Viure sempre corrent,/ avançant amb la gent,/ rellevant contra el vent,/ transportant sentiments./ Viure mantenint viva/
la flama a través dels temps, / la flama de tot un poble/ en moviment. Amb aquestes paraules de la cançó La flama dels valencians Obrint Pas, el conseller insular de Cultura, Joan Font, volgué esperonar els milers de joves que ahir es congregaren a Campos per viure i gaudir de la dotzena edició de l'Acampallengua organitzat pels Joves de Mallorca per la Llengua.
Segons l'organització, al tancament de l'edició ja hi havia més de 3.000 persones acampades i s'esperava que alguns milers més passassin per les moltes activitats programades durant el dia.
De bon matí, la zona d'acampada s'omplí de joves arribats de tots els indrets de l'Illa, tot i que també n'hi havia del Mercadal. Instal·lar-hi la tenda i fer la inscripció era la primera passa per començar a viure en català aquests dos dies plens d'emocions.
Joves que hi acudien per primer cop, gats vells que ja en sabien les tresques, però tots amb un denominador comú: la diversió, la companyonia i la defensa de la llengua catalana. Un dels primers actes del matí fou la cercavila. Gegants, caparrots, xeremiers i autoritats formaren la comitiva, que en el seu recorregut fins al centre del poble convidava tothom a la festa.
Parlaments
Totes les autoritats congregades a Campos reivindicaren amb més força que mai la llengua. La portaveu dels Joves de Mallorca per la Llengua, Carme Sànchez, digué que "l'Acampallengua hauria de ser la normalitat, no sols un cap de setmana. Fer aquest acte significa que no hi ha normalitat. Sabem que la Llei de normalització lingüística no es compleix al cent per cent".
Jaume Mateu, president de l'OCB, assenyalà que "aquest és un acte de fidelitat extrem envers la llengua que neix dels joves, un fet que no té preu". El batle de Campos, Joan Juan, es mostrà satisfet d'acollir la dotzena edició de l'Acampallengua i recordà que la llengua és la segona cosa que rep la persona en la seva vida: "Primer rebem la llet materna per alimentar el cos i, després, la llengua per alimentar l'esperit".
Joan Font, conseller insular de Cultura, no estalvià paraules per criticar el PP de José Ramón Bauzá i recordà que "el proper 29 d'abril farà 25 anys que el Parlament, a proposta del PP i per unanimitat, aprovà la Llei de normalització lingüística, i ara Bauzá la vol tomar". Font animà els joves dient-los que "amb actes com aquest fareu callar aquelles veus que diuen que el jovent no es mou".
Gabriel Vicens, conseller de Medi Ambient i Mobilitat, a més d'agrair l'esforç dels joves, va mostrar-se molest per "la incultura que demostren alguns polítics cap a la llengua i la cultura". Per cloure els parlaments, la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, donà l'enhorabona als Joves de Mallorca per la Llengua per la seva "constància i la defensa històrica de la llengua i la cultura". Armengol també afegí que "els mallorquins estam orgullosos de la llengua com a patrimoni. No ha de ser una disputa, és una questió d'Estat", i finalitzà les seves paraules amb una contundent aposta per "viure clar i català".
Després de totes aquests mots i amb el cant de La Balanguera, una gran pancarta donà el tret de sortida de manera oficial a la dotzena edició de l'Acampallengua.
Avui al matí, per a tots aquells a qui la son no els tombi, tenen moltes activitats per continuar gaudint de la festa: ioga, skate, spining, castellers i un concert de hip-hop i de rap es combinaran amb una visita cultural per Campos i conferències sobre toponímia i una ballada popular amb Música Nostra. Per tant, avui també podeu fer viure la llengua.
El jovent revitalitza la llengua a Campos
La dotzena edició de l'Acampallengua mostrà un any més la força dels joves per preservar la identitat i la parla. La pantalla gegant per veure el futbol i el concert d'aquesta matinada foren alguns dels punts àlgids de la festa, que arreplegà més de tres mil persones acampades
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
20 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@flipao El teu missatge deixa molt que desitjar, apel·les a la fal·làcia ad hominem, no entens la gran diferència entre neocon (que no sóc) i lliberal (que sí sóc), que és com no entendre la diferència entre esclavitud i llibertat i vomites tots els tòpics que t'has amarat de la pèssima educació i la propaganda governamental. No ets un pensador lliure, estàs ple de tòpics, i tampoc entens conceptes com "piràmide de població invertida", "taxa de natalitat" i la seva relació amb l'intel·lecte i la cultura financera, tampoc entens què és capitalisme i què no és (per què els països anglosaxons són fortament capitalistes (però no del tot ja que rescaten entitats i empreses "poderoses" cosa que atempta a la filosofia capitalista) i per què els països hispanoamericans mai ho han estat...). Consell d'or: replanteja't tot el que t'han ensenyat.
Intelbook, me pareix que la teva proposta és interessant. Lo que no acab d'entendre és el teu bagatge de cultura econòmica. D'una banda, mostres un perfil netament neocon agresiu, que no em sembla malament, ho respect, però també mostres una gran incultura d'història socioeconòmica, quan dius que aquesta terra és una terra de "vagància i males costums" (tito, fes-t'ho mirar, tenim algunes de les millors empreses del país!), i que els inmigrants "no tenen cultura capitalista ni empresarial"...aquí has fet aigua però de totes totes. Ignorar la llarga tradició d'intercanvi econòmic d'Amèrica Llatina, el Nord d'Àfrica i altres regions d'on vénen els nostres inmigrants, és senzillament demostrar que no ets economista. Crec que has llegit un poc sobre neoliberalisme econòmic, com a molt, però et falta molta, pero molta base. Lo increíble es que en aquest digital tenguis tants de vots positius.
Mira, Intelbook, podries donar exemple de la qualitat i excel·lència que prediques fent una cosa tan simple com és escriure bé.
Francesc.....Ses veritats fan mal, ses mentides i sa manipulació .. unes vegades indiferència, altres ràbia .. i llàstima..molte llastima,dónes molta llastima, però llàstima de veritat .. i xarres de catalanofòbia ... jajjja lo teu és per visitar un metge ... demòcrata que ets un demòcrata .. jajjjaaa CAp Amunt Mallorca, Balears y Espanya.... BALEARS NO ES CATALONIA, I PUNTO
Francesc, tu tocayo tiene toda la razón, de todos modos, enséñanos donde pone eso que tu afirmas.... BALEARS NO ES CATALONIA, I PUNTO
Mallorca, Balears no es.. no som Catalunya... Catalanistas ..barco
És difícil concentrar tanta incultura política i tant de desconeixement del funcionament de les societats en tan poques paraules com ho fas tu. Enhorabona, i moltes gràcies una altra vegada. Encara estic rient.
@Juas Clar que "lo meu" és la política-ficció. Perquè la política seria FICCIÓ en un sistema lliure i civilitzat.
Molt bo IntelBook, ja veig que lo teu es la política ficció. He rigut molt. Feia estona que no llegia una llista tan llarga de tòpics, bajanades, bestieses i afirmacions infantils. Gràcies, m'has fer riure molt.
@jbm. L'àrab pot perfectament ser una llengua més potent que el castellà. Demografia de transició: clar que la taxa baixa afecta a la llengua espanyola i al català al mateix nivell. Els espanyols (o catalans, el que sigui) tenim molt poca natalitat a conseqüència del merdós teixit industrial gràcies a ser una terra de vagància i males costums. Si no hi ha treball, no tenim fills. Per altre banda, els immigrants tenen molts de fills perquè és la seva costum (no tenen cultura capitalista, ni empresarial, ni financera... no s'angoixen pensant a veure si a l'endemà podran alimentar els seus fills o comprar-lis roba d'Abercrombie & Fitch. Els tenen i punt). El lliure mercat es regeix així: si hi ha més gent que compra i ven que utilitza una llengua distinta a l'existent fins ara, aleshores, les empreses enfocaran les seves estratègies a aquests col·lectius. Començant per traduir al seu llenguatge els seus productes, etc. La llengua per això, ha de ser un valor afegit competitiu si vol salvar-se i perpetuar-se. Mira el que passa amb l'anglès a Califòrnia, Arizona, Nou Mèxic i demés estats del sud... la massiva immigració hispano-parlant està fent que l'espanyol llatinoamericà sigui més parlat que l'anglès. Al sistema educatiu de Los Àngeles, un 70% d'alumnes parla espanyol. Allà si que hi ha un bilingüisme-imposició de l'espanyol. Aquí pot passar amb l'àrab si no es revitalitzen l'espanyol castellà i el català. @jomateix. Si jo creés un partit polític (idea totalment contradictòria amb els meus ideals de llibertat) seria... -Desmantellar tot el sistema polític, dit d'una altre manera, els polítics tindrien que cercar-se la seva subsistència i després, gratuïtament, defensar els seus valors o ideals que no podrien imposar a ningú. Serien com una mena de "figures socials". -Creació d'un Estat Federal entre Balears i Catalunya, re-negociant el deute pública. Llengua oficial: català. Sobre el paper. En la vida cadascú pot parlar el que vulgui amb qui vulgui (lliure mercat). -Eliminació d'imposts i Seguretat Social. Només les persones en SITUACIÓ EXTREMA podrien beneficiar-se excepcionalment de pa, sostre, sanitat i educació pública que perdrien en cas de males conductes o actes delictius o violència. Tolerància zero. Es sustentaria amb un 1% o 2% cada persona com a molt d'imposts excepcionals (justícia i serveis molt concrets) fins que trobem una altre manera de financiar-lo. -Educació: gratuita amb el 1% o 2% persones en situacions extremes. La resta, a pagar segons les ofertes (a major competència, preus més baixos i educació més diversificada i totalment adaptada a cada individu desenvolupant les seves competències i ensenyant-li de manera completa coneixements lingüístics i científics). Invertir en sanitat i educació seria molt possible. Ja que a cada treballador li lleva l'Estat quasi la meitat del seu sou (recordeu: de cada 1.000€ que cobra un treballador en net, 565€ apart els aporta l'empresari i que van a l'Estat). 565€ que el treballador podria invertir on volgués. Imposaria educació obligada fins als 18 (de manera que els pares estiguin obligats a elegir un col·legi, però que puguin triar de tota l'educació privada que existís). Amb tot el que ens estalviaríem de polítics i imposts que només serveix per mantenir la llarga llista de malbarataments, vuríem en una societat molt millor i molt civilitzada, amb alts valors morals i de conducta. -Sòl industrial a preus més baixos i venda gradual a tercers, doblers recaudats per l'Estat i que els repartiria als ciutadans en forma de xecs educatius, sanitat, bons d'inversió... -Promoure la construcció de grans gratacels per atreure molta mena de negocis (abaratir molt el cost de les oficines al tenir per exemple, 90 pisos en un mateix sòl!) i abaratir molt la vivenda. Així a més, evitaríem la construcció irracional i la destrucció de la natura de l'illa.