Assumpta Bassa
Joan Ferrer (PP), nou batle gabellí, per sorpresa
Contra tot pronòstic, el popular Joan Ferrer (PP) es va convertir ahir en el nou batle de Capdepera en minoria amb tan sols cinc regidors dels 17 que integren el Consistori gabellí. El pacte al qual havia arribat UCAP-PSOE unes hores abans, que repartia la batlia dos anys per a cada un, es va trencar a darrera hora. Hi va haver molta indignació interna i ahir, excepte els populars, que no esperaven assumir la batlia, gairebé tohom estava falló.
Torna la vigilància a la platja de cala Agulla
Ja hi tornam a ser. Un any més, per aquestes dates, cala Agulla es converteix en "la platja sense llei". Grups de joves turistes que elegeixen Cala Rajada per passar-hi les vacances acudeixen a aquesta cala per fer-hi les seves festes particulars. Botellada, música a tot volum i brutor a tot arreu. Així ho han denunciat els veïns i l'Associació hotelera de Cala Agulla, que estan "farts" d'aquesta situació i insten l'Ajuntament a "aplicar la normativa" per tal d'"aturar aquest desgavell". El president de l'associació hotelera Cales de Capdepera, Joan Massanet, va manifestar que "enguany ja torna a passar el mateix. La situació es repeteix cada any. Tant a la platja de cala Agulla com en el centre de Cala Rajada, els joves no tenen cap mirament i Capdepera s'ha convertit un altre pic en la ciutat sense llei. Fan el que volen perquè ningú no els imposa un control. Tornam a demanar a l'Ajuntament que apliqui la normativa contra la botellada. Hi ha una ordenança que prohibeix el consum d'alcohol al carrer i, per tant, han de posar les sancions pertinents per aturar això".
Els taxistes de Cala Rajada, farts de l'intrusisme
Els taxistes de Cala Rajada s'han aixecat en peu de guerra. Hi ha molta indignació entre el sector. I és que, segons denuncien, estan molt cansats de la "competència deslleial" que exerceixen els taxistes de Palma i "conductors pirates" al seu municipi.L'Associació de taxis de Cala Rajada denuncia aquesta situació, alhora que exigeix al Govern que prengui mesures respecte d'aquesta qüestió. Així, han unit la seva veu per reclamar "un control de tots els vehicles que entrin al municipi" per fer front a aquesta "situació irregular".
La talaia gabellina de Son Jaumell fa les darreres
La talaia de Son Jaumell, ubicada al municipi de Capdepera, entre cala Mesquida i cala Moltó, fa les darreres davant l'estat d'abandonament a què es veu sotmesa. Els gabellins veuen que dia a dia perden part del seu patrimoni històric, un monument declarat Be d'Interès Cultural, sense que ningú no hagi pres de moment cap solució. Any rere any els polítics gabellins demanen a les institucions ajuda per salvar aquesta torre de defensa costanera que es troba en pèssim estat de conservació. Així ho ha denunciat l'Associació per a la Revitalització de Centres Antics (ARCA), que ha instat l'Ajuntament de Capdepera i el Consell de Mallorca a adoptar una solució urgent per tal que la talaia de Son Jaumell no acabi totalment enderrocada fruit de l'erosió. Aquesta torre està ubicada en un indret estratègic que és elegit per molts de turistes i visitants.
Pastor pressionarà per tenir un conseller de Manacor al Govern
Antoni Pastor serà batle de Manacor els quatre pròxims anys. No té res més dins el cap, primer perquè "la gent ha demostrat que vol que sigui el batle" i perquè "no crec que el president hagi pensat en Antoni Pastor per a cap càrrec a Palma". Així de contundent es manifestava el primer edil, que va comparèixer amb Catalina Riera per oferir una valoració dels resultats electorals, que li han atorgat la majoria absoluta per primera vegada. Pastor també aprofità per llançar un missatge prou clar al seu president: José Ramón Bauzá. "Volem tenir representació en totes les institucions. Hem de tenir un conseller insular i un altre d'autonòmic de Manacor, perquè aquí hi ha gent molt vàlida i que s'ho mereix. No hem tingut mai cap conseller al Govern i crec que ens n'ha arribat el moment. Hi ha gent molt ben preparada per ocupar un càrrec a Palma. A mi, no crec que m'ofereixin res. Em varen triar per ser batle i el PP té altra gent sense càrrecs de responsabilitat".
Un passeig a Cala Bona en record de Miquel Vives
Hi hagué unanimitat. El carrer Tramuntana Port Verd, a la carretera de Cala Bona, a la Costa dels Pins, durà el nom de passeig del Pintor Miquel Vives. Així es va acordar en el darrer ple ordinari de l'Ajuntament de Son Servera amb el vot favorable de tots els integrants dels partits polítics que formen el Consistori. D'aquesta manera, la Sala de la localitat ha volgut fer un reconeixement honorífic a un dels seus veïns més reconeguts i amb una àmplia projecció tant dins com fora de l'Illa. L'artista va morir el mes de maig de 2010 a 73 anys. Miquel Vives (1937) va viure i treballà a Son Servera, va ser fundador i director de la galeria d'art les Fragates de Cala Bona. De formació autodidacta, va participar una sèrie d'anys en la fira internacional d'art contemporani de Madrid ARCO i la seva obra s'inscriu dins un postimpressionisme i hiperrealisme. Va fer nombroses exposicions i va col·laborar de manera altruista a la creació de pòsters per a entitats esportives, culturals i soci sanitàries.
Els nins de s'Illot, més sans i forts
El Col·legi Públic Talaiot de s'Illot és una escola petita però molt activa. Alumnes, professors i pares comparteixen una mateixa filosofia: lluitar per una vida més saludable. Per això, prenen part del projecte europeu Comenius i així organitzen activitats i intercanvien experiències amb altres centres del Regne Unit, Polònia, Turquia i Portugal. "Healthy lifestyles and sport" és el projecte d'aquesta escola que s'ha lligat a l'alimentació i a l'esport, a través del qual s'han conegut els diferents estils de vida dels països participants i s'han treballat una sèrie d'hàbits. També s'ha afrontat el tema de l'obesitat infantil i juvenil. El projecte, que va començar fa dos anys, és a punt d'acabar. Durant aquest temps s'han duit a terme moltes activitats com ponències amb dentistes i amb oftalmòlegs. També s'han fet cursos de cuina, en què s'han ensenyat receptes tradicionals.
L'objectiu és superar el passat per poder fer feina per al futur
Capdepera ha viscut una etapa política molt difícil. La crisi econòmica, l'esfondrament de l'hotel Son Moll amb la mort de quatre treballadors i el posterior govern en minoria han marcat aquest mandat, en el qual el pacte PSOE-UCAP/UM-PSM-EU/UV va fer batles, per dos anys cada un, el socialista Bartomeu Alzina i Josep Gallego, d'UCAP-UM, tot i la fugida d'EU-EV de l'Executiu municipal després de la tragèdia.
“La Fira de Campos no ha de ser un circ electoral”
Ni cartells ni pancartes electorals dels partits polítics i dels candidats a les eleccions del 22-M no tindran espai ni difusió al recinte de la Fira de maig de Campos fins demà horabaixa. El primer edil del municipi, Joan Juan (Campos pel Canvi), ha signat un decret de batlia pel qual no es permet aferrar propaganda electoral a l'espai públic on es desenvolupen els actes d'aquest cap de setmana, una cita en el calendari que sempre sol ser un reclam per a milers de persones, que visiten el municipi per gaudir d'una jornada centrada en la ramaderia i l'artesania local.
Protecció BIC per a la zona arqueològica de Ca los Camps
El ple del Consell de Mallorca ha aprovat la declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC), amb categoria de zona arqueològica, del conjunt de jaciments de Ca los Camps, al terme municipal d'Artà. Comprèn el jaciment de la Devesa-Can Pa amb Oli, la Navetiforme de na Ferradura i el Dolmen de l'Aigua Dolça, i implicarà una major protecció de l'entorn. Així, es prohibeix, dins l'àrea de delimitació, el trànsit rodat de vehicles fora de les vies existents, especialment a la zona més propera a la costa. També s'ha de senyalitzar l'emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric. Ahir, el conseller de Cooperació Local, Miquel Roselló; el director general de Canvi Climàtic i Educació Ambiental, David Abril; el director insular de Patrimoni, Biel Cerdà, i el regidor d'Iniciativa-Verds d'Artà, Guillem Caldentey, visitaren la zona i destacaren la importància d'aquesta declaració de BIC. Caldentey va comentar que "aquesta és una molt bona notícia, ja que comporta un major grau de protecció i obliga l'Ajuntament a intervenir per acomplir una normativa legal de caire autonòmic
Polítics amb rodatge pugnen per la batlia
Són cares ben conegudes les que aspiren a la batlia de Sant Llorenç. Els sis partits que s'hi presenten, a excepció del PSM-Entesa, repeteixen el candidat de les eleccions de 2007 i fins i tot de més enrere. Així mateix, els nacionalistes han optat per presentar com a cap de llista una política veterana, Dolors Sánchez, que, tot i que no hi va ser en els comicis passats, sí que va ser regidora durant dues legislatures.
Capdepera posa ordre en el servei de galeres
L'Ajuntament de Capdepera ha decidit posar ordre al funcionament de les galeres per tal de regular aquest sistema de transport urbà que fins ara mai no havia estat reglat. L'objectiu és oferir-ne un bon servei, amb unes bones condicions de seguretat i higienicosanitàries. A més, s'hi han de reconèixer una sèrie de drets dels usuaris i també se n'ha d'evitar la competència deslleial. A l'Ajuntament han arribat sol·licituds per tenir una galera i, per això, la Sala va decidir posar en marxa un reglament per ordenar aquest servei. Així, el ple ordinari aprovà el reglament municipal del servei de transport urbà de viatgers amb vehicles de tracció animal amb conductor. La prestació d'aquest servei queda subjecte a llicència administrativa municipal. Només es donaran un màxim de sis llicències per a galeres amb una durada d'un mínim de cinc anys i 10 com a màxim en tot el terme municipal de Capdepera. A més, es preveuen unes sancions per infraccions que poden ser penades amb multes de 300, en el cas que siguin lleus, o de 1.800 si són molt greus.
El jutge paralitza la construcció de 33 habitatges al Port Verd
Una nova sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Palma dóna la raó a l'Ajuntament de Son Servera en la paralització del projecte de construcció de 33 nous habitatges unifamiliars al Port Verd amb aparcaments. Aquesta ja és la tercera resolució en què un jutjat avala la Sala en la declaració, efectuada per la Sala durant la present legislatura, de caducitat de llicències en aquesta urbanització amb l'objectiu de "posar ordre al caos urbanístic del Port Verd". Fa devers un mes que s'hi aturaren també blocs plurifamiliars i un canvi d'ús de turístic a residencial. Des del Consistori, el batle, Antoni Servera, exposava que "aquesta resolució demostra que en matèria d'urbanisme les accions s'han duit a terme de manera correcta. S'hi ha fet molta de feina". Per construir aquestes noves cases, s'havien ajuntat cinc solars de devers 3.000 metres quadrats.
La Torre cega, de bat a bat
Un dels patrimonis culturals i naturals més importants de Cala Rajada s'obrirà de bat a bat perquè tothom pugui gaudir d'un dels jardins amb més encant de l'Illa. Gràcies a un conveni entre la Fundació Bartomeu March i l'Ajuntament de Capdepera, a partir de l'11 de maig els jardins de la Torre cega, a Cala Rajada, reinagurats recentment, s'obriran al públic juntament amb tot el gruix de la col·lecció d'escultures de la Fundació. Serà l'Oficina d'Informació i Turisme de Cala Rajada qui n'acollirà les inscripcions i donarà tota casta d'informació amb vista a les visites i les tarifes. La Torre cega durant dècades va ser la residència estival de Joan March i la seva dona Leonor Servera Melis. Ei en l'actualitat forma part del patrimoni cultural de la Fundació Bartomeu March Servera. En el 2001, una ventada va assolar els jardins i deixà centenars d'arbres fets malbé, de tal manera que el municipi va rebre la qualificació de zona catastròfica.
Saba nova als partits per assolir la batlia d'Artà
Sis formacions entren en la disputa dels tretze regidors de l'Ajuntament d'Artà. N'hi ha quatre amb nous aspirants que afronten per primera vegada la responsabilitat de representar el seu partit. Només el PSOE i IV repeteixen el candidat. Amb pactes, com aquests anys, o sense, la intenció és poder estar a l'executiu.
Junts per la justícia històrica
Junts per fer memòria però també per clamar justícia històrica. Més d'un centenar de persones es varen reunir ahir al cementiri municipal de Manacor per participar en el tradicional i emotiu homenatge que es ret des de fa 20 anys a les víctimes de la repressió, un acte organitzat pel comitè de Son Coletes i que fou més reivindicatiu que mai. "Fa més de vint anys que recordam els que foren assassinats fa tres quarts de segle per fer-los sentir que la seva mort no va ser debades. Reclamam justícia històrica. Avui en dia hi ha més de 30 plaques dedicades a màrtirs i herois feixistes que no s'han retirat. Demanam a l'Ajuntament de Manacor que faci complir l'acord de ple i llevi aquestes plaques". Així ho diu el manifest del comitè de Son Coletes, que enguany llegí Salvador Miralles, l'actor que interpreta el batle Garanya en l'obra La història robada, escrita per Antoni Tugores. També varen recordar a l'Ajuntament que el mural de Frau és al Bosc de la memòria i que se n'han fet rèpliques a molts de pobles, però no a Manacor, i tornaren a reclamar un monument per la ciutat. N'hi ha rèpliques a Petra, Porreres, Palma i Capdepera, i s'està parlant de fer el de Son Servera.
El jovent revitalitza la llengua a Campos
Viure sempre corrent,/ avançant amb la gent,/ rellevant contra el vent,/ transportant sentiments./ Viure mantenint viva/ la flama a través dels temps, / la flama de tot un poble/ en moviment. Amb aquestes paraules de la cançó La flama dels valencians Obrint Pas, el conseller insular de Cultura, Joan Font, volgué esperonar els milers de joves que ahir es congregaren a Campos per viure i gaudir de la dotzena edició de l'Acampallengua organitzat pels Joves de Mallorca per la Llengua. Segons l'organització, al tancament de l'edició ja hi havia més de 3.000 persones acampades i s'esperava que alguns milers més passassin per les moltes activitats programades durant el dia.
Son Servera estrenarà piscina coberta a l'estiu després de 2 anys d'obres
Finalment, aquest estiu els serverins ja tendran a la seva disposició la nova piscina coberta i l'ampliació del poliesportiu. Una vella reivindicació de tots els ciutadans que veurà la llum després d'haver superat una sèrie d'imprevists. Les obres varen començar ara fa dos anys i es varen haver de paralitzar quasi un any perquè es varen detectar una sèrie de deficiències tècniques que feien el projecte inviable.
La variant de Son Servera està aturada i pendent que el Consultiu n'emeti un informe
Les obres de la variant de Son Servera estan aturades des de fa una setmana a l'espera de l'informe del Consell Consultiu que doni el vistiplau al modificat del projecte. Així ho varen confirmar ahir fonts des del Departament d'Obres Públiques del Consell de Mallorca, que asseguraren que fins d'aquí a unes setmanes les obres no es podran tornar a reprendre. Així i tot, des del Consell confien que la paralització no suposarà una gran demora en l'obertura de la nova infraestuctura, que es preveia que entigués en funcionament a principi de 2011. Les obres estan llestes gairebé en un 90%. Es tracta d'una feina reivindicada des de fa 20 anys. El projecte inicial va ser modificat per atendre les demandes tant de l'Ajuntament de Son Servera com de grups ecologistes. Inicialment, estava previst a la zona del pont del Setrill un talús de set metres d'altura que hauria suposat un fort impacte visual.
Units pel record de les víctimes
Un grup heterogeni de ciutadans compromesos amb la dignificació i preservació d'un espai on hi va haver víctimes que patiren, s'han unit per crear l'Associació d'amics del campament dels soldats amb la idea de dignificar un lloc emblemàtic de la repressió franquista al mateix temps que es preservi el patrimoni històric. Es tracta d'un associació per a la memòria històrica oberta a tothom. Els impulsors del projecte han estat l'arqueòleg Antoni Puig, president de l'associació, i l'historiador documentalista Tomàs Suau. El campament dels soldats, ubicat entre el puig del Corb i el Porrassar, darrere l'Alqueria Vella, en el Parc Natural de Llevant, va ser un lloc de reclusió i treballs forçats per a molts de presoners del règim franquista durant la dècada de 1940. Ara la Conselleria de Medi Ambient del Govern balear du a terme una sèrie d'actuacions per preservar el valor patrimonial i històric d'aquest indret. El que s'ha fet ha estat tancar el perímetre del recinte per evitar que passi el ramat entre les dunes i es degradi. Amb vista a un futur, el Consell de Mallorca vol musealitzar les restes i declarar-ho com a lloc històric. L'associació ha nascut amb tres objectius bàsics, segons els estatus. Es volen preservar les restes del campament i, així, dignificar i conservar els espais de repressió franquistes associats, com una eina clau per desenvolupar polítiques de Memòria Històrica.
- Com serà la nova plaça Major de Palma?
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món
- Impugnaran tres convocatòries de l'Ajuntament de Palma perquè vulneren els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants
- PP i Vox, en contra de reclamar un impuls formal davant el Parlament Europeu per a l'oficialitat del català
- Mònica Terribas participa en un debat a Campos sobre el periodisme d'investigació i 'El minuto heroico'