Les paradoxes d’aquesta vida són insuperables. Posem per exemple Santiago Carrillo, l’històric líder del Partit Comunista. Fumador compulsiu, amb una cigarreta sempiterna entre els llavis, el seu estat de salut és envejable. A 94 anys! Miracles a banda, el cos humà es fa gran, tou, feble. No és cap drama, perquè així ho estipulen les lleis de la naturalesa. I no tothom pot ser un Carrillo. Ara bé, és sabut que hi ha vies que ajuden a combatre l’envelliment de l’organisme. Per exemple, seguir una bona dieta (mediterrània, si s’hi escau), com també practicar esport. La saviesa popular indica, a més a més, que una copeta de vi al dia no fa mal. Fins i tot és saludable!

Precisament aquesta és la creença popular que investigadors del CSIC han volgut corroborar. Científicament, és clar. El resultat avala, sens dubte, el benefici potencial tant del vi com de la fruita amb la qual s’elabora: el raïm. Investigadors del Centre d’Edafologia i Biologia aplicada del Segura (CEBAS), adscrit al CSIC, han estirat d’aquest fil. Fa més de dos anys que es proposaren el repte d’analitzar com el raïm evita l’envelliment humà. I ara, presentades les conclusions, tot apunta cap al resveratrol. El doctor Juan Carlos Espín, del CSIC, n’explica les particularitats: "Es tracta d’una molècula present en el raïm que activa, de manera natural, les sirtuïnes. Aquestes darreres són proteïnes relacionades amb l’endarreriment de l’envelliment i millores en malalties metabòliques i cardiovasculars". Això explica que les sirtuïnes també siguin anomenades ‘el gen de la longevitat’.

Aquesta troballa és el resultat d’una recerca fortuïta del grup d’estudis CEBAS-CSIC. Els investigadors, vinculats al campus universitari de Múrcia, pretenien millorar la qualitat de fruites i hortalisses mitjançant la llum ultravioleta, però arribaren a una altra conclusió. Així ho explica el doctor Espín: "La nostra sorpresa fou observar com aquesta llum produïa un augment molt important de resveratrol". Així que, induint un creixement d’aquesta molècula, es poden activar les sirtuïnes fins amb una intensitat 2.000 vegades més gran". Els investigadors, liderats pel científic natural de Cehegín, es posaren per objectiu "optimitzar aquest procés per aplicar-lo a la salut de les persones".

El CSIC, de fet, arribà a un conveni amb l’empresa privada Actafarma. Es tracta d’un laboratori que ha concentrat el resveratrol equivalent a 45 quilograms de raïm en una única píndola. No és un fàrmac, sinó un complement alimentari de venda lliure. Ha rebut el nom de Revidox i el seu preu ronda els 30 euros. La capsa inclou una trentena de píndoles, així que el cost de cada unitat surt a un euro. És per aquest motiu que no han trigat gaire a alçar-se les primeres veus crítiques. Tanmateix, no sembla que el preu hagi frenat la bona acollida que Redivox ha tingut en el mercat de l’Estat espanyol. De fet, el producte arribà a les farmàcies la tercera setmana d’abril i en moltes ja s’ha exhaurit.

Pedro Tocabens, portaveu d’Actafarma, ja ha mostrat la seva felicitat per aquest "èxit immediat" i anuncià noves remeses de Revidox en les properes setmanes. En realitat, Actafarma calculava que el producte no s’acabaria fins passat un mes. Revidox es ven, majoritàriament, en farmàcies. Ara bé, la qualificació de complement alimentari fa que es pugui comercialitzar en qualsevol botiga que ho demani.

També a l’Arxipèlag

Les Illes Balears no han estat una excepció a l’arribada d’aquest elixir de la joventut. La Cooperativa d’Apotecaris de Mallorca començà a distribuir el complement el 17 d’abril passat. "Per això, és prest per observar una tendència de fons de la seva acceptació", explica un portaveu. "De tota manera, podria passar com amb la viagra: la percepció era de molta demanda social, però després no era real". Se sent rebombori, però quedarà en no-res?

I Dorian Gray, bé que s’enganxaria al raïm!

El seu ego encara es faria més gran, si l’amic Dorian visqués aquests temps de modernitat. Perquè si Dorian Gray hagués llegit la notícia dels investigadors del CSIC, els mateixos que han trobat un pseudoelixir de l’eterna joventut, hauria tornat boig de felicitat. Aquest galant no és ningú més que el protagonista d’El retrat de Dorian Gray, una cèlebre novel·la d’Oscar Wilde datada de 1890, tot i que modificada amb posterioritat, que analitza aquell desig tan comú i tan humà de mantenir-se sempre jove.

Així que si Dorian visqués a l’Europa de l’any 2009, podria anar a la farmàcia de davall ca seva i comprar Revidox. Encara no és segur que funcioni gaire bé, ni assegura al client que el seu retrat no canviarà mai. Ara bé, Dorian s’hauria estalviat així posar per al seu amic Basil Hallward. Posar per a un quadre –el seu propi retrat– que adquirí taques de maldat i la superfície del qual es deformà. Potser, però, el que ens explica Dorian no és tant el culte a la bellesa com el concepte de narcisisme. Dorian Gray volia, davant tot i qualsevol desig, ser admirat. I per ser-ho hauria de mantenir per sempre el rostre d’efebus. El temps, però, sembla que no li ha donat la raó. Per què la vida és eterna en cinc minuts, que cantava Víctor Jara.

El canvi climàtic està modificant l’estructura molecular del raïm

El canvi climàtic ha modificat greument els ceps de raïm en els darrers cent anys. La conseqüència més evident és que també els vins han estat alterats, un canvi que es traduiria en diferències com el color, l’estructura, el cos i capacitat per al seu creixement. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat José Escalona, professor de viticultura de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Escalona participà la setmana passada a les Jornades de viticultura i enologia de Terra de Fangs, organitzades pel Centre Universitari Santa Ana de Almendralejo (Badajoz). Escalona es desplaçà fins a Badajoz per impartir la conferència Efectes del canvi climàtic en la fisiologia del cep i en la qualitat dels vins. Segons el professor, aquestes modificacions són conseqüència directa de factors com "l’increment de concentració de sucre al gra de raïm i de la intensitat alcohòlica dels brous".

Vins que no enganxin

També assenyalà "una disminució progressiva de l’acidesa dels mostos, a més d’un desequilibri entre la maduresa industrial i la maduresa fenòlica". En paraules clares: el nou panorama durà els cellers a produir vins més allunyats del gust dels consumidors, ja que tenen una major graduació i desequilibri.

Així que els nous escenaris del clima hauran de fer reflexionar el sector vitivinícola. "I afectarà, específicament, les zones més càlides del sud d’Europa". I dins l’Estat, la zona sud-est, que inclou els raïms de les Illes Balears. Escalona proposa estratègies per "aconseguir vins que siguin més acceptats pel consumidor", com ara modificar les varietats que es conreen, a banda d’alterar els sistemes de plantació i maneig de cultiu per modificar els processos tecnològics.