacions. En un comunicat, on no se cita en cap moment Miquel Ramis ni el PP balear, el TSJB mostra el seu posicionament contrari a les declaracions dels populars.
Antich diu que ZP és benvingut “perquè mai s'havia invertit tant”
El president del Govern i candidat del PSIB-PSOE a la reelecció, Francesc Antich, defensà ahir que el cap de l'Executiu espanyol i líder del seu partit, José Luís Rodríguez Zapatero, vingui a les Illes durant la campanya electoral. "És just que el president Zapatero vingui a aquesta comunitat autònoma a fer campanya, perquè mai en cap legislatura un Govern d'Espanya no havia invertit tants doblers com ara a les Balears", afirmà el socialista a les portes del Parlament, on es va fer la foto oficial amb la resta de membres de la candidatura autonòmica per Mallorca. Antich assegurà que, a més d'haver concedit el millor finançament de la història recent per a les Illes, en aquest temps se n'han modernitzat els tres aeroports, s'ha instal·lat el gasoducte que enllaça la Península amb l'Arxipèlag, s'està acabant la connexió per cable elèctric i s'han concedit les competències del Parc Nacional de Cabrera.
El PSIB no renega de ZP i el durà en campanya
Els socialistes de les Illes no faran com altres agrupacions del PSOE i no amagaran el seu líder durant la campanya. El president del Govern espanyol i secretari general del partit, José Luis Rodríguez Zapatero, vindrà a Mallorca a donar suport als candidats en una data sense determinar entre el 6 i el 20 de maig.
UM farà un consell nacional, però per continuar en stand by
Unió Mallorquina convocarà un consell nacional -màxim òrgan del partit entre congressos-, però no per ressuscitar la formació, com pretén María José Rodríguez, sinó per ratificar els acords presos a finals de febrer i, per tant, continuar el seu procés de dissolució. Segons informà el responsable d'aquest procés, Antoni Llabrés, el consell nacional no el convocarà María José Rodríguez, sinó la immensa majoria de la cinquantena de membres d'aquest òrgan que no s'han donat de baixa del partit.
El PP diu que hi ha jutges i fiscals que actuen a les ordres del Govern central
El secretari general del PP, Miquel Ramis, afirmà ahir que no té "cap dubte" que a Balears hi ha membres de la Justícia -magistrats, jutges i fiscals- i de la Policia "a les ordres" del Govern central socialista. El polític, que en època d'Aznar fou delegat de l'Executiu, comparegué per tornar a denunciar que hi ha "dues vares de mesurar" la corrupció política, en detriment dels populars. El conservador emprà el castellà perquè el pogués entendre "perfectament" el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, qui havia defensat l'objectivitat de jutges i fiscals i havia negat que actuïn diferent en funció dels partits afectats. "Potser s'hauria de coordinar millor amb -el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez- Rubalcaba", apuntà el dirigent del PP. "En aquests moments, la separació de poders no existeix", hi insistí Ramis, qui també va dir que els seus retrets es referien a "individus" determinats i no als col·lectius sencers de jutges, fiscals i policies, als quals mostrà "respecte", perquè fan la seva feina "de la millor manera possible" i amb "independència". El PSIB troba desafortunat posar en dubte l'actuació de la Justícia
Un consell nacional per reactivar UM
Una dotzena de militants d'UM, encapçalats per María José Rodríguez, decidiren ahir convocar per a dijous un consell nacional -màxim òrgan entre congressos- que reactivi el partit. Els uemites intentaren reunir-se ahir a la seva seu, al carrer del Sindicat de Palma, però tot i haver-ne demanat les claus, no els obriren la porta i ho acabaren fent en un bar. El notari Alberto Herranz n'aixecà acta. La intenció d'aquests militants és convocar el consell nacional i que aquest designi una gestora amb un president -la darrera direcció dimití el 28 de febrer- fins que no es convoqui un congrés. La reunió s'ha fixat per a dijous a les 20.00 hores, a la seu del partit, i si ara no els obren faran un requeriment notarial.
La dissolució del Parlament elimina 15 lleis en tràmit
La dissolució del Parlament per convocar les properes eleccions del 22 de maig, que es fa efectiva dimarts, suposarà que desapareguin 15 lleis que es trobaven en tramitació, set de les quals provinents del Govern. Alguns d'aquests projectes de llei s'havien presentat com a claus per a l'Executiu, com la llei d'accés a l'habitatge i com la que hauria suposat la creació d'un nou impost sobre instal·lacions que incideixen sobre el medi ambient. Els 15 projectes o proposicions de llei (els projectes vénen del Govern i les proposicions dels grups parlamentaris) decauran en concloure la legislatura i, per tant, si algú volgués recuperar-los després de les eleccions, hauria de tornar a iniciar tota la tramitació parlamentària. Algunes d'aquestes iniciatives feia gairebé un any que estaven a la cambra. La llei del Govern més important que desapareixerà serà la d'accés a l'habitatge. Aquesta norma havia de posar en marxa mecanismes per evitar el frau en els pisos protegits, havia de crear un registre de demandants d'habitatges i havia d'incrementar la seguretat de les llars amb inspeccions tècniques obligatòries per als edificis de més de 50 anys d'antiguitat.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic