Les regions insulars de les Balears, Còrsega, Sardenya i Gozo han signat aquest dimarts una declaració per a reivindicar el fet insular davant de la Unió Europea. En concret, han exigit mesures per a pal·liar els efectes que provoca ser territoris de «doble perifèria» a Europa, a causa de ser illes i ser a la conca mediterrània.

En aquest acte polític conjunt a Brussel·les, que han impulsat les Balears, és la primera vegada que es tracta el concepte d’«insularitat mediterrània». Es refereixen a una situació específica de territoris amb problemes de connexió en el continent, dificultats logístiques derivades d’aquesta circumstància, reptes comuns com garantir que la pressió humana i turística sigui compatible amb la protecció d’un territori fràgil i la responsabilitat de fer de porta entre continents i territoris del sud d’Europa.

L’objectiu és enfortir la unió d’aquests territoris perquè es puguin establir nous criteris de cohesió territorials a partir de 2020, quan s’obre un nou escenari polític i normatiu. La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha intervengut a l’acte 'Insularitat Mediterrània: reptes i futur', que s’ha celebrat en el marc de la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats, en la qual s’han exposat les línies fonamentals d’aquesta Declaració. «El nostre objectiu és construir una Europa més propera als ciutadans: l’Europa de les Regions», ha començat la seva intervenció. En aquesta línia, ha exposat que és «des de la proximitat que es garanteixen la majoria de solucions per a la ciutadania» i que, per tant, és important que tots els territoris europeus puguin tenir igualtat d’oportunitats: «El fet de ser illes ens condiciona de forma decisiva la nostra competitivitat i el nostre desenvolupament econòmic i social».

En la declaració, els quatre territoris recalquen que la insularitat és «una font d’obstacles estructurals, naturals i permanents que tenen com a resultat un ampli ventall de mancances i fracassos del mercat». Les diseconomies d’escala, les escasses infraestructures de xarxes, les interrupcions físiques i digitals o els costos addicionals per a empreses i ciutadans són alguns dels exemples que s’hi exposen. Per aquest motiu, es reclama un marc legislatiu complet per complementar les polítiques i la legislació de la UE amb components centrats en les illes i que s’implementi, plenament, la cohesió territorial.

També s’exigeix adaptar els esquemes d’ajuts estatals per a fer front a les restriccions específiques de les illes, en particular a àrees on els reptes de les illes perifèriques són més evidents. Per exemple, el transport, la connectivitat digital, les xarxes d’energia o la gestió dels recursos naturals. De la mateixa manera, les quatre regions han recalcat que l’estratègia de la UE per a la conca del mar Mediterrani ha de considerar encara més la vulnerabilitat de les illes a causa del canvi climàtic, la pressió humana i la dependència de les energies fòssils.

Per a fer-ho possible, reclamen la constitució de grups de treball específics per a les illes al Consell de la Unió Europea i unitats a les direccions generals de la Comissió Europea on els problemes insulars siguin més evidents. «El que perseguim, en definitiva, són mesures compensatòries necessàries perquè els ciutadans de les nostres illes aconsegueixin una qualitat de vida i de treball en igualtat de condicions a la dels territoris continentals i, les nostres empreses, una millora de la seva competitivitat», ha subratllat Armengol.