La SAD i IB3

Sembla, tanmateix, que el seu punt de vista a penes no interessa a l'opinió pública perquè una possible desfeta del Mallorca evoca inestabilitat en els mitjans de comunicació, sobretot en les seccions d'esports, aterrits en pensar allò que podria passar si també s'esboldregava el futbol. Mentre la SAD vivia moments d'emboirament i de calitja, IB3 presentava el seu projecte astronòmic, ens convidava a mirar enfora i ens oferia objectius il·lusionants. Antoni Martorell, amb la passió i la flegma que el caracteritza i el traeix a vegades, proposava una mirada intel·ligent, sobretot als illencs de soca-rel i als sectors conscients del país.

Paral·lelament, el Mallorca vivia la primera de les batalles domèstiques que la nova propietat ha lliurat, com ara trobar un president a mida de l'alçada i de l'ambigüitat empresarial. Els primers resultats del pròleg són d'allò més decebedors per a l'afició i presenten símptomes inquietants. En tres dies s'han sondejat diversos noms per a la presidència de la SAD i no hi ha cap estratègia empresarial després d'una compra precoç, no madurada i ràpida. Tanmateix, ningú no ha acceptat el càrrec i el discurs de manual de la propietat en relació als objectius de la Societat no té excessiva credibilitat, ni presenta res de nou més enllà dels genèrics i d'allò que haguessin pogut dir a Teruel o Cuenca, amb tot el respecte per aquestes capitals.

Mateu Alemany, en el seu comiat, recordà la majoria dels seus col·laboradors i suports de la darrera etapa com a president, i, pel que sembla, no mencionà IB3 i obvià altres acompanyants simbòlics que feren suportables les terribles turbulències que afectaven la institució. En l'univers simbòlic dels mallorquins el Mallorca s'està reduint a un bé necessari, a un residu d'entreteniment i un ingredient emocional que s'afegeix el cap de setmana. Alguns pensen que si no hi fos, el Mallorca, l'emoció de la lliga seria gairebé la mateixa, atès que la competició i la implicació és bipolar. Mentre el Mallorca perd l'ànima i els mallorquins tenen arguments per desanimar-se, la majoria va constatant que en aquest negoci del futbol, a cada bugada se perd un llençol.

Mentrestant, Antoni Martorell, Jordi Calleja, Llorenç Serra Ferrer i companyia introduïren un element nou i enriquidor, un producte que, ben bé, podria servir de pretext per iniciar el camí de la reconciliació entre aquells sectors ciutadans més exigents, des del punt de vista lingüístic i cultural, i una proposta televisiva que encara no ha purgat suficientment els pecats i els dèficits estructurals de la primera joventut. A hores d'ara, en les fictícies cases d'apostes mentals, IB3 apareix com a favorit i la SAD perd confiança entre els apostants.