La dotzena edició dels Premis Martí Gasull i Roig ja té els tres finalistes. Es tracta de l'editorial valenciana Afers, del programa d'IB3 Téntol i del projecte comunitari Ce Trencada. Els premis, que organitza cada any la Plataforma per la Llengua, volen reconèixer persones o entitats que hagin destacat en la defensa o la promoció de la llengua catalana.

Després de la deliberació del jurat entre les propostes de 335 persones, aquest dilluns, 13 de gener, s'obre el període de votació popular a través del web www.premismartigasull.cat perquè la gent triï el mereixedor del guardó. El termini per a votar acabarà el divendres 14 de febrer i la proposta guanyadora s'anunciarà durant l'acte de lliurament dels premis, que es farà el dimarts 25 de febrer al Teatre Poliorama de Barcelona. En edicions anteriors, els premis varen reconèixer la revista infantil valenciana Camacuc, VilaWeb, Ràdio Arrels, la revista Sàpiens, la Llibreria Catalana de Perpinyà, la cooperativa Som Energia, Catalunya Ràdio, la comunitat sikh de Catalunya, el grup Bon Preu, Escola Valenciana i l'Assemblea de Docents de les Illes Balears.

A la gala del 25 de febrer, a més del Premi Martí Gasull i Roig, també es lliurarà el Premi a la Innovació i el Premi Especial del Jurat. El Premi a la Innovació està dotat amb 2.000 euros i vol reconèixer projectes transformadors que suposin un revulsiu per a la llengua catalana en el context actual. El guardó va néixer fa dos anys i, fins ara, l'han guanyat dos creadors de contingut: la catalana Cèlia Espanya i el valencià Fran Tudela, més conegut com a Cabrafotuda.

El Premi Especial del Jurat és de caràcter honorífic i distingeix una persona amb una trajectòria acreditada en la defensa de la llengua catalana. Fins ara, n'han estat mereixedors l'editor Joan Vall Clara, la filòloga i activista Blanca Serra, el pedagog Joaquim Arenas, els lingüistes Albert Jané i Josep Ruaix, la cantant Maria del Mar Bonet, la mestra i activista Maria Teresa Casals i l'escriptor Josep Vallverdú. Els jurats del Premi Especial i el Premi a la Innovació es van reunir abans de Nadal i els guanyadors es faran públics al llarg de les properes setmanes.

Els finalistes

Editorial Afers
Fundada a Catarroja el 1983, Afers és una editorial valenciana de referència dirigida per l'historiador Vicent Olmos (Catarroja, 1954). Al llarg dels seus més de quaranta anys d'història, Afers ha dut a terme una tasca continuada de contribució a la recerca i al pensament universals des d'una visió progressista i democràtica a través de les seves col·leccions de llibres d'estudis, assaig, biografies i narrativa, així com amb les seves revistes periòdiques Afers: fulls de recerca i pensament i Mirmanda: revista de cultura. Afectat el 2024 per la DANA, Afers és un exemple de compromís ferm amb l'edició en llengua catalana des del País Valencià.

Téntol
Dirigit i presentat per la periodista cultural Margalida Mateu (Montuïri, 1983), Téntol és un exitós programa de ràdio i televisió d'IB3 sobre el patrimoni lingüístic de les Illes Balears, que posa especial èmfasi en la genuïnitat i en l'origen etimològic de les paraules i les expressions de l'arxipèlag. Amb una vocació divulgativa i d'entreteniment, Téntol demostra que es poden fer bons continguts audiovisuals al voltant de la nostra llengua, tot recorrent les Illes per tal de mostrar la riquesa del nostre patrimoni lingüístic.

Projecte Ce Trencada
Ereban: Shadow Legacy, Ugly, les aventures de la franquícia Horror Tales o Farlands són només algunes de les últimes aventures multimèdia que ja es poden trobar localitzades oficialment en català gràcies a la tasca voluntària de traducció i correcció que du a terme Ce Trencada, el projecte comunitari que té per objectiu la preservació cultural i l'expansió del català al món dels videojocs: «com més títols traduïm i tinguem disponibles en català, més gent en podrà gaudir». Amb aquest mateix propòsit, i complementant-ho amb traduccions comunitàries com Dark Souls Remastered, El Secret de Monkey Island o Guilty Gear Strive, Ce Trencada fa una crida a tots aquells que creïn continguts digitals per tal que incorporin la llengua catalana als seus futurs productes i, així, assolir el seu propòsit definitiu: desaparèixer com a comunitat, sinònim inequívoc d'una normalització lingüística i del sector que avui encara és molt llunyana.