Les Illes Balears assumeixen el lideratge de la Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística (NPLD). La secretària autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística del Govern, Agustina Vilaret, en serà la presidenta els propers tres anys. Això després d’haver estat triada per unanimitat pels 51 membres de la Xarxa.

Vilaret dirigirà les línies prioritàries i el pla d’acció, juntament amb l’equip de govern format per la directora general de Política Lingüística del país de Gal·les, Bethan Webb, i el director de l’Agència per a la Llengua Friülana, William Sicilino, triat també per al càrrec de vicepresident durant dos anys. La secretària autonòmica ha dit que «amb aquesta presidència, les Illes Balears són ara més presents a Europa». Vilaret ha incidit que «tenim la responsabilitat de contribuir a fer més visible la llengua catalana al continent».

La Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística va ser creada l’any 2007 amb la finalitat d’influir en les polítiques lingüístiques de la Unió Europea relatives al reconeixement de les llengües regionals i minoritàries i a la gestió de la diversitat lingüística en el context d’Europa. Les Illes Balears en són membre de ple dret des de 2017.

La Xarxa compta amb la participació d’alguns governs estatals de la Unió Europea, governs autònoms, associacions i entitats culturals que treballen en la promoció de la pluralitat lingüística, universitats i centres de recerca. Actualment hi són representades diverses llengües europees: català, occità, gaèlic escocès, gaèlic irlandès, basc, gallec, còrnic, bretó, frisó, gal·lès, macedònic, retoromànic friülà, retoromànic ladí, noruec, finès, suec i cors.