Mirar el passat de l’esport a les Illes Balears ens pot servir, entre d’altres coses, per valorar els temps presents, per reflexionar sobre les causes i les circumstàncies que han fet i fan de les Illes un dels epicentres de l’esport mundial. Fa alguns mesos que Llorenç Capellà em recomanà la lectura del llibre El deporte en la Guerra Civil, de Julián García Candau (2007). Però no havia tingut ocasió de llegir-lo fins ara. Veient el pes de l’esport i dels esportistes de les Illes en relació al conjunt, hom s’adona de l’escassíssim pes esportiu i social de les Balears en el conjunt de l’Estat. Exceptuant els campionats d’Espanya en el velòdrom de Tirador, la presència mediàtica de l’esport de les Illes era d’allò més minsa.
Tampoc l’esport no tenia, aparentment, una excessiva presència en els mitjans de comunicació. Ara, en canvi, l’esport és preferentment mediàtic. Les figures de l’esport esdevenen icones, representen valors i transmissors de codis de comportament. Sorprenentment entre els esportistes més mediàtics actuals hi apareix un inventari de noms rellevants, amb llinatges relacionats amb les Illes Balears, els més coneguts dels quals són Rafel Nadal, Rudy Fernández, Joan Llaneras i Jorge Lorenzo. Però n’hi ha alguns més, la majoria dels quals amb una trajectòria meritòria. Particularment, imagín l’esportista com un referent no només per als més joves, sinó també per al conjunt de la societat.
Una imatge d’allò que voldríem esser individualment i col·lectivament. Entenc Rafel Nadal com a icona de promoció de les Illes Balears, però consider que els valors de l’esport tenen un component idoni per reforçar les fibres més dèbils del teixit social. Em referesc bàsicament als components qualitatius del cos social. En aquest sentit, històricament, l’esport ha estalonat individus i societats, ha treballat la disciplina i la solidaritat, ha batallat per vigoritzar i rejovenir l’esperit de les societats.
Pensem, per altra banda, que mentre els nostres esportistes individualment són admirats arreu del món, alguns dels nostres clubs més emblemàtics han esdevingut, durant aquest 2008, la ignomínia i l’emblema dels contravalors de l’esport. Sembla, a més, que allò que veritablement està en crisi és el model de gestió, la capacitat dels nostres dirigents socials i la rapacitat del mercat. Entenc, en part, per què als nostres esportistes, científics, intel·lectuals i emprenedors en general els costa menys triomfar fora de les Illes Balears.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.