Antoni Diéguez veu incoherència entre la promesa de Bauzá i la seva gestió municipal a Marratxí. | SEBASTIAN AMENGUAL
El PSIB-PSOE criticà ahir la "demagògia" del candidat del PP al Govern, José Ramón Bauzá, per prometre per a les Balears el contrari del que ha fet com a batle de Marratxí. Els socialistes li retreuen que anunciï, sense dir com ho farà, davallades d'imposts, reduccions de despesa i contencions de l'endeutament, malgrat que, segons ells, en el darrer mandat a Marratxí ha incrementat imposts, ha augmentat la despesa i ha disparat l'endeutament.
El portaveu socialista, Antoni Diéguez, afirmà que el popular ha multiplicat per cinc el deute de Marratxí, passant del milió de 2007 als 5 milions de 2009.
Fins i tot, comparà la situació de Marratxí amb la de Portugal, que ha sol·licitat el rescat econòmic. Per fer-ho, mostrà un informe d'Intervenció de l'Ajuntament en què es reconeix que no s'ha complit l'objectiu d'estabilitat pressupostària, que s'ha de comunicar la situació a l'autoritat ministerial i que s'ha de fer un pla de sanejament. Segons el socialista, Bauzá encara no ha tramès aquest pla i el termini és a punt d'acabar. En cap moment, Diéguez no digué que el Govern d'Antich també ha de fer pla de sanejament.
"Diu que si hem d'anar en bicicleta hi anirem, però ja hi podria haver anat", afirmà Diéguez, amb referència als compromisos del PP per reduir despesa. "Ja està bé de dir farem, allò que ha de dir és com ho farà i per què no ho ha fet quan ha governat", recalcà. "És un escàndol que pretengui enganar els ciutadans amb paraules buides".
Diéguez criticà les fortes pujades de pressió fiscal que s'haurien produït a Marratxí amb Bauzá, d'un 50% de l'IBI i d'entre un 63% i un 83% de l'IAE. També li retragué que gasti en 12 càrrecs de confiança el mateix (475.000 euros) que amb 39 membres de la brigada municipal i que defensi tancar la Televisió de Mallorca, tot i que té una ràdio municipal que costa 250.000 euros a l'any.
"Volem propostes serioses, no demagògia", perquè "fins ara ni redueix la despesa ni va en bicicleta", advertí el socialista, que, a més, retragué al PP que critiqui el Govern pel deute i perquè triga a pagar els proveïdors, encara que ajuntaments com el de Calvià deuen 1.581 euros per habitant i el d'Inca i el de Llucmajor tenen forts problemes de liquiditat.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El que han de fer, tant en Diéguez com en Bauzà, és parlar habitualment en català, la llengua pròpia de les Illes Balears. I si no és així, per mi se n'haurien d'anar a viure a Castella.
En Bauzà no és només un demagog insuportable, és també un inútil absolut, un personatge cínic i sinistre que vol dividir i menysprear a la part de la societat que no forma part del seu món madrileta pijo i esnob. Un antimallorquí que ens vol convertir en una colònia de Madrid on només es parli el castellà i on els catalanoparlants serem un residu folklòric del passat, peces de museu per goig dels totpoderosos senyorots. Sabeu que vos dic? Que amb mi no hi compti!
Lo fotut es que aquesta gent la del PP guanyarà segons pronòstic per majoria absoluta, i se senten legitimats per dir lo que vulguin, inclús que tornaran a promoure el teatre de la òpera a la badia de palma, i que el metro donarà la volta a sa illa amb parades a cada poble, es igual sa gent els votarà per majoria, a no ser que Voltaire conti una rondalla als ciutadans explica'n que si tornen serà un disbarat.
Tornem a recordar el que ens diu Ambrose Bierce (Diccionari del diable) -no traduït en català- sobre la política, els imposts... Política, s. Conflicto de intereses disfrazados de lucha de principios. Manejo de los intereses públicos en provecho privado. Político, s. Anguila en el fango primigenio sobre el que se erige la superestructura de la sociedad organizada. Cuando agita la cola, suele confundirse y creer que tiembla el edificio. Comparado con el estadista, padece la desventaja de estar vivo. Ladrón, s. Comerciante candoroso. Se cuenta de Voltaire que una noche se alojó, con algunos compañeros de viaje, en una posada del camino. Después de cenar, empezaron a contar historias de ladrones. Cuando le llegó el turno a Voltaire dijo:--Hubo una vez un Recaudador General de Impuestos --y se calló. Como los demás lo alentaron a proseguir, añadió:--Ese es el cuento.