José Ramón Bauzá, posà amb la resta de membres de la candidatura autonòmica per Mallorca. | T.Ayuga
El candidat del PP al Govern, José Ramón Bauzá, presentà ahir una candidatura al Parlament per Mallorca que inclou representants de tots els sectors del partit. La llista incorpora regionalistes com Antoni Pastor de número cinc, espanyolistes com Carlos Delgado de set i rodriguistes com Àlvaro Gijón, que es converteix en número tres. La tanca el líder del PP de Palma, José María Rodríguez, que no serà diputat però sí senador autonòmic, i que aconsegueix una forta representació de Palma. "L'equip del canvi", com el definí Bauzá, deixa entreveure possibles consellers d'un hipotètic Govern popular.
Com a possibles consellers s'inclouen Núria Riera (Montuïri), experta en gestió pública, que hi va de número quatre; Antònia Perelló (Palma), experta en territori, que hi va de sis; Carlos Delgado; el professor d'economia Pep Ignasi Aguiló (Palma) i el director del col·legi Lluís Vives Rafel Bosch (Palma), a qui molts veuen com a futur conseller d'Educació.
De fet, Bauzá els presentà gairebé com a futurs consellers davant les 1.500 persones congregades al restaurant Son Térmens. El candidat els definí com "la llista guanyadora" per "aconseguir la majoria absoluta que necessitam per governar i evitar que tots els perdedors s'ajuntin". Dels actuals diputats per Mallorca, només ell i tres més hi continuen. Són Pastor; l'exbatle d'Inca Pere Rotger, que ocupa el número 11 i que seria el futur president del Parlament si aquest partit governàs; i l'exconsellera Mabel Cabrer, en el lloc número 16. De fet, Cabrer també és l'única consellera de Matas que es manté a les llistes. La número dos és la candidata al Consell Maria Salom.
Bauzá agraí especialment a Rodríguez que hagués acceptat tancar la llista.
"És un orgull", afirmà, perquè "és una persona a qui tenc molt de respecte i estima i sempre serà un referent". Rodríguez, el més aplaudit, enfila així la seva retirada de la primera línia. No es mostrà decebut per no anar en llocs de sortida i destacà el pes de Palma (el seu pupil, Àlvaro Gijón, és el número tres). De Delgado, Bauzá digué que "fent feina junts hem pogut unificar el partit". Durant l'acte, en què participà també el president del PP basc, Antonio Basagoiti, Bauzá presentà el programa i anuncià que "no hi haurà grans infraestructures ni obres faraòniques ni espectaculars", sinó "solucions". Presentà, com a proposta estrella, promoure la llibertat d'elecció de centre en Educació Infantil i permetre als pares l'elecció de la primera llengua vehicular dels seus fills. "Els pares elegeixen; ni els polítics ni els claustres de professors", afirmà Bauzá, qui es dirigí als seus pares, presents a l'esdeveniment, per agrair-los la seva formació.
Per reactivar l'economia, anuncià ajudes a les pime i als autònoms, i garantí seguretat jurídica. Repetí que reduirà l'Administració i que tindrà "menys conselleries, menys cotxes oficials i menys mandanga i beneitures". En un discurs bilingüe, recalcà que amb ell el català deixarà de ser un requisit per entrar a l'Administració i passarà a ser un mèrit, perquè "volem els millors, i si els millors són xinesos, idò xinesos". Donà per fet que arribaran al Govern i trobaran els calaixos buits, però demanà que no es refiïn de les enquestes i "que tothom es mobilitzi per obtenir la majoria absoluta".
15 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
On quedarà el decret aquell que diu que "tot ciutadà podrà ser atès en la llengua que sol-liciti ? Com pot prometre que tots els nins seran escolaritzats al centre que trien els seus pares si hi ha més demandes que places? Per lo que veig, la coherència no és el fort d'aquest element.
SÍ que van desesperats per tenir l'absoluta que envesteixen contra la llengua d'aquesta manera tan grollera i incívica. Convendria a les illes Balears que anassin a l'oposició o que es veiessin obligats a negociar i consensuar, cosa que ara semblen incapaços de fer.
Els progres volen sudamenrians i "del este" fent feina a l'Administració emperò no hi volen espanyols de la Península. Ai que ens llevaran la feina, ja ho val.
ARA A L´ADMINISTRACIO PODRAN DIR "HABLAME EN CRISTIANO"No crec que el PP faci tant com diu.Es trobaran amb manifestacions i conflictes continuus.Per l´amor de Deu,no em fan por els islamistes,em fan por els peperos.MALLORCA DESPERTA!
Com es pot donar confiança a un partit polític que demana la majoría absoluta? Un govern sense capacitat de negociació i que només pot tirar endavant les seves polítiques per la via autoritària demostra que tindrà molt poc mirament amb els seus ciutadans, que tant promet de donar-lis tot. Que pasarà quan hi hagi centres on quedin dividies les voluntats per ensenyar en català o castellà als seus fills? Com ho resoldràn. I què diran als pares que després de tant pregonar per la lliure elecció de centres els comuniquin que el centre està ple i que l'han d'assignar a un altre lloc que ells no havíem triat (bàsicament el que passa ara mateix i que es lògic per altra banda). També m'agradarà saber que passarà quan els ciutadans es comencin a queixar quan els tràmits administratius es perllonguen o que no es poden fer reclamacions perquè està tan subcontractades que ja ni sabrà a quí reclamar. O per exemple que succeirà amb tota aquesta gent que necessita ajudes públiques per sortir endavant amb les seves vides. Reduïr cotxes i conselleries. Bona idea espero veure'l arribar en bici al Consolat si guanya les eleccions. Son bones mesures però no deixen de ser simbòliques i poc rellevants en les xifres microeconòmiques. Fa falta qualque cosa més. En definitiva, sí, canvi, però cap a ón? No es cap ironía, realment ho vull saber. Com pensa reduïr la xifra dels casi 90.000 aturats? Com millorarà els irrisoris sous de la majoría d'illencs que no poden ni aspirar a una vivenda? Com aconseguirem treball pels nostres mèrits i no per "enxufe"? Com pensa reduïr el fracàs escolar? Com pensa reconvertir la Platja de Palma? Això volem saber, sr. Bauzà, digui qualque cosa!
Por fin! Ahora toca limpiar la Administración de inútiles con nivel C de cacalán.
Els del pp volen deixar la gent d'aquí encara més desprotegida. Aquesta és la conseqüència de llevar el requisit de català per accedir a la funció pública. Els del pp volen desfer la feina feta per recuperar i conservar l'idioma propi. Els del pp volen que els prepotents de fora, que ja ens donen de vegades lliçons, encara s'envalentonin més. Els del pp no respecten les arrels del nostre poble. Els del pp treballen per mantenir les espanyes improductives. Volem això? N'hi ha que tenim clar que no, però aquestes reflexions són per a aquells que donen suport al pp perquè no els agrada la incompetència del psoE, cosa que és molt comprensible i que està ben justificada. Hi ha alternativa al bipartidisme d'obediència madrilenya: Cxl, per exemple.
El mal del pp no és que sigui de dreta sinó que és antimallorquí, antimenorquí, antieivissenc i antiformenterer, en tots els sentits: no mira pels interessos d'aquestes illes, ni en l'aspecte econòmic ni en l'aspecte cultural. Obeeixen el que els dicten des dels despatxos de Madrit. El tema essencial no és dreta o esquerra sinó aquí o allà.
Totalment d'acord amb els comentaris que feis. Una cosa és certa, a la fi, aquesta gent s'ha llevat ses caretes i el que en surt és la dreta més extrema que darrera el discurs de la llibertat amaga un menyspreu radical cap a la diferència, cap a la democràcia, cap a la diversitat, cap a les cultures minoritàries. El que més m'emprenya no és que ho faci en bauzà o en delgado, el problema és que aquells individus del PP que sempre s'han omplert la boca de moderació, de sentiment regionalista, de respecte envers la nostra llengua s'han ficat la llengua dins del cul per no perdre les oportunitats i prebendes que ara, pot ser, tendran. Són uns personatges sense cap classe d'ètica, gats de poder, amb una baixesa moral esfereidora i, el que és pitjor, renegats a la seva pròpia terra. Així s'enfonssin dins del fang!
Si eliminen el requisit del català, per accedir a l'administració pública, els opositors, i els qui estan a les borses de treball, hauran de competir amb tots els treballadors de la península; això suposarà que venguin més treballadors castellanoparlants i que hi hagi més atur pels d'aquí.