La pau social especulativa
En termes econòmics s'està parlant de la transició del capitalisme productiu al capitalisme especulatiu, provocat per la conjuntura històrica posterior a la desfeta i enderrocament del mur de Berlín. En general, sembla que en política s'hi detecten símptomes semblants. El magma ideològic s'ha polveritzat...
D'allà cap aquí
Històricament el país s'ha enrobustit i ha pres fesomia a partir de la imatge que han transmès a l'exterior els viatgers i visitants, sobretot. Aquesta mateixa imatge, articulada en obres de reconeixement internacional, ha servit perquè els illencs prenguéssim consciència d'allò que representa...
Signe de contradicció
Aquesta expressió està associada a una certa interpretació religiosa de la realitat, tot reforçant el cànon de la perfecció. Ens referim a allò que, en termes confessionals, es denomina amb l'epígraf de la santedat associat a les reaccions adverses i l'oposició que...
Entre el fum i la fam
Ahir vespre, en el context de la Diada de Mallorca, Raimon havia programat un concert antològic, commemoratiu dels cinquanta d'anys de la Nova Cançó, imaginant el paper taumatúrgic de la música i expresant aquells compromisos que han omplert de sentit les lletres d'un passat recent. Han estat cinquanta anys d'avenços...
Entre la iconografia i el folklore
Entre acte i acte, he seguit les cròniques de l'homenatge al pare Gabriel Llompart, amb la presentació d'un llibre miscel·lània que recull articles d'un gruix considerable de professors, estudiosos i amics de l'insigne teatí. El P. Gabriel Llompart (Palma 1927) és un personatge particular...
Paisatge acústic
Si hom observa l'actual conjuntura econòmica i vol extreure'n alguna reflexió positiva, val la pena formar-se en l'exercici de l'observació i l'escolta. Ho dic conscient que hom sent de tot, fins i tot reflexions d'allò més genèriques com ‘amb la que...
El sisè manament cívic
L'Obra Cultura Balear de Campos, entre els articles i mencions a la figura de Gori Mir Mayol publicats el passat 28 d'agost, recuperà un capítol del llibre Campos, ahir i avui titulat "Quan acabaràs l'escola". Gori Mir sintetitza en deu els manaments cívics que haurien de guiar la fe en el país i servir de marca moral i cultural...
Collir ametles
El cultiu de la vinya, la festa de la vermada i el vi del país formen part de l'univers simbòlic de molts illencs, sobretot perquè les activitats relacionades amb el vi, el celler i el peu davall taula s'han incorporat als principals valors de distinció social. En contrast, collir ametles ha quedat formant part de l'inventari...
Commemorar
Fer memòria, de forma permanent, ha esdevingut una necessitat i una teràpia imprescindible per no perdre peu en un temps dominat per decorats efímers. Hom té la impressió que recordam poc i tenim una capacitat limitada per fer tot aquell esment necessari que requereix l'acció i el pensament dels humans.
La quica fa escola
El dilluns de Sant Agustí, la lectura de la crònica dels succeïts de Felanitx el dia del patró és tan o més important pel país que el triomf del Barça o la notícia sobre qualsevol altre macroesdeveniment. Durant hores una part del país expressa sensacions, emocions...
Social, demòcrata i catòlic
El passat 23 d'octubre s'inaugurava a Palma una Unitat de Mares, emmarcada en el Pla d'Amortització i Creació de Centres Penitenciaris. El centre destinat a servir de llar i pensat per cultivar la tendresa entre les mares preses i els seus fills va ser dedicat a...
Resistir i créixer
Fa alguns anys, Carles Manera publicà un article amb aquest títol a la revista Randa, tot argumentant i caracteritzant el model econòmic de les Illes Balears durant els darrers segles, sobretot. Llegint, aquest estiu, el número 200 de la revista El Mirall i molt particularment l'article del seu primer director, hom s'adona que el model cultural dominant també ha estat el de la resistència.
Sa Marjal, catòlica i apostòlica
Els dirigents de la societat moderna saben que la informació és poder, i el poder necessita mitjans de comunicació on expressar un punt de vista, intervenir en el present i condicionar el futur. Quan el gener de 1909 aparegué la revista Sa Marjal, a sa Pobla, a penes no hi havia experièncie...
Perdre de poc, una lliçó
L'ambició, com a contravalor que ha triturat molts valors convencionals i tradicionals, s'ha convertit en el principal nutritiu de l'avarícia, la plaga de formiga blanca que continua fent malbé els principals retaules del capitalisme i les estructures mentals de la...
La SAD i IB3
Pere Terrassa coneix profundament les interioritats del Mallorca SAD i d'IB3 perquè ha gestionat algunes de les seves crisis financeres i n'ha estudiat el recorregut en una economia tan particular com la nostra. Sabem que no seguirà en el Mallorca, tot i que hi havia algun interès que hi continuàs per part...
La guerra d'opinió
Durant els anys setenta i vuitanta del vint, diversos hispanistes francesos s'interessaren pels orígens de la premsa escrita a l'Estat espanyol, seguint el mestratge de prestigiosos contemporanistes. Joan P. Clement i Paul J. Guinard, entre d'altres, investigaren els continguts de les primeres publicacions hispàniques...
Mallorquins continentals republicans
"Un bon mallorquí continental", de Bartomeu Mestre, publicat dilluns a Diari de Balears, era un article extraordinari pel debat que proposava i perquè interpretava la història des d'un univers polític nacional, sobretot. Una mirada imprescindible per expressar allò...
Paradoxes (in)necessàries
L'actual situació de crisi ha emergit en una conjuntura històrica en la qual el nombre de lleials al liberalisme i de conversos al neoliberalisme augmentava dia a dia. El primer tram del segle XXI s'havia manifestat com una gran autopista en la qual circulava impunement el pensament desencantat...
Gratar endins
Començada la segona dècada del segle vint, mossèn Francesc Torrents publicà bona part de la seva recerca sobre Juníper Serra i el recuperà per a Mallorca. La recerca del capellà Ventura ben aviat tingué seguidors, entre el clero illenc i el franciscanisme popular mallorquí, per bé que la figura del missioner californià...
El carrer fa la democràcia
Trenta anys de democràcia han servit per legitimar l'opinió de la gent i per reforçar la resistència de la ciutadania organitzada, allò que denominam societat civil. Es poden donar situacions límit, amb morts, funerals i manifestacions a favor o en...
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma