Representants d'entitats que treballen a favor de les llengües gallega (A Mesa pola Normalización Lingüística), basca (Euskalgintzaren Kontseilua), catalana (Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, ACPV, Escola Valenciana, FOLC i CIEMEN) i asturiana (Iniciativa Pol Asturianu) s'han concentrat aquest dijous a les portes del Congrés espanyol abans de l'inici del debat de la Llei General Audiovisual, perquè la norma «no farà més que petits passos que no garantiran la igualtat lingüística».
Des de l'entitat Acció Cultural del País Valencià (ACPV), el portaveu Rubén Pitarch ha assenyalat que les entitats s'han concentrat per a manifestar el seu rebuig al projecte de Llei Audiovisual que ha impulsat el Govern de l'Estat espanyol.
«Vam denunciar la línia immobilista, centralista i poc respectuosa amb la realitat plurilingüe de l'Estat, que ja s'arrossegava de governs anteriors», ha afirmat Pitarch, qui ha remarcat que continua la discriminació lingüística de les llengües d'Espanya que no són el castellà i el projecte de llei «discrimina, subordina i minoritza» la resta de llengües.
Els representants de les entitats han fet referència al procés d'elaboració de la llei: «Els agents socials a favor de les llengües hem mantingut una actitud proactiva, fent aportacions concretes als avantprojectes, traslladant als partits les nostres propostes, activant la ciutadania per a demostrar l'existència d'una demanda social. Tot i això, s'han menyspreat les nostres peticions, per la qual cosa es pot dir que la demanda ciutadana no ha estat tinguda en compte en aquesta llei».
A més, han indicat que «si bé la pressió política i social exercida per les entitats ha estat determinant per a incloure mínims per a totes les llengües tant pel que fa a les quotes de catàleg de les plataformes i retransmissions de TVE, com en el finançament anticipada, els canvis introduïts són clarament insuficients i testimonials en representar entre el 0,35% i el 2,55% del conjunt».
