Perdre de poc, una lliçó

L'ambició, com a contravalor que ha triturat molts valors convencionals i tradicionals, s'ha convertit en el principal nutritiu de l'avarícia, la plaga de formiga blanca que continua fent malbé els principals retaules del capitalisme i les estructures mentals de la societat occidental. La falsa convicció del tot val i aquella que associa acríticament l'èxit a la victòria, a qualsevol preu i en qualsevol circumstància, ha entrat en crisi profunda. Per ventura no n'existeix una consciència generalitzada, d'aquesta malaltia, entre la ciutadania i hom pensa que parlam d'un virus que afecta exclusivament la classe política. Perdre per la mínima pot ser, en alguns casos, una manera didàctica i positiva de corregir errors i d'introduir elements positius en les estratègies humanes i, sobretot, associar-los a la consciència. L'Athletic de Bilbao perdia per la mínima, diumenge, davant el Barcelona. Al marge del resultat, amb el seu joc i la seva identitat com a equip, qüestionà i neutralitzà el joc del seu adversari durant el matx.

Monserrat Nebreda afirmava dilluns en una entrevista al diari Avui, sobre la derrota a les primàries del PP català: ‘Guanyant per poc potser m'haurien liquidat; perdent de poc, molts catalans hem guanyat una esperança'. Els perdedors reflexius i conscients treballen el seu futur i administren els recursos de manera estimulant. Aptituds d'aquestes característiques ajuden a ponderar i a marginar les exageracions, i revaloritzen la diversitat i la pluralitat, també en el terreny de les ideologies. En democràcia, com en l'esport, les derrotes fan mal, però n'hi ha de terapèutiques i n'hi ha també, de derrotes, que serveixen per generar esperança i enfortir projectes. La decadència moral que està patint la civilització actual s'assembla al comportament dels animals abans de la invenció de l'automòbil. Maurici Serrahima, a les seves memòries, recorda, amb un cert humor, com sovint els primers vehicles mataven ovelles i animals diversos que pasturaven pels camins, entre d'altres coses perquè aquell bestiar no havia incorporat encara la perillositat dels carros de foc.

Cent anys després, els animals han interioritzat el perill i actuen instintivament per evitar convertir-se en víctimes del progrés. La humanitat del nostre temps coneix les causes i les conseqüències de la corrupció, però hom té la impressió que no acaba de ser conscient del tot que hi ha cultures i civilitzacions que van per davant les altres, sobretot perquè han corregit bona part de les desviacions en matèria d'honestedat i han interioritzat els perills que ens amenacen de manera permanent. Ens referim a cultures exigents que no projecten les seves frustracions exclusivament en la classe política, sinó més aviat confien en la lleialtat dels seus dirigents, en tot allò que afecta el comú dels ciutadans. En pensar en els continguts de l'educació per a la ciutadania, per ventura seria altament positiu explicar als infants i adolescents les raons per què estats com Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda constitueixen l'elit de l'honradesa mundial. Conèixer-ho amb una certa profunditat seria molt positiu, sobretot per imitar-ne aquells comportaments col·lectius que constitueixen l'inventari d'èxit d'aquests estats, però també per adonar-nos de les fragilitats pròpies.