Un Govern a la vista de Bauzá.

TW
9

El programa autonòmic de José Ramón Bauzá no incorpora "obres faraòniques", però sí que preveu actuacions importants i polèmiques, com l'ampliació dels ports esportius. En canvi, oblida el tramvia de Palma, projecte impulsat per l'esquerra, i anuncia que prioritzarà infraestructures de transport en funció de la seva racionalitat econòmica. El PP creu "fonamental" ampliar amarraments als ports esportius i, per fer-ho, "s'han de realitzar ampliacions, modificacions i millores a les dàrsenes, pantalans i espigons", reconeix el programa. També preveu "la instal·lació i ordenació de fondejos, amarradors i platges seques".

Pel que fa al transport terrestre, s'analitzarà la rendibilitat de les inversions en infraestructures i es valoraran les existents per abordar les més convenients des del punt de vista econòmic i ambiental. Esmenta com a objecte d'anàlisi l'electrificació completa del tren i el perllongament del metro, però en cap moment no es parla del tramvia de Palma, que a hores d'ara està en fase de projecte bàsic, ni del tren al seu pas per Manacor.
Els compromisos en la xarxa viària passen per completar els accessos a Palma, "concloure l'accés a Campos -se suposa que allargant l'autopista-" i "abordar la conversió de rotondes i interseccions sobre carreteres desdoblades en enllaços a distint nivell".

L'aposta pel turisme nàutic es fa extensiva al turisme de golf i al ciclista, però ni es preveuen més camps ni actuacions per als ciclistes. En el camp de l'esport, es fa una "aposta decidida per l'organització de grans esdeveniments esportius". En matèria urbanística, s'anuncià una llei del sòl "que respongui a les demandes de creixement limitat i sostenible". Preveu revisar els índexs de capacitat de població per determinar la sostenibilitat ambiental del planejament, però no diu si en sentit restrictiu. Es revisaran les directrius d'ordenació territorial i es reajustaran els límits de creixements a partir del criteri de ciutat compacta. Promet agilitar tramitacions de plans urbanístics i l'atorgament de llicències.

A banda de la reducció de l'Administració, de l'austeritat i de l'eliminació de burocràcia, el PP proposa ara "transparència" a l'Administració i planteja mesures que van des de fixar límits en la retribució dels governants i polítics fins a "donar la màxima publicitat a aquestes retribucions i als béns i patrimoni de tots els alts càrrecs i personal de confiança". Anuncia controls en el sector públic. No preveu la policia autonòmica. L'Administració "s'abstendrà d'envair l'àmbit d'intimitat privada o de llibertat d'empresa amb polítiques coercitives" d'àmbit lingüístic. El català deixarà de ser requisit per accedir a la funció públic, "excepte en àmbits molt concrets", i serà mèrit. En sanitat, es deixa la llengua en mans de professionals i usuaris i es diu que el català no pot ser "un obstacle per a l'arribada de professionals qualificats". En educació, a més de la llibertat d'elecció de centre, es defensa que els pares triïn "la primera de les llengües vehiculars per a l'educació dels fills", però no diu com ho faran ni parla de modificar cap llei o decret. En cultura, es vol "potenciar el coneixement i ús" de les modalitats.

Un govern a la candidatura del PP

En la presentació de la seva candidatura, José Ramón Bauzá va deixar clar que alguns dels integrants de la llista tenen perfil de gestió i, en algun cas concret, fins i tot deixà entreveure que en cas de formar govern serien consellers. És el cas del professor d'Economia de la UIB, Josep Ignasi Aguiló, a qui el candidat definí com la persona que s'encarregarà de quadrar els comptes d'una comunitat "amb els calaixos buits". Bauzá inclou un govern a la seva llista. El candidat, que primer haurà de guanyar i formar govern, ha avançat que, en cas de ser president, no tendrà més de vuit conselleries i, tradicionalment, una es reserva per a un representant d'Eivissa i una altra per a un de Menorca.

A més, no necessàriament els consellers del Govern han de ser diputats.
A banda d'Aguiló, que fou mostrat gairebé com el futur conseller d'Economia i Hisenda, Bauzá s'esmerà també a destacar el perfil de gestió de cinc membres més de la seva candidatura: la funcionària Núria Riera, presentada com a "experta" en gestió pública i que alguns veuen com a futura consellera d'Interior i Funció Pública; la també funcionària Antònia Perelló, presentada com a "experta" en territori i a qui situen a Obres Públiques; el director del Lluís Vives, Rafel Bosch, vist per molts com el futur conseller d'Educació; i el metge Federico Sbert, que aniria a Sanitat. La regidora de Cort Marga Ferrando també fou reivindicada per Bauzá com la demostració que el PP té gent per gestionar els Serveis Socials.

Però el batle de Calvià, Carlos Delgado, també sona per ocupar cartera en un hipotètic govern de Bauzá (s'ha parlat de Turisme) i l'actual vicesecretària d'Organització del PP, Antònia Estarellas, és una de les persones de màxima confiança de Bauzá i alguns també la situen dins un hipotètic executiu. I tot això sense tenir en compte que hi haurà d'haver algú de les altres illes. D'Eivissa, s'apunta la possibilitat que el president del PP en aquesta illa, Miguel Jerez, sigui conseller de Comerç i Indústria. I de Menorca, es parla de Fernando Villalonga o de Maria Marquès. José María Rodríguez, que hauria preferit anar en un lloc de sortida, tanca la llista i serà el senador autonòmic. Pere Rotger, en canvi, continuarà de diputat i, previsiblement, tornaria a ser president del Parlament.