Pere Fullana
Una història de supervivència!
Sobreviure a la desgràcia, i fins i tot a la mort, és allò que millor caracteritza el passat del club de futbol Atlètic de Baleares. El mot supervivència ha estat l'escollit per figurar i perpetuar-se en el temps com aquell que millor defineix la trajectòria d'una...
Un altre capellà republicà?
El metge Emili Darder va ser, sobretot, un home de profundes conviccions, fet d'una pasta de religió, humanisme, medicina, pedagogia i republicanisme. Com se suposa, avui, Emili Darder és encara molt més que tot allò i ha esdevingut una icona, una...
Dona, guerra i mite
La commemoració dels dos-cents anys de la Guerra del Francès (1808-2008) ha servit, entre moltes altres coses, per restaurar elements del passat que havien restat totalment desfigurats pel temps. Un dels vessants més apassionants ha estat, precisament, la...
Europeisme, localisme i esquerra
Durant més de trenta anys, és a dir des del 24 de novembre de 1977, en què l'Estat espanyol va ser admès al Consell d'Europa, en comptes de créixer el sentiment europeista, per ventura haurem de convenir que s'ha produït un allunyament lent i un...
En memòria de Jeroni Alomar Poquet
Avui, 7 de juny, es compleixen setenta-dos anys de l'afusellament del capellà mallorquí Jeroni Alomar Poquet (1894-1937). El 12 de maig de 1937 va ser sotmès a un Consell de Guerra i condemnat a mort, acusat de traició a la rebel·lió militar. La tragèdia del mossèn llubiner, antic vicari de Son Carrió i d'Esporles...
Per no perdre l'oremus
Avui, a la parròquia de San Alonso Rodríguez, de Palma, cristians diversos de l'Església de Mallorca (preveres, religiosos, religioses i laics, sobretot) farem un Cafè per la Llengua. I el compartirem, estic ben convençut, des del respecte i el compromís individual, però amb la mirada posada en un poble...
Crisi del parlamentarisme?
La democràcia ha estat considerada el menys imperfecte dels sistemes polítics vigents, precisament perquè és dels pocs que manté el deure de sostenir els drets de l'home. Tanmateix, aquest model democràtic torna a manifestar-se com un sistema...
Tomeu Martí i l'Acampallengua
Dijous a la tarda, diverses televisions seguien minut a minut la rua del Barça. Els triomfadors anaven acompanyats de la guàrdia urbana i potser, fins i tot, dels mossos d'esquadra. Aprofitant el clima euforitzant, Keita es permeté la llicència de robar-li el barret a un guàrdia i el portà durant tota la nit, al Nou Camp. Ningú no imaginà que estava adoptant una actitud irrespectuosa amb l'autoritat.
Orquestrina d'Algaida, felicitats
Té molt mèrit que un grup musical compleixi el seu vint-i-cinquè aniversari. En té molt més, encara, quan se tracta d'un col·lectiu nombrós que ha persistit, ha evolucionat, s'ha renovat i ha suportat tota casta d'embats, sense sucumbir. Però encara en té molt més quan parlam d'un grup d'origen modest...
Canvi de tendència
Guardiola ha tingut l'encert, aquests dies, de no deixar-se arrossegar per l'eufòria ni per les emocions superficials. Sap que el país l'està observant microscòpicament i és conscient de la significació de cada gest i cada paraula. El mèrit de Guardiola no és haver...
Aniversari de la Setmana Tràgica (1909-2009)
Fa alguns dies, en aquest mateix diari, el professor Antoni Marimon recordava el centenari de la candidatura municipal, L'Espurna, un projecte transversal de caràcter nacionalista que serví per mesurar la maduresa política de la Mallorca de 1909. Pocs mesos després d'aquell projecte, esclatà a Barcelona...
Una mirada exòtica o alguna cosa més?
Durant els darrers segles, les Illes Balears han atret viatgers i estudiosos de tota casta, la majoria dels quals han transitat per les Balears i Pitiüses cercant aquells components meridionals i exòtics més atractius. El llistat de visions interessants és enorme i d'un gran interès per a conèixer els elements que n'han destacat...
Llull i la interculturalitat
Un grup d'estudiosos i savis de disciplines i procedències diverses, reunit aquests dies a la seu del Comú de les Escaldes (Andorra), han intervingut en el Congrés Internacional sobre Interculturalitat. La majoria d'aquests congressistes experts constitueixen una de les constel·lacions de lul·listes, de prestigi...
Una cobdícia sense límits
Els titulars sensacionalistes que valoraven el debat sobre "l'estat de l'Estat" feien un esment especial de la crisi econòmica. És clar que tot allò que fa referència a la vida pública i tot allò que afecta la ciutadania està emboirat per la crisi. Ningú ja no discuteix aquest fet, ni qüestiona que s'hi han de cercar solucions generals...
Paraula Comuna
Aquests dies, amb la visita de Benet XVI al Pròxim Orient potser occident té una nova oportunitat per repensar el paper de la religió en les societats dels segle XXI. És clar que ens referim, precisament, al paper del factor religiós i la seva relació amb la política i la...
Diari d'una decepció
Allò més inquietant per a la nostra generació és no saber molt bé a quina quintada ens col·locarà la història. Quan hom es dedica al tast de les mentalitats de criança i a degustar visions joves, fàcilment hom s’adona que ja no és jove, sinó més aviat una persona que forma part de l’inventari de mobiliari a punt de ser emmagatzemat...
Memòria de gall
El tragí de cada dia ens obliga a viure accelerats, desordenats i desestructurats, sense temps per fixar les experiències i les paraules en el disc dur de la memòria. Els nostres padrins vivien menys coses i disposaven del temps necessari per exercitar les habilitats mnemotècniques, una capacitat extraordinària...
Importar directius
En la historiografia tradicional, és a dir en les obres d’història contemporània de moda fins als setenta del segle passat, era freqüent llegir la versió que la modernitat i el liberalisme era obra de funcionaris forasters. Potser, fins i tot, que aquesta anàlisi tingués un punt homologable i, de fet, Pere Gabriel...
L'ànima de la terra i del cosmos
Avui, festivitat de la Mare de Déu de Cura, se celebrarà a la muntanya lul·liana de Randa una de les litúrgies més ancestrals des del punt de vista de la comunió de l’home amb la natura: la bendició dels fruits. Parlam d’una tradició que es remunta a la primera meitat del segle XVI i que va ser recuperada...
Qui escriu els llibres?
El passat dijous, 30 d’abril, se presentà a Palma el llibre Cabrera. Els tresors de l’illa, ideat i reivindicat per l’editor Pere A. Serra. L’acte esdevingué una escenificació d’allò que són alguns dels valors dominants de la vida social, però vaig sospitar un interès escàs per l’autoria i pel contingut del llibre, si exceptuam els editors...
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions