nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
14°

El joc, eina d'aprenentatge

Les primeres accions que realitza un infant després d’alimentar-se i dormir són les de jugar. Creixen jugant espontàniament amb ajuda i sense. És per aquesta raó que els educadors han utilitzat el joc per preparar-los per a la vida personal i social.

El joc, per tant, s’ha convertit en una eina d’aprenentatge imprescindible als centres escolars. Només certes persones i moviments que enyoren les horribles memoritzacions de conceptes i cadenes de noms sense sentit i molta competició entre alumnes han posat en dubte l’eficàcia del joc com a eina didàctica. Quan l’escola té en compte que no ha de convertir els infants en enciclopèdies vivents, sinó que ha d’exercitar les seves aptituds, formar la seva conducta i fer-los realitzar descobriments per si mateixos, ho podrà aconseguir gràcies al joc.

El joc suposa una ajuda per al desenvolupament físic i psíquic de les persones: ajuden tant la seva capacitat de pensar com la creativitat. Maite Garaigordobil, psicòloga i investigadora del joc, diu que "és un instrument poderós de comunicació, de socialització i de desenvolupament moral, a més d’una eina d’expressió i de control emocional, que promou l’equilibri psíquic i la salut mental."

Per a l’escola trobarem milers de jocs o videojocs educatius (basta escriure "jocs educatius" a un cercador d’internet) que podran substituir tots els que poden ajudar a desenvolupar la violència i la competitivitat. Aquests jocs podran ser útils per aprendre sobre qualsevol aspecte, des d’escriure les lletres de l’alfabet fins a conèixer els nombres, des de fer manualitats fins a aprendre a dibuixar, des de poder llegir contes il·lustrats fins a fer comprensions orals i lectores. També podrem trobar jocs lingüístics per aprendre el català a la col·lecció Mar de Mots del Projecte Plenamar de l’editorial Moll.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per forastera, fa mes de 15 anys
El que no he trobat enlloc és el titular "sol·licitud de BIC per a jaciments de vilafranca" i mira que he cercat! idò, de tota manera amb la resta ja en tinc prou. Dilluns els faré una ullada.Bona nit
Valoració:3menosmas
Per forastera, fa mes de 15 anys
Tip, gràcies per l'avís, he sortit per comprar-lo i per sort l'he trobat en l'alcampo. I no saps la il·lusió que m'ha fet !.Hi ha més de set diferències, però estic contenta i agraesc al diari per publicar-lo. I em serveix per millorar l'expressió escrita. Ara compraré l'edició impresa un pic o dos cada setmana (que estam en crisi,jejeje) i així podré corregir les opinions dels altres i adonar-me de les errades.
Ets un bon mestre per a jo i m'estàs ajudant molt.
Bon cap de setmana i que hagis gaudit en sa cadena per la llengua.
Valoració:2menosmas
Per Visca Mallorca liberal, fa mes de 15 anys
I darrera la cultura del no fer res més que consumir, no tenir cap títol ni cap formació, i abocar tota la frustració en el policonsumisme general què hi ha, revoltós? Doncs el capital-aspiradora, o capital forat-negre, una forma evolucionada -degenerada- del capital-empresa.

Ep, i estic d'acord que el procés de Bolonya no té uns mínims democràtics que el facin acceptable.

Però crec que al terme "cultura de l'esforç" li ha passat una mica com al del "liberalisme", que el fa servir gent just en el sentit contrari de l'original, mutilant-li significats per fer-lo inservible des d'altres ideologies.

Sovint es parla de "cultura de l'esforç" per emmascarar el foment de la "cultura de l'apatia" o la "cultura de la nàusea", i es parla de "liberalisme" quan convé que no sembli "autoritarisme".

Que no ens robin les paraules!
Valoració:3menosmas
Per tip, fa mes de 15 anys
Forastera, a l'edició impresa del diari d'avui, han seleccionat aquest teu darrer escrit. Enhorabona!

Una forma de jugar, de més grandets com nosaltres, és fer-ho servir com a correcció de les nostres redaccions. Sense haver d'anar a classe! Es tracta de cercar les set diferències entre l'original i el que ha passat pel filtre.

Bon cap de setmana.
Valoració:1menosmas
Per Revoltós i antibolonya, fa mes de 15 anys
Però a l'ESO i al Batxillerat tot canvia. Ja no es tracta d'aprendre coneixements, ni de jugar, ni de fer les classes divertides, Es tracta de la "cultura de l'esforç" o sigui de la competitivitat, de voler ser el primer, de negar a l'altre, perquè darrera la cultura de l'esforç només hi ha els interessos del capital-empresa.
Valoració:9menosmas
Per forastera, fa mes de 15 anys
Una pena que quan jo era petita no s'utilitzessin els jocs per aprendre. Fa temps una amiga va fer les pràctiques en una escoleta amb un petit hort a la classe. Amb una cosa tan barata i simple com aquesta els nens aprenien: respecte a la naturalesa, coneixement del medi, treball en equip, preparació d'amanides, hàbits alimentaris, valorar el treball i l'esforç, coneixement de les fraccions (media pastinaga, un quart de ceba, etc) i tot d'una manera divertida. També va fer classes al fill d'una altra amiga que, per un problema emocional, s'havia aturat i no aprenia a llegir i a més li deien que era hipercinètic. Amb un joc parescut a una gimcana, amb notes que li duien al tresor i al premi, el nen va progresar d'una manera increible i ara no té cap problema de compressió ni de lectoescritura. També la seva mare li estimula molt i això també ajuda, és clar.És necessari la implicació dels centres educatius, mestres i pares, perquè si desprès els nens van a casa, els engegen la tele i no els ni cas, ni tenen cap estímul malament anirem.
Valoració:-2menosmas
Per Antònia, fa mes de 15 anys

Estic molt d'acord amb el contingut de l'escrit ja que jugant és com millor aprenen els nins. Si partim de la base que la motivació és la base de tota persona que està aprenent, ja que, sense aquesta, el subjecte és passiu perquè no està interessat en allò que té al davant, per tant, no aprèn. La motivació duu l'interès i l'interès duu l'aprenentatge. El joc, que n'hi ha de diferents tipus segons l'edat, és una eina imprescindible en l'aprenentatge dels infants i dels adolescents. Estam parlant de jocs didàctics, de jocs que es duen a terme amb una finalitat, a part de la finalitat que cerquen els infants, la d'entretenir-se. D'aquesta manera, l'infant aprèn sense adonar-se perquè, com que s'ho passa bé jugant, no li representa un esforç exagerat i hi posen tots els sentits. Bon dia a tothom i a jugar que són dos dies!!!
Valoració:13menosmas
Per Pepi, fa mes de 15 anys
D'un pare d'un mestre, Joan lladonet aquest llibre si que és genial.
Valoració:5menosmas
Per tomeu, fa mes de 15 anys
plenamar
Valoració:5menosmas
Per tomeu, fa mes de 15 anys
aconsell tota la col·lecció de'n Lladonet de llibres que té, ets fantàstic.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente