Un minut abans de les 10.30 entren, ell i ella, a una farmàcia de Son Gotleu. Són parella, tot i que mitja vida l'han compartida amb l'heroïna. A la rebotiga de la farmàcia prendran la dosi diària de metadona que necessiten, almanco per aguantar fins demà sense haver d'injectar-se res. I així passaran l'altra mitja vida. De fet, la metadona és una substància química utilitzada com a pal·liatiu dels dolors que pateixen els malalts heroïnòmans de caràcter crònic i, a la vegada, una eina de susbtitució d'una potent droga (l'heroïna) per una altra d'inferior (la metadona). Així es potencia la minimització de riscos sanitaris, però també s'intenta alliberar el drogodependent de l'addicció.
Segons Margalida Fiol, psicòloga clínica del Pla autonòmic d'addiccions i drogodependències (ADIP), "els programes de reducció de danys s'han mostrat molt positius", perquè l'usuari que no vol o no pot deixar la droga ha de menester unes alternatives realistes que almanco en millorin la qualitat de vida. Es tracta de subministrar als drogodependents unes càpsules, d'ingestió líquida o via píndola, que els minven la síndrome d'abstinència. Actualment, es poden aconseguir en 25 fàrmacies de Mallorca (13 de les quals a la Part Forana) i en algunes poques de l'illa de Menorca. Els usuaris que visiten l'apotecaria, però, són els que en millors condicions es troben; els que han pactat amb el seu metge les dosis setmanals que prendran i són capaços d'autoregular-se.
"La integració de farmàcies a la xarxa és importantíssima", diu Margalida Fiol, "ja que normalitza la situació: es veu més aviat com una malaltia i no una simple addicció". Aquests són els usuaris que tenen per objectiu deixar de consumir droga algun dia. Diferents equips mèdics preparen plans de desintoxiació que disminueixen la quantitat de metadona subministada fins que s'arriba a no necessitar-la. Així mateix, els usuaris d'aquests programes es poden desplaçar al dispensari de metadona que hi ha devora l'hospital Psiquiàtric de Palma, com també a diversos centres d'atenció de drogodependències (CAD). A més, la Creu Roja nolieja un autobús, anomenat Metabús, que recorre diferents barriades i on els usuaris poden ingerir-ne la dosi diària. Funciona des de l'any 2000 i ja està àmpliament consolidat.
Tot i que l'heroïna és considerada una droga residual, que ja no es veu en la societat mallorquina, la percepció és errònia. I és que les darreres dades, de 2008, ens mostren que tan sols a Palma n'hi ha 950 consumidors inscrits en el programa de metadona (la majoria dels quals visiten el dispensari). A la Part Forana, el nombre d'usuaris se situa en 660, que visiten majoritàrimanet els CAD. Així idò, només a l'illa de Mallorca 1.600 persones lluiten contra la seva addicció a l'heroïna. Bona part d'aquestes, però, no poden accedir al subministrament de les farmàcies (que es regula cas per cas). De fet, els usuaris que es troben en un estat físic més tou estan immersos en el programa de manteniment amb metadona. "El nostre objectiu és millorar-ne la qualitat de vida, tot i que no sapiguem si mai se'n desenganxaran. Ara bé, ho intentam!", diu, optimista, la psicòloga Margalida Fiol.
Més rehabilitacions per heroïna que no pas de cànnabis en ple 2009
Que no sigui visible no vol dir que no existeixi. I com les meigas, haberlas haylas. L'heroïna és la tercera causa d'ingrés per a un tractament de desintoxicació o rehabilitació de la Conselleria de Salut. En ple any 2009, el cavall continua sent una de les principals vies per haver de necessitar l'ajuda de l'administració sanitària. Segons dades del Servei d'Epidemiologia de la Direcció General de Salut Pública i Participació de la Conselleria de Salut i Consum, la primera causa de tractament és l'alcohol, una susbtància tolerada per la societat però perjudical igualment. La segona és la cocaïna. I allà, en tercer lloc, queda l'heroïna. El cavall genera més tractaments sanitaris que, fins i tot, el THC (ja sigui per fumar marihuana o cànnabis). Ara bé, les dades es limiten a assenyalar els tractaments de rehabilitació, però no mesura el consum general de cada droga. De fet, el Sistema Estatal d'Informació Permanent sobre Addicció a Drogues (SEIPAD) ja constata que el cànnabis és la més consumida pel jovent.
La presència constant de la pols blanca a les Illes es pot explicar per una baixada de guàrdia general. Com que ja no és tan comú veure pel carrer persones drogodependents, amb una estètica demacrada, "la percepció de risc minva", aclareix Margalida Fiol, psicòloga clínica. Per aquest motiu, la societat oblida aquesta problemàtica. Tanmateix, l'existència de 1.600 usuaris de metadona demostra que no és pas així. Si bé l'alcohol assoleix prop del 40% dels nous ingressos i la cocaïna, el 30%, darrere aquestes substàncies es troben, amb més d'un 20%, els tractaments per opiacis, com ara l'heroïna. El cànnabis no supera la barrera del 10%.
Per illes destaca, sense dubte, Eivissa, gràcies al força conegut turisme discotequer. Així, els sanitaris eivissencs han de tractar més pacients que la mitjana associats al consum d'heroïna. De tota manera, el nombre de tractaments per cavall davalla cada any. En els 90, eren un miler de nous tractaments anuals, mentre que el 2008 la xifra havia minvat a 445. L'alcohol i la cocaïna, en canvi, prossegueixen una dramàtica escalada.
