Pere Fullana
La revolució de les consciències
El pedagog i líder socialista Rodolfo Llopis –director general de primer ensenyament durant el primer bienni republicà (1931-1933)– entenia que la revolució verdadera era la que es realitzava a l’escola. Al final del bienni dedicat a la gestió pública donà a la impremta La revolución en la escuela (1933) i un any després Hacia una escuela...
Probablement Déu no existeix
Des del punt de vista personal me sent especialment pròxim i solidari amb tots aquells col·lectius que defensen idees i conviccions. La proximitat esdevé admiració quan es tracta de grups que, a més, tenen la voluntat de subvencionar la promoció i divulgació d’aquesta idea, i obtenir-ne uns resultats a curt o mig termini...
Un bisbe singular
Aquesta setmana l’Església de Mallorca ha fet memòria, en clau interna com se suposa, del cent-cinquantè aniversari del naixement de Pere-Joan Campins i Barceló. Un gest que honora la institució eclesiàstica i que manifesta, encara que tímidament, la voluntat de servar le memòria del bisbe probablement més singular i de major reconeixement...
El final d'un cicle
Hi ha indicadors que no acostumen a equivocar-se, perquè són alguna cosa més que símptomes i tenen una validesa i un pes rellevant en els diagnòstics socials. Jordi Gracia acaba de publicar una biografia de Dionisio Ridruejo, considerat el més feixista dels...
Delinqüència i supervivència del nostre temps
En néixer, feia deu anys que havia succeït el crim del Puig Moltó (1948) i només un que havien assassinat l’amo de Can Campet i la seva germana (1957). Ambdós crims havien passat en una mateixa zona, prop de Pina. Sentia contar aquestes i altres històries...
Expectatives falses
Entenc la insatisfacció que provoca viure a un país extraordinàriament mal finançat. Comprenc, fins i tot, el neguit de tots aquells que, per manca de perspectiva, creuen exclusivament en el presentisme i no tenen capacitat o no volen adonar-se de la profunditat de la injustícia del...
Antisemitisme i xenofòbia
Cada esclafit de violència entre palestins i israelians, cada xoc entre civilitzacions, entre colonitzadors i colonitzats, en aquella àrea geoestratègica té repercusions de caràcter global. Davant cada episodi prebèl·lic entre iguals/desiguals hom se sent amb el cor dividit, perquè durant molts anys hem desitjat superar la cultura...
Arca i el patrimoni social
La nostra és una generació que té moltes dificultats per desmarcar-se d’una manera d’entendre la civilització que prioritza els tòpics i les generalitats per autodefinir-se. Un entorn que, en conseqüència, s’identifica amb uns paisatges i un patrimoni que...
Icones per a un temps nou
Mirar el passat de l’esport a les Illes Balears ens pot servir, entre d’altres coses, per valorar els temps presents, per reflexionar sobre les causes i les circumstàncies que han fet i fan de les Illes un dels epicentres de l’esport mundial. Fa alguns mesos que Llorenç Capellà...
L'any dos mil “més nou”
Si el set és el número perfecte, el nou dóna joc pel doble sentit que porta intrínsec. Començam l’any nou perquè així ho marca el calendari solar, però també un any nou perquè necessitam recomençar, reiniciar el sentit del nostre projecte personal i cívic.
Un llegir innocent
Potser també us han regalat algun llibre aquestes festes, acompanyant algun vinet i torronet del país. És molt probable que en aquest final de 2008, fins i tot hagis tingut la sensació que disposaves d’un poc més de temps lliure. Un temps que hauries recuperat després de dècades vivint les festes de manera hedonista i lleugera...
Un monument al 2008
Ara que el 2008 és a tocar el final, potser, serà catalogat de formes diverses, en funció de paràmetres d’allò més dispersos. Alguns ja l’han qualificat com "l’any dels prodigis", altres, però, s’hi referiran com l’annus horribilis, l’any apocalíptic o de la fi del capitalisme...
Els secrets del passat
La tècnica, la ciència i la tecnologia han obert vies d’accés al passat, amb un rigor i una precisió cada cop majors. Aquesta tesi que, com se suposa, compta només amb una part de raó, té un interès proporcional al grau de relació que s’estableix amb el component mistèric del passat...
L'obra completa de Rabasco
David Gilmour en la seva biografia de Lampedusa (El Último Gatopardo, Siruela, 2004) afirma, amb encert des del meu punt de vista, que per conèixer la història en profunditat s’han d’estudiar les obres i les biografies fascinants, però també tot allò de secundari, prescindible, insignificant o desagradable.
El foment del deure
A més del Foment del Turisme (1905-2005), a Mallorca hi han funcionat altres entitats destinades a impulsar propostes culturals, econòmiques o cíviques. Ens referim, sobretot, al Foment de Cultura de la Dona...
La història declinant
En la Mallorca dels setanta, la història contemporània a penes no hi tenia reconeixement científic. Només els estudiosos que no ultrapassaven el segle XVIII eren considerats historiadors en un sentit estricte...
La memòria dels pobres
Els pobres disposen d’internet. Hi tenen accés i la fan servir per expressar els seus gemecs, però també la seva versió particular i rica d’allò que passa al seu entorn. Els pobres, a més, tenen la saviesa i la profunditat de la proximitat, del territori petit, de la comunitat, dels problemes.
El dret a discrepar
Fa alguns anys, en una intervenció pública a Palma, Pasqual Maragall, llavors aspirant a la presidència de la Generalitat, manifestava que calia prendre consciència del que significa la pau i pregonava que urgia no fer malbé l’univers de convivència cívica democràtica...
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions