Margalida Ramis
Un estudi del Cercle d’Economia qüestiona la capacitat dels polítics
El s diputats de Balears, durant un ple del mes de juliol.Foto: Arxiu. La desconfiança cap a la classe política creix en temps de crisi, especialment respecte de la seva capacitat per gestionar la situació actual. Aquesta és una de les conclusions que s'extreu d'un informe que ha elaborat el Cercle d'Economia de Mallorca sobre la qualitat de la democràcia a les Balears. L'estudi s'ha duit a terme a partir de les respostes de prop de 200 experts de tots els sectors de Mallorca i és el primer d'aquestes característiques. D'acord amb els resultats, l'informe subratlla que la satisfacció general sobre la democràcia a Balears "és extremadament baixa" en la dimensió quantitativa i "extremadament pessimista" en el vessant qualitatiu.
Restaurar Lluc val 1.850.000 €
Els danys causats pel cap de fibló al santuari de Lluc dimecres passat estan valorats en 1.850.000 euros. Així ho indicà ahir el prior, Antoni Vallespir, després de conèixer la primera valoració econòmica duita a terme per un perit contractat pel santuari mateix. De moment, encara no saben com faran front a aquesta xifra per arreglar tots els desperfectes provocats pel temporal. "És una quantia molt elevada i encara hem de veure com es pot sufragar", indicà el prior. Les teules foren un dels elements més danyats, de manera que s'hauran d'arreglar 8.300 metres quadrats de teulada que "s'ha construït al llarg de vuit segles d'història de la institució".
Bauzá visita Lluc cinc dies després del temporal
El prior de Lluc, Antoni Vallespir, mostra els desperfectes a Bauzá, acompanyat del conseller Gómez i el batle d’Escorca, Antoni Solivellas. Foto: A.S. El president José Ramón Bauzá, acompanyat del conseller de Presidència i exbatle d'Escorca, Antoni Gómez, i l'actual batle del municipi, Antoni Solivellas, visità ahir Lluc per conèixer de primera mà les conseqüències del cap de fibló ocorregut dimecres passat a la nit. El cap de l'Executiu havia estat a Lluc el diumenge abans de la tempesta, amb motiu de la pujada a peu de la Part Forana. Ahir, però, tot just una setmana després i cinc dies d'ençà que hi hagué el temporal, es trobà amb un escenari ben diferent, que també observà des del campanar. "El que acab de veure és dantesc i m'apropa molt més a la realitat del que ocorregué", digué.
El Govern espera rebre els doblers del cèntim sanitari els propers mesos
El ciutadà de Balears és el que paga la benzina més cara de tot l’Estat. Foto: Arxiu. El Govern balear espera rebre en els propers mesos els doblers recaptats a través de l'aplicació del cèntim sanitari, que entrà en vigor a les Illes l'1 de maig passat. Així ho asseguraren des de la Vicepresidència Econòmica, malgrat que, de moment, desconeixen la data exacta en què Madrid transferirà la quantia que correspon a les Balears. De moment, la Comunitat no ha rebut cap euro per aquest concepte. "Aquests doblers hi són i els rebrem", afirmaren les mateixes fonts. Tanmateix, des del departament que dirigeix Josep Ignasi Aguiló reconegueren que el retard acumulat en el cobrament del cèntim sanitari per part de Madrid "no és l'habitual".
El Consell cerca alternatives a Alcúdia per entrar el fems
El Consell de Mallorca no descarta que el combustible de residus sòlids importats no entri a l'Illa pel port d'Alcúdia. Així ho explicà ahir la consellera insular de Medi Ambient, Catalina Soler, qui es desplaçà al municipi per reunir-se amb la batlessa (PP) i la resta de grups municipals (CxI i PSOE). Soler, acompanyada del director general de Residus, Antoni Serra, explicà de primera mà la iniciativa del Consell d'importar residus d'Europa per incinerar a Son Reus amb l'objectiu de congelar la taxa d'incineració. Terrassa, que també és consellera insular del PP, es mostrà favorable a aquesta proposta, malgrat que no està d'acord que tots els vaixells arribin al port d'Alcúdia. Per això, anuncià que sol·licitarà per escrit al departament de Medi Ambient que s'estudiïn alternatives perquè els vaixells no descarreguin allà exclusivament.
La figura del fix discontinu s’estén a altres sectors econòmics
L'afiliació de fixos discontinus a la Seguretat Social a les Balears torna a registrar nivells rècord aquest estiu. El juny, la darrera dada publicada, es comptaren 57.964 afiliacions d'aquest tipus, fet que suposa 2.255 més que el mateix mes de l'any passat. L'increment encara és major si es compara amb el juny de 2008, quan els fixos discontinus no arribaven a 50.000.
Molta bulla a Sencelles
L'Embala't s'ha convertit ja en una espècie de tradició per als sencellers. Es tracta d'una festa de creació recent i que ahir ja celebrà la sisena edició plenament consolidada. A manca d'elevats pressuposts per fer grans festes, cal fer valer la imaginació, i l'Embala't n'és un exemple. Bales de palla, aigua i ganes de passar-ho bé en són els principals ingredients. L'acte s'emmarca en el programa de festes de la Mare de Déu d'Agost i una comissió s'encarrega de la seva organització. La festa comença a les 12 del migdia i, per molts, acaba quan ja fa fosca.
Sant Agustí de Felanitx, incidents i judici
Salom i Company, citats a declarar pels incidents de Sant Agustí 2011
LFalten menys de 20 dies per a les festes de Sant Agustí d'enguany i encara coegen els incidents ocorreguts l'any passat a la sortida de missa. El jutge ha citat a declarar en qualitat de testimonis i perjudicats la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, i el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Biel Company. Ambdós foren presents l'any passat a les festes com a autoritats convidades per l'Ajuntament de Felanitx i hauran de comparèixer davant el jutge d'Instrucció número 1 de Manacor. Els dies que estan citats no fan més que encendre els ànims, tenint en compte que Sant Agustí és dia 28 d'agost. Les declaracions es duran a terme els dies 24, 27, 29 i 30 d'agost. Salom i Company no són els únics citats per donar la seva versió de l'ocorregut l'any passat sota el pal·li d'El Coso.
La compravenda d’habitatges acumula cinc anys en negatiu
El mercat immobiliari no remunta i n'és una prova la caiguda constant de la compravenda d'habitatges. Foto: Arxiu. El mercat immobiliari no remunta i n'és una prova la caiguda constant de la compravenda d'habitatges en els darrers cinc anys. El comportament de les Balears no és cap excepció a la tendència generalitzada a tot l'Estat. L'any 2007, just abans de l'inici de la crisi, a les Illes es realitzaren 20.498 operacions immobiliàries i l'any passat, 8.228, un 59,8 per cent manco. El 2009 fou el pitjor any dels darrers quatre i, malgrat la petita pujada registrada el 2010, l'any passat la compravenda d'habitatges tornà a davallar. Les xifres no són millors enguany. Les dades de les operacions efectuades el mes de juny fetes públiques ahir per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) evidencien que no hi ha símptomes de recuperació.
L’espoli fiscal suposa a Balears una pèrdua de 57.116 milions en 17 anys
Joan Lladó i Cathy Sweeney, amb un cartell de la campanya.Foto: J.Torres. Els ciutadans de Balears han pagat a l'Estat 57.116 milions d'euros en els darrers 17 anys en concepte d'imposts que no han tornat ni en inversions, ni en serveis, ni en benestar. Aquests doblers, que paguen els illencs a l'Estat en forma d'impostos i que mai no retornen, és el que es coneix com a espoli o dèficit fiscal. Esquerra alertà ahir d'aquesta quantia i per això ha iniciat una campanya per denunciar l'espoli fiscal a l'Arxipèlag i conscienciar la ciutadania sobre aquesta qüestió. El president de la formació a Mallorca, Joan Lladó, lamentà el "tracte injust" que han patit les Illes per part de Madrid i criticà que Balears és una de les comunitats "més perjudicades". El dirigent d'Esquerra explicà que des de 1995 fins a 2005 l'espoli oficialment reconegut és de 29.907 milions.
Balears és la comunitat amb menys ocupats qualificats
Les Balears són la comunitat que té el menor percentatge de professionals amb formació qualificada ocupats de tot l'Estat. Així ho posen de manifest les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA). En concret, aquest percentatge era del 26,99% l'any passat, fins a 10 punts percentuals per sota de la mitjana estatal, que era del 37,93%. Però aquesta tendència no és nova a causa de la crisi econòmica, sinó que ja es donava abans que començàs el cicle recessiu. El 2005, és a dir, durant l'època expansiva, només un 21,9% de la població ocupada de Balears tenia una formació superior.
El conveni per accedir al cap del Pinar no s’ha signat
Accedir lliurement al cap del Pinar, en el terme municipal d'Alcúdia, sembla que no serà una realitat aquest estiu. Perquè això fos possible, s'hauria d'haver signat un conveni entre Govern, Ministeri de Defensa i Ajuntament d'Alcúdia. Idò l'esmentat document encara no s'ha firmat. Així ho posà de manifest el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern, Biel Company. La diputada de PSM-IV-ExM Joana Lluïsa Mascaró sol·licità una còpia del conveni entre Govern autonòmic, Ministeri de Defensa i Ajuntament d'Alcúdia en matèria d'accés regulat al camp militar de maniobres del cap del Pinar.
El batle de Felanitx cerca la complicitat d’El Coso per evitar tensions
Biel Tauler, batle de Felanitx, vol evitar els incididents registrats l'any passat el dia de Sant Agustí. Foto: Arxiu. L'objectiu de l'Ajuntament de Felanitx és passar unes festes tranquil·les; en especial, el dia de Sant Agustí, quan la comitiva municipal passa per davall el pal·li d'El Coso. Amb la finalitat d'evitar tensions, el batle de Felanitx, Biel Tauler (PP), es va reunir amb alguns membres de la penya, encara que "no tenen un portaveu oficial". De fet, algunes persones del Moviment per Felanitx i integrants de la penya d'El Coso asseguraren ahir que els que es reuniren amb el batle ho feren "a títol individual". Això no obstant, apostaren pel caràcter festiu i reivindicatiu de la festa, "com sempre ha estat". Alhora, es desmarcaren una vegada més de "cap acció violenta", amb relació als fets de l'any passat.
Balears registra rècord d’aturats en un juliol: 75.524
El mercat laboral balear no remunta, malgrat la bona temporada turística i la treva temporal que suposa l'estiu en termes d'ocupació. El juliol es registraren a les Illes 75.524 persones sense feina, la xifra més elevada en un mes de juliol en tota la sèrie històrica. La desocupació es va reduir 1.753 persones (-2,3%) respecte de juny i suma així sis mesos de davallades intermensuals. Tanmateix, Balears encara no crea ocupació neta i hi ha 4.544 aturats més (+6,4%) que fa un any. Sobre això, la recent nomenada directora general d'Economia i Estadístiques, Joana Aina Perelló, destacà que aquest increment de desocupació interanual "s'està suavitzant".
L’economia submergida dóna feina a 61.454 persones
L'economia submergida "augmenta de manera considerable". Així ho manifestà ahir el secretari d'Acció Sindical d'UGT a les Balears, Manuel Pelarda. Segons el sindicat, durant el primer semestre de l'any, més de 61.000 treballadors han fet feina de manera irregular. En concret, les persones que han treballat en l'economia submergida el primer mig any són 61.454. Aquesta dada, segons explicà Pelarda, és la diferència entre el nombre d'afiliats a la Seguretat Social durant aquest període, que va ser de 389.946, i les dades de l'Enquesta de Població Activa, que xifren en 451.400 el nombre d'ocupats. Aquestes dades posen de manifest que "s'està produint una transferència de treballadors legals cap a l'economia irregular", assenyalà el sindicalista.
A peu “contra les mentides”
Jubilats per Mallorca no cessa la seva lluita contra les polítiques impulsades pel Govern Bauzá. La darrera iniciativa és “Camins contra mentides”, una caminada per Mallorca en senyal de protesta per les diferents iniciatives de l’Executiu autonòmic.
El Cercle d’Economia insta el Govern a demanar el rescat
El Govern balear hauria de seguir les passes del País Valencià, Múrcia i Catalunya, sol·licitar el rescat a l’Executiu central i adherir-se al fons de liquiditat autonòmic. Així ho considerà ahir el president del Cercle d’Economia de Mallorca, Alexandre Forcades, per qui totes les comunitats faran el mateix, ja que “al final serà ximple l’últim”. De moment, però, el Govern balear es resisteix a fer aquesta passa. El president José Ramón Bauzá tornà a negar ahir a Madrid la possibilitat de sol·licitar el rescat.
Salom agafa les regnes del PP mallorquí i demana unitat per sortir de la crisi
Salom, en el centre i envoltat del seu equip, és aclamat pels militants del PP després de ser-ne proclamat president insular. Jeroni Salom es convertí ahir en el president del PP de Mallorca, elegit amb el 98,34% dels vots. El batle de Binissalem substitueix Joan Rotger, batle de Selva i vicepresident de Cultura del Consell de Mallorca. Salom, però, mantindrà de número dos el primer edil de Deià, Jaume Crespí.
En remull per salvar la costa
Peu de foto. La nova onada urbanitzadora que s’aproxima ja ha posat en alerta les organitzacions ecologistes. Una de les mesures que més temen les associacions conservacionistes és la modificació de la Llei de costes del Govern central, de la qual ja s’ha presentat l’esborrany.
Més de 38.000 famílies balears tenen tots els membres a l’atur
Prop d’una cada deu famílies de Balears, un total de 38.065, té tots els membres a l’atur, segons publicà ahir l’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre del 2012.
- Exigeixen a Educació que «deixi de discriminar els docents amb alguna discapacitat» i faciliti la seva integració als centres
- Fermin Muguruza: «No siguis capsigrany i som-hi! Anem tots i totes a l'Acampallengua!»
- Impugnaran tres convocatòries de l'Ajuntament de Palma perquè vulneren els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants
- Milers de joves omplen Felanitx d’entusiasme i compromís amb la llengua catalana
- Més de 60 entitats se sumen a la manifestació de dissabte a Palma per l'habitatge