TW
0

Els pobres disposen d’internet. Hi tenen accés i la fan servir per expressar els seus gemecs, però també la seva versió particular i rica d’allò que passa al seu entorn. Els pobres, a més, tenen la saviesa i la profunditat de la proximitat, del territori petit, de la comunitat, dels problemes.

Aquests dies valia la pena llegir alguns diaris digitals peruans per aprendre-hi a llegir la realitat a partir del paradigma d’interpretació dels pobres. El Correo de Trujillo anunciava que el Consejo de Sánchez Carrión havia decretat dos dies de dol (5 i 6 de desembre) per la mort d’un home de Mallorca, d’un altre pagès bo, natural de Vilafranca, conegut a la serra andina com un apòstol dels pobres.

Un home bo, sense maldat, interessat en tot allò que no tenia cap casta d’interès per a la gran majoria, sempre al costat dels més humils. Allò més convencional, entre aquells que han fet de la seva vida un compromís personal amb els pobres, és el treball social, la dedicació a promoure i dirigir obres destinades exclusivament a aquest objectiu. A banda de tot això, que ho ha fet amb plenitud i de forma incansable, a Jaume Garí també se’l recordarà per la seva aportació pionera en el camp del turisme, per la dinamització socioeconòmica, com a fundador del projecte Yanasara. En Jaume morí a Mallorca el passat dia 5 de desembre, entre els seus, on havia vingut a recuperar-se.

Però el Perú el sent i el reclama com a seu i, de fet, l’Ajuntament de Huamachuco ha acordat proposar la repatriació al Perú de les seves restes, perquè l’imaginen enterrat allà, adobant amb la seva sepultura totes i cadascuna de les obres que projectà i injectant a la terra i a la gent aquella bonhomia que el caracteritzà sempre. En Jaume passà la meitat de la seva vida a Palomeras, quan Madrid també era la capital del barraquisme. Acompanyà la gent del barri durant vint anys, fins que la zona i la seva gent adquirí la ciutadania. En esvair-se les barraques i les casetes de planta baixa, també desaparegué la seva parròquia.

Llavors el barri es dispersà i ell partí al Tercer Món cercant pobres, reclamat per la mateixa urgència que havia requerit els seus serveis socials i pastorals a la zona socialment i políticament més crua del Madrid dels seixanta. A la serra peruana hi ha deixat esglésies, col·legis, centres d’integració social i una xarxa de voluntariat social envejable i inimaginable des d’un posicionament burgès com el nostre. Us convit a transitar pels servidors d’internet. Cercau-hi "Jaime Garí Barceló".

En trobar-lo, observau les característiques del seu rostre, contemplau la serenitat de la seva mirada i la felicitat que irradia. Llegiu allò que els pobres han escrit d’ell, i per ventura hi descobriu un poc d’allò que ens fa tanta falta. Amb capital s’han fet obres; les organitzacions, els ordes religiosos, les ONG han fet i estan fent grans accions arreu del món, però entre totes aquestes iniciatives difícilment hi trobareu el grau d’autenticitat, d’austeritat, de senzillesa, de tenacitat i d’incombustibilitat que emanen d’un home que ha passat fent extraordinàriament bé el bé.