La retirada de les tropes de la Coalició Internacional liderada per Estats Units a Iraq començarà el 2006 amb la sortida definitiva de més de 50.000 soldats, digué ahir l'assessor de Seguretat Nacional iraquiana, Muafak al Rubai. L'anunci coincidí amb la visita no anunciada que el secretari de Defensa dels Estats Units, Donald Rumsfeld, féu ahir a una base militar del seu país ubicada al cor de la insurgència per encoratjar els soldats que passaran el Nadal lluny de la llar.

Rumsfeld va confirmar que Estats Units serà dels primers països a replegar-se, ja que dos batallons de combat abandonaran Iraq en la pròximes setmanes.

Gairebé al mateix temps que Rumsfeld arengava els seus soldats, Al Rubai concedia una entrevista a la televisió iraquiana en la qual indicava que uns 7.500 militars nord-americans sortiran d'Iraq en els pròxims dies.

«Després, i al llarg del pròxim any, més de 50.000 soldats de la força multinacional abandonaran Iraq, amb la qual cosa el seu nombre es reduirà fins a 100.000. Serà entre gener i desembre de 2006», assenyalà.

Al Rubai va explicar que l'acord va ser assolit després d'«unes llargues, àmplies i intenses negociacions entre el Govern iraquià i la Coalició multinacional», i que s'emmarca en un pla dissenyat perquè «les forces iraquianes puguin assolir el control total de la seguretat del país després de la retirada».

D'altre costat, un tribunal de la Haia condemnà ahir a 15 anys de presó l'empresari holandès Frans van Anraat per crims de guerra presumptament comesos en la dècada dels vuitanta a Iran i Iraq, però el va absoldre del càrrec de genocidi.

La fiscalia l'acusava de complicitat en genocidi amb el règim del deposat dictador iraquià, Saddam Hussein, a qui, segons l'acusació, Van Anraat va facilitar matèries primeres per fabricar armes químiques utilitzades per Iraq durant la guerra contra Iran (1980-1988) i contra la població kurda del nord d'Iraq, fet que va causar milers de víctimes civils.