El telescopi espacial Planck, llançat fa any i mig per l'Agència Espacial Europea (AEE), ha completat els dos primers mapes del cel en la seva missió de cartografiar el cosmos i analitzar-ne l'origen. En total, la sonda que porta el nom del descobridor de la física quàntica haurà de realitzar quatre rastreigs complets del cel abans del final de la missió, previst el 2012, subjecta a la durada de les fonts de refrigeració per heli.

El Planck no només ha detectat l'emissió de pols a la nostra galàxia o en veïnes de conegudes, com els Núvols de Magallanes, sinó que ha pogut constatar l'acumulació d'emissions en altres galàxies més llunyanes formades al llarg de la història de l'univers, allò que es coneix en l'argot científic com el fons difús infraroig. Els científics hauran de treballar ara en l'anàlisi d'aquestes emissions "paràsites" per apropar-se a l'objectiu de la missió: conèixer l'origen de l'univers, el moment més pròxim possible al Big Bang, que es creu que va succeir fa 13.700 milions d'anys.

Jan Tauber, el científic de l'AEE i un dels responsables del projecte, assegura que les dades recollides pel satèl·lit han permès per primera vegada "quantificar exactament les proporcions dels diferents tipus de gas mitjà interestel·lar" i, en concret, el gas denominat "fosc", és a dir, aquell que no quadra en les equacions que s'han realitzat respecte d'aquesta temàtica.

Cúmuls de galàxies

Així mateix, l'equip investigador ha publicat un catàleg de 200 cúmuls de galàxies, una mena d'estructura còsmica formada per centenars o per milers de galàxies. D'aquests dos centenars de cúmuls, 30 no s'havien descobert fins ara. Els experts han assenyalat que aquesta troballa ha estat possible gràcies a l'efecte Suniaev-Zeldovitx, un fenomen d'interacció d'alta energia de la radiació de microones amb els electrons lliures del mitjà intern del cúmul.

"Les dades ens donen una visió directa de la manera en la qual la matèria fosca s'aglomera, la qual cosa confirma les teories que tenim sobre la formació d'estructures en l'espai", assegura Jan Tauber.
Per part seva, el coordinador de programes científics del Centre Nacional d'Estudis Espacials de França, Olivier Le Marle, apunta que, en aquesta primera onada de resultats, Planck encara no s'ha fixat en l'origen de l'univers, missió per a la qual va ser llançada la sonda, sinó que ha començat analitzant objectes més propers.
"És una etapa crucial, perquè és necessari distingir cada capa del que s'analitza abans de poder entrar de ple en el moment que s'estableix l'origen de l'univers", apunta el científic francès. D'aquesta manera, les dades recentment revelades pel telescopi seran més útils per als astrofísics que no per als cosmòlegs, que hauran d'esperar un parell d'anys per conèixer la segona ronda d'informació.

L'origen de l'univers

Una vegada obtingudes aquestes dades, els científics esperen poder entendre allò que va passar en el moment de la creació de l'univers. A partir dels seus treballs, els experts disposaran de la cartografia més completa del cosmos mai obtinguda, fet que els permetrà acostar-se a aquell moment denominat de la "llum fòssil", descobert per casualitat el 1964 i datat 380.000 anys després del Big Bang.

Abans d'aquell instant, l'univers era opac, perquè la matèria que el formava estava a una temperatura altíssima, però en la seva expansió es va refredar i va donar origen a la llum, segons la base científica recollida per l'Agència Espacial Europea. Per a aquesta missió, la primera en la qual des d'Europa es tracta de conèixer l'origen de l'univers, l'AEE va invertir 1.700 milions d'euros i 15 anys d'estudis preliminars, conjuntament amb la sonda Herschel, dedicada a l'observació de les parts més pròximes del planeta Terra.

Ambdós telescopis espacials van ser llançats el 14 de maig de 2009 des de la base de Kurú, a la Guaiana francesa, i varen ser situats a una òrbita ubicada a 1.500 milions de quilòmetres de la Terra per un coet Ariane 5.
El telescopi Planck disposa d'un mirall primari que fa 1,9 metres per 1,5 i té una obertura prevista d'un diàmetre d'1,5 metres. Quant a les dimensions de la sonda on es troba el telescopi, aquesta té una altura de 4,2 metres, igual que el diàmetre. La massa de llançament és d'1,9 tones.

Participació espanyola

El fet que el telescopi Planck hagi confirmat l'existència, a la Via Làctia, d'una radiació còsmica de microones, és una satisfacció per a l'Institut d'Astrofísica de les Canàries (IAC), tal com expressa l'investigador Rafael Rebolo.
Aquest coinvestigador en el projecte del Planck i professor del Centre Superior d'Investigacions Científiques a l'IAC recorda que l'emissió anòmala de microones a diverses regions de la Via Làctia, entre les quals es troba el complex de formació estel·lar de Perseu, es va detectar fa cinc anys amb l'experiment espanyol Cosmosomas.
L'IAC contribueix a la missió amb diverses aportacions, com és el Reba (Radiometer Electonics Box) de l'instrument LFI (Low Frequency Instrument). Membres de l'Institut d'Astrofísica de les Canàries són responsables del desenvolupament del seu maquinari, en col·laboració amb l'empresa espanyola Crisa, a més del programari de control i processament de dades, ideat íntegrament per l'equip d'enginyeria de programari de l'IAC.