L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha acordat atorgar la Medalla, la màxima distinció de la institució normativa del català al País Valencià, al filòleg i sociolingüista Vicent Pitarch i al grup de música Zoo. La candidatura de Vicent Pitarch, a proposta de la Secció de Lexicografia i la Secció d’Onomàstica, i la de Zoo, a proposta de la Secció de Documentació i Literatura, varen obtenir el suport del Ple el 6 de setembre.

Pel que fa a Vicent Pitarch (Vila-real, la Plana Baixa, 1942), l’AVL ha valorat no sols la seva insistent i meritòria contribució a la llengua i cultura, sinó també la seva gran capacitat de treball i de compromís amb la societat valenciana, concretada en una extensa i productiva aportació com a docent, promotor, divulgador, investigador i activista cultural del valencià.

Quant al reconeixement de l’AVL a Zoo, que enguany ha dit adeu als escenaris, l’Acadèmia ha valorat que el grup musical de Gandia ha dut el català més enllà de les fronteres habituals de la llengua, en una trajectòria plena d’èxits de públic i de crítica. Així mateix, es considera el seu compromís amb la cultura valenciana i el seu valor com a peça indiscutible en el panorama musical valencià. «Els reconeixem com una baula en la rica i compromesa tradició de la música, que enllaça amb èxits de grups anteriors, i que seguirà de la mà de cantants i grups en actiu que, des d’una gran diversitat de ritmes, inspiracions i accents, continuaran creant en la nostra llengua», es destaca en el reconeixement.

Els noms de Vicent Pitarch i de Zoo s’unixen als d’Emili Rodríguez-Bernabeu (2023), Ramon Lapiedra i Rosa Serrano (2019), Rafael Ninyoles (2018), Joseph Gulsoy (2017), Germà Colón (2016) i Pere Maria Orts (2015), guardonats amb la Medalla de l’AVL. El lliurament de la distinció tendrà lloc el 17 d’octubre en el monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de l’AVL, en un acte solemne, coincidint amb l’obertura del curs acadèmic de la institució.

Vicent Pitarch: divulgador, investigador i activista social

Vicent Pitarch ha estat professor de Secundària, com a catedràtic d’Institut, i professor associat en la Universitat Jaume I de Castelló. A més, és membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, de la Societat Catalana de Sociolingüística, de l’Institut d’Estudis Catalans i del Patronat de la Fundació Huguet.

La seva contribució a la normalització de la llengua s’ha materialitzat a través de diverses activitats socials i culturals com ara la participació en la fundació i direcció del programa radiofònic 'Nosaltres els valencians', de Ràdio Popular (1969); la fundació el 1975 del parvulari El Rogle, la primera escola en valencià de Castelló de la Plana, o la participació en l’organització dels històrics cursos de valencià de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València. Així mateix, és membre destacat del Centre Excursionista de Castelló, entitat defensora de la natura i de la llengua, i ha fet aportacions molt interessants en l’àmbit de la toponímia i de la terminologia.

També és destacable la seua tasca com a autor de manuals d’ensenyament i de treballs d’investigació i de divulgació cultural. Entre les seues publicacions de sociolingüística destaquen Defensa de l’idioma (1972), Reflexió crítica sobre la llei d’ús i ensenyament del valencià (1984), Fets i ficcions. Llenguatge i desequilibris socials (1988) i Control lingüístic o caos (1996). En l’àmbit de la història social, ha publicat Les Normes de Castelló. Textos i contextos (2002), Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme (2011) i Les normes de Castelló als cent anys de les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans (2013). Recentment, ha publicat extenses biografies dedicades a la família dels Huguet, coneguts prohoms del valencianisme castellonenc i promotors incansables de la cultura valenciana, i el llibre Joan Fuster i la Fundació Huguet de Castelló (2022).

Tota aquesta producció i compromís social ha estat reconeguda amb diversos premis com ara el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, d’assaig (1997); el IV Premi Ulisses de narrativa (2002); el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla (1983), o el Miquelet d’Honor de la Societat Coral el Micalet (2006).

Zoo: una dècada traspassant fronteres

La trajectòria de Zoo s’inicia el 2014 amb l’àlbum Tempestes venen del sud, i mescla estils urbans i electrònics contemporanis com el rap, el hip-hop, el rock i l’ska. El 2017 publiquen Raval i, quatre anys més tard, el 2021, Llepolies. Després d'aquestos tres discos d’estudi, de dos EP (un el 2015 amb les versions d’Esbarzers, de La Gossa Sorda, i Camins, d’Obrint Pas, i l’altre el 2018, amb quatre cançons més), dos discos en directe (2019 i 2022), dos singles més per a la gira Llepolies (2022) i una desena de gires de concert, el 7 de gener de 2024 la banda va anunciar que el seu camí havia arribat al final. El grup es va acomiadar dels escenaris amb Epíleg i diversos concerts a Lugo (A Candeloira), Pamplona (Iruña Rock), Múrcia (Garaje Beat Club), Barcelona (Telecogresca), Jerez de la Frontera (Primavera Trompetera), Bilbao (Zeid Fest), Villarrobledo (Viñarock), Palma (Sensenom Fest), El Bonillo (Alterna Festival), Madrid (La Riviera), i per últim, varen actuar al Pirata Beach Festival, a Gandia, al juliol d’enguany.

També compten amb obra literària. Així, han publicat Zoo il·lustrat (2021), una col·lecció de cinc llibres amb cançons del grup il·lustrades per Carles Ubeefe, Gemma Moltó, Joan Turu, Paulapé i Helga Amba) i material didàctic, i l’àlbum il·lustrat i conte musicat I malgrat tot, Palestina (2023).

Zoo ha estat distingit amb nombrosos premis per la seva qualitat musical. En els Premis Ovidi 2021 varen obtenir els guardons al millor disc de hip-hop i electrònica, i a millor producció i arranjaments, pel disc Llepolies, mentre que la cançó homònima va ser reconeguda com a millor cançó i millor videoclip; en els premis Enderrock 2022, varen rebre el reconeixement de crítica i públic amb el guardó al millor artista de l’any i a la millor música urbana, per Llepolies. A més, recentment han estat reconeguts amb el Premi de Difusió dels XXXIV Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians.