Un dels tòpics que més s'han repetit durant aquests darrers mesos amb relació a l'omnipresent crisi econòmica és aquell que replica que ara és un bon moment per anar omplint currículum. Els cursets d'informàtica, les classes d'anglès i la formació en matèries com els riscos laborals són algunes de les sortides que més èxit tenen avui dia per a moltes persones aturades. Malgrat aquesta circumstància, per tal de fer mèrits en qüestió de titulacions no només compten les motivacions i les bones intencions que un hi posi en el present, sinó que també l'experiència laboral acumulada en el passat pot ser més que útil. I és que l'obtenció de diplomes de Formació Professional a partir de l'acreditació d'experiència laboral sembla ser una realitat cada cop més propera.

Aplicació incipient

Així, milions de treballadors de l'Estat espanyol que actualment no tenen titulacions poden beneficiar-se d'una mesura que hipotèticament pot convertir-se en un immens trampolí cap a una millor posició laboral. Cal diferenciar el reciclatge de les persones que fan un habilitatge per poder continuar fent feina (tot i no tenir el títol) i els casos en què s'obté una acreditació que arriba amb l'obtenció del mateix títol de tècnic. La història de Francisca Gelabert, treballadora d'un centre d'Educació Infantil, il·lustra prou bé el procés que han de seguir molts d'aquests empleats per tal de readaptar-se als nous temps. "Després d'haver treballat vint anys a una escoleta, l'any passat vaig realitzar el curs d'Habilitatge Professional, tot fent dos dels blocs temàtics d'un mòdul de grau superior gràcies als quals he obtingut una acreditació que em permet continuar fent feina".

Evidentment, l'impuls que ha donat a la carrera Gelabert ha anat de la mà d'una sensible millora salarial, ja que a hores d'ara ha adquirit un reconeixement similar al de qualsevol tècnic superior, tot i no tenir-ne el títol. Com ella, segons dades publicades per la Conselleria d'Educació i Cultura, 162 persones han estat autoritzades per ocupar places a centres d'Infantil tant públics com privats. Pel que fa a les acreditacions a partir de les quals sí s'obtenen els títols d'FP, Consuelo Verdejo, que és assessora tècnica de l'Institut de les Qualificacions Professionals de les Illes Balears (IQPIB), explica que, "en el cas de les acreditacions relatives a l'Educació Infantil de la nostra comunitat, s'ofertaren inicialment un total de 50 places (30 a Mallorca, 10 a Menorca i 10 a les Pitiüses) i quedaren fora més de 80 persones només a Mallorca". D'aquesta manera, es tracta d'una mesura amb prou demanda social i així ho demostren unes llistes d'espera que, segons Verdejo, "haurien estat més nombroses si la convocatòria hagués arribat a molta gent que s'hi ha interessat massa tard".

Tot i això, la realitat legal mostra que encara no ha estat aprovat el reial decret encarregat de regular aquestes acreditacions professionals, de manera que les diferents comunitats autònomes han fet ús de l'esborrany del decret per començar a treballar cap a aquesta direcció. En el cas de les Balears, només s'han duit a terme revisions en matèria d'Educació Infantil i s'està a l'espera que l'aprovació d'aquesta iniciativa legislativa doni una empenta a aquest engranatge perquè així altres sectors s'hi puguin sumar. Tal vegada, una de les àrees que seguiran el procés experimentat en l'educació serà l'àmbit sociosanitari. Així, és ben previsible que la definitiva consolidació de la Llei de la dependència permeti activar un sistema d'acreditacions similar al posat en marxa fins ara a les Illes.

Funcionament

Així les coses, són les administracions autonòmiques les encarregades de posar en funcionament el procés d'acreditació. En concret, a l'Arxipèlag aquest tema es troba a mans de l'IQPIB, un procés que els tècnics que hi han fet feina qualifiquen com a "costós". Les acreditacions oficials de les qualificacions professionals són: el títol de Formació Professional (competència de l'Administració educativa) i el Certificat de Professionalitat (competència de l'Administració laboral).

Tanmateix, quin és el perfil d'aspirant a aquests programes? Es tracta d'una iniciativa activada des de Madrid en coordinació amb la Unió Europea i, per tant, es demana que els interessats siguin treballadors amb nacionalitat espanyola majors de 18 anys, qualsevol ciutadà de la UE o aquells que, tot i no haver nascut a Europa, en tinguin un permís de residència. Com és de suposar, és necessari acreditar els anys d'experiència laboral, que han de ser almanco tres a temps complet per optar a aquests programes. Endemés, no es poden trobar en possessió d'una titulació acadèmica equivalent a les unitats de competències que se sol·liciten, ni tampoc no poden estar matriculats en cicles formatius o mòduls professionals pels quals es demana l'acreditació.

Les opcions que apareixen en l'horitzó no són poques. Així, el Sistema Nacional de Qualificacions i Formació Professional ofereix fins a 26 famílies professionals tan diverses com hoteleria i turisme, vidre i ceràmica, sanitat, informàtica o mecànica. Malgrat l'amplitud del catàleg, a les Illes Balears la no-aprovació del decret fa que no s'hagi desplegat més enllà de l'educació.

Procediment d'acreditació

El camí que ha de seguir qualsevol persona que vulgui accedir a aquestes millores inclou una sèrie de fases. En primer lloc, es du a terme un procés de selecció dels candidats, que es fa en funció d'un aplec de criteris abans definits, per exemple, l'antiguitat laboral. Evidentment, una vegada escollides, aquestes persones reben en sessió grupal la informació necessària (duració dels cursos, horaris, nivell d'exigència, etc.) per tal de poder decidir si accedeixen o no a les proves d'avaluació. Seguidament, quan ja disposen d'un llistat definitiu dels candidats, es creen una sèrie de comissions que estan formades per 5 persones. Aquestes s'encarreguen de posar en funcionament tot el procés de valoració.

En concret, aquests especialistes avaluen de manera individual les competències professionals de cadascun dels candidats en el mateix lloc de feina. En qualsevol cas, les persones encarregades de dur a terme aquesta valoració són professionals que tenen una experiència almanco de quatre anys com a docents de la branca que han d'avaluar. En el cas que aquesta valoració sigui positiva, l'aspirant rep l'orientació necessària per completar la formació que li donarà la certificació d'una FP, o bé s'accedeix a una acredutació de professionalitat. De manera contrària, si no s'acreditàs la competència, s'oferiria orientació per tal que l'individu en qüestió fos capaç de poder acreditar-la en convocatòries posteriors.