Forcades, en el centre, amb la resta de representants de les entitats que subscriuen el document per la sostenibilitat del sector públic.

Forcades, en el centre, amb la resta de representants de les entitats que subscriuen el document per la sostenibilitat del sector públic.

Margalida RamisPalma31/07/12 0:00
TW
6

El Govern balear hauria de seguir les passes del País Valencià, Múrcia i Catalunya, sol·licitar el rescat a l’Executiu central i adherir-se al fons de liquiditat autonòmic. Així ho considerà ahir el president del Cercle d’Economia de Mallorca, Alexandre Forcades, per qui totes les comunitats faran el mateix, ja que “al final serà ximple l’últim”.

De moment, però, el Govern balear es resisteix a fer aquesta passa. El president José Ramón Bauzá tornà a negar ahir a Madrid la possibilitat de sol·licitar el rescat. “Balears està complint els seus objectius i no s’adherirà a cap tipus d’operació de finançament extraordinari”, subratllà. El cap de l’Executiu autonòmic es pronuncià ahir igual que dilluns passat, encara que a mitjan setmana passada el president de la patronal CAEB, Josep Oliver, no descartà aquesta via.

Forcades presentà ahir el document que conté les propostes per fer sostenible el sector públic de Balears, elaborat per la Plataforma per l’exemplaritat en la gestió pública i que lidera, precisament, el Cercle d’Economia. L’exconseller de Cañellas considerà que Balears “oficialment” no està rescatada, perquè no existeix un “memoràndum de rescat”.

Això no obstant, el document presentat ahir recull que les operacions financeres amb l’ICO –de 843 milions d’euros per pagar proveïdors– i la línia de refinançament de les amortitzacions –242 milions el 2012– “suposen de fet un rescat al Govern” que, a més, tenen obligacions en relació amb el compliment d’objectius i retallada de despeses.
Aquesta és només una de les conseqüències de la situació actual, derivada, segons la plataforma, de la caiguda de la recaptació tributària i dels ajustos insuficients en les partides de la despesa. Això ha provocat “incompliments reiterats en els objectius del dèficit”.
Tanmateix, Forcades insistí que “no s’ha d’atribuir el problema actual exclusivament a la crisi econòmica”. Sobre això, subratllà que des de 2005 s’observa un canvi de tendència en la ràtio deute/Producte Interior Brut, ja que la ràtio de Balears supera la de la mitjana de l’Estat (mirau el gràfic adjunt). Per aquest motiu, Forcades alertà que si no s’articulen canvis en la gestió de l’Administració, “es repetiran els errors del passat”, com és un creixement de la despesa pública “desorbitada” i el seu “descontrol”.

Ingressos
El president del Cercle d’Economia exigí “transparència” al Govern i “que ajusti la despesa als ingressos reals de què disposa” per fer sostenible el sector públic de la Comunitat. Segons el seu parer, per solucionar “l’actual desequilibri” s’ha d’actuar en el marc dels ingressos tributaris i reajustar la dimensió del sector públic. Forcades considerà que s’ha de millorar l’eficiència en la gestió, eliminar la despesa “supèrflua i socialment improductiva”, i revisar el catàleg de tot el conjunt de prestacions.

“Les retallades són necessàries, donam suport al Govern a actuar amb el bisturí perquè talla més i amb més precisió que les tisores”, digué Forcades sobre les mesures empreses per l’Executiu. Això sí, l’economista exigí la “justificació i transparència” de “qualsevol decisió política”.
La Plataforma –que té 17 entitats adherides– critica en el document la possibilitat d’aprovar lleis sense una memòria econòmica adequada, l’absència de control de la legalitat per part del Parlament i l’abús de les partides plurianuals i de les subvencions directes, entre d’altres.