La crisi va ser ahir el centre del debat de política general a Madrid. El cap de l’Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, apostà per un canvi del model econòmic, i per aconseguir-ho anuncià ajuts directes a l’adquisició de cotxes; canvis fiscals en la compra i lloguer d’habitatges; rebaixes per a pimes i autònoms, i ordinadors per a tots els escolars. En el seu discurs durant aquest debat en el ple del Congrés, i al llarg d’una hora, Zapatero reclamà consens per a unes iniciatives destinades a frenar l’atur i a aconseguir una economia sostenible, alhora que reconegué que algunes de les propostes depenen del cofinançament de les comunitats autònomes. Després de repassar les causes de la crisi i atribuir el ràpid augment de l’atur al "brusc esclat de la bombolla immobiliària", Zapatero admeté que la pèrdua de llocs de feina en els darrers mesos és "aclaparadora" i que "el Govern s’ha equivocat, successivament, en les seves previsions", encara que aquest "error", digué, no li ha impedit reaccionar.
D’entre les mesures de futur anunciades, destaca la supressió de la deducció fiscal per compra d’habitatge a partir de 2011 per als qui guanyin més de 24.000 euros anuals. A partir de llavors, només s’aplicarà la deducció als qui hagin comprat abans de 2011 i a les rendes menors de 17.000 euros anuals, mentre que els qui cobrin més veuran reduïda la deducció. L’objectiu és reactivar durant els pròxims mesos el mercat immobiliari, amb milers de pisos sense vendre. A més, s’equipararà la deducció per lloguer a la de compra i es milloraran els beneficis fiscals per als llogaters.
Una de les mesures més esperades eren els ajuts directes a l’adquisició d’automòbils, que Zapatero condicionà a la col·laboració dels governs autonòmics i dels fabricants. Així, l’Estat està disposat a donar 500 euros, sempre que siguin complementats pels fabricants amb 1.000 més i per les comunitats, amb 500 més, de manera que s’assoleixin els 2.000 euros d’ajuda directa per vehicle nou. En el paquet de mesures destaca també una rebaixa de cinc punts en l’Impost de Societats per a les pimes amb menys de 25 treballadors i menys de cinc milions de facturació que mantinguin la plantilla, i una baixada equivalent en l’IRPF dels autònoms que conservin els seus assalariats.
Entre les reformes estructurals, Zapatero reclamà un "gran pacte" per l’educació i anuncià el "projecte Escola 2.0". El president informà també de noves partides per a l’ICO, un nova retallada de la despesa pública de 1.000 milions, un pla VIVE per a la renovació d’autobusos i matrícules gratuïtes en els màsters oficials per als titulats a l’atur, sense oblidar anteriors promeses, com la llei de l’avortament i la reforma de la Justícia, que inclourà una nova regulació de les competències dels òrgans judicials.
Crítica unànime
Després del seu discurs, el president Zapatero rebé una allau de crítiques. Com era d’esperar, el més dur va ser el president del PP. Mariano Rajoy exigí al cap de l’Executiu una "urgent rectificació" de la seva política econòmica, perquè la situació actual és de "recessió, dèficit, deute i un atur galopant" de quatre milions de persones. A més, Rajoy assegurà que les propostes anunciades per Zapatero per fer front a la crisi són "mesures aïllades i fragmentàries", i és necessari un pla global. Rajoy començà la seva intervenció en el debat de política general incidint en l’elevada taxa d’atur que té Espanya, la més alta de la UE. "Hi ha més de quatre milions de persones desocupades. Aquest és l’estat de la nació. Gairebé tots havien treballat abans, la qual cosa significa que ha desaparegut el seu lloc de feina", va asseverar.
En el seu repàs de xifres, també va esmentar la caiguda del PIB un 3%; les 500.000 llars espanyoles que no disposen de cap tipus de renda, pensió o subsidi; el dèficit públic del 8% i l’elevat dèficit exterior. "En suma, recessió, dèficit, deute i un atur galopant. Aquest és l’estat de la nació, sense maquillatges i sense escarafalls", va recalcar. A continuació va recórrer a l’hemeroteca per recordar al president del Govern que fa un any, abans de les eleccions generals, va negar que hi hagués crisi en un "deliberat i mesquí càlcul electoral" davant de la "por paorosa" dels socialistes, va dir, "que els espanyols descobrissin la realitat".
Un duel tens
Després de retrets i més retrets, arribà el duel dialèctic entre Rajoy i Zapatero, que elevà el to a les bancades del Congrés, tant en el costat socialista com en el del PP, cosa que obligà el president de la Cambra baixa, José Bono, a realitzar una desena de crides a tornar a l’ordre. Ambdós dirigents es van acusar mútuament: Zapatero a Rajoy, d’aprofitar-se de la crisi; i Rajoy a Zapatero, d’"apallissar" la classe mitjana amb les noves mesures El mateix Rajoy va arribar a enfrontar-se amb els diputats socialistes presents a la sala. El líder popular s’encarà amb els murmuris del Grup Socialista quan desgranava les causes de la crisi i, lluny d’acovardir-se, els va etzibar: "Sé que d’això no en saben res, però facin el favor de callar.
Escoltin, que els anirà molt bé". Més endavant, i després que Bono hagués d’intervenir per apaivagar els ànims que les paraules de Rajoy estaven exaltant, el president del PP va tornar a combatre la remor del Grup Socialista amb un improperi: "Però si vostès no saben llegir", els va dir en un altre moment, cosa que originà protestes a les bancades del PSOE. Quan arribà el seu torn de rèplica, el president sortí en defensa dels seus diputats en pujar a la tribuna d’oradors, des d’on els recordà que representen onze milions d’electors. A més, posà en relleu el que és, al seu parer, "l’estil menyspreador" de Rajoy. Zapatero volgué deixar clar al líder popular que "no és mestre a donar lliçons, sinó mestre a perdre eleccions", una afirmació que va arrencar el somriure de la bancada socialista i els esbroncs de la del principal partit de l’oposició.
Però Rajoy no va ser l’únic a mostrar el seu rebuig a les mesures anunciades. Tots els grups, llevat del PSOE, el criticaren. CiU, per boca de Josep Antoni Duran i Lleida, assegurà que el discurs de Zapatero fou de "campanya" electoral i ple de promeses, la qual cosa demostra que "en la tómbola de Zapatero sempre toca, si no un xiulet una pilota". Segons la seva opinió, les propostes que ha fet el president en alguns casos no tindran gens d’"incidència" per pal·liar la crisi. Josu Erkoreka, en nom del PNB, advertí el president que no pot continuar exigint "actes de fe" als ciutadans quan "ha exhaurit la seva credibilitat i no dóna resultats concrets". Pel portaveu nacionalista, les mesures anunciades per Zapatero són "heterogènies i inconnexes".
Joan Ridao criticà que les "receptes" presentades per fer front a la crisi "són més pròpies del PP" i assenyalà que el Govern té "poca fiabilitat" i que ERC no li donarà crèdit" si no compleix amb la seva paraula, "sobretot amb Catalunya". Gaspar Llamazares, d’IU, afirmà que Zapatero havia eludit la realitat i evitat el més fonamental en el seu discurs, que és "la crisi i les seves conseqüències, i abordar els problemes dels ciutadans".
ICV, representat per Joan Herrera, criticà que les mesures no s’haguessin pactat amb la resta de grups parlamentaris i en ocasions suposin no solament despesa per a l’Executiu mateix, sinó per a les comunitats autònomes. Rosa Díez, al capdavant d’UpyD, va considerar que el discurs de Rodríguez Zapatero ha estat "una barreja entre una carta als Reis d’Orient i el conte de la lletera", i que les mesures que ha proposat són "antisocials".
"El problema es que ves a la oposición del PP (y, en general, a todo el espectro político) y te echas no a temblar sino a llorar, al ver que esto no hay quien lo solucione".
Hi estic totalment d'acord, però s'hauria de fer un matís; la culpa no és exclusiva d'aquest allau d'ineptes cocainòmans que són els polítics, sinó de la societat en general. És ara que l'espectre polític fa oi? No, ja fa temps. Però la societat espanyola, i la balear també, es dediquen a votar-los indiscriminadament, tant al PP com al PSOE. Què passa? És que no hi ha altres opcions? És que els hi posen una pistola a la boca a l'hora de votar perquè no ho facin a altres partits?
Partint de la base de que convivim amb una societat políticament ignorant i analfabeta, que s'estima més veure "A tu lado", "Supervivientes" o el torneig de lluita lliure de torn que no preocupar-se més de saber qui són els qui els governen, és perfectament comprensible com és la classe política, no només d'Espanya, sinó de les mateixes Illes Balears.
Dos exemples d'idiotesa política derivada de la idiotesa ciutadana:
1) ERC ha estat l'única formació política del Congrés dels Diputats que ha exigit al Govern que faci públiques els comptes de la Casa Reial, el qual és una obligació per part de l'Estat que es passen pel forro. En ZP li ha dit que no les farà públiques i ERC ha presentat una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. Beníssim. Sabeu quantes altres formacions polítiques s'hi han addherit a aquesta iniciativa? Cap. I jo em deman: per què els nacionalistes bascos, gallecs, catalans de CIU, republicans/federalistes d'IU i d'altres defensen aquesta monarquia obsoleta i anacrònica? Covardia? No veuen que violen les Lleis? O es que també només consideren Llei allò que els convé? Pero clar, no ho diguis a ningú, això, perquè encara et sortiràn bossots "de sa roqueta" que et diran "és que es rei du molts de turistes aquí". En fi... no volen pa i circ? Idò pa i circ tendran (tendrem).
2) Els mateixos ERC i ICV es queixen al PSOE de l'afavoriment brindat a Andalusía per part de l'Estat en termes de financiació autonòmica -quan es va tancar el contenciós de la "deuda histórica con Andalucía"-. I al mateix temps li segueixen brindant suport al PSC al Parlament de Catalunya. Tant de bo que en Ridao va titllar de "coherent" el seu partit, ERC! Idò per què et dediques a fer el ridícul i el betzol bramant con una nina malcriada i estúpida, i no actues al Parlament? Moció de censura contra Montilla i pacta amb CIU, que sé que també fa oi, però com a mínim no et seguiran prenent el pèl, com fa el PSOE. Què crèduls i beneits que són els nacionalistes catalanistes si segueixen confiant en aquest partit!
Dos exemples d'idiotesa ciutadana, no derivada de la idiotesa política:
1) Quan l'impresentable del Cap d'Estat li va enteferrar a n'en Chávez el seu "¡por qué no te callas!", la societat espanyola -i entre ella molts de mallorquins també- no només el va defensar sinó que el va aplaudir. Si tots aquests subnormals de ciutadans formassin part d'una societat civilitzada, no haurien comportat aquesta actitud de "pacorro" i de "quillo" que va tenir; però ni la península Ibèrica ni les Illes Balears són Dinamarca, i està clar que aquí imperen les ments bledes.
2) El PP balear durant la legislatura passada es va dedicar bàsicament a robar doblers i a enxufar gent (cas del bomber de 110 kilos de l'Ajuntament de Palma, per obra i gràcia de la nefasta, beata i greixosa Catalina Cirer). Sabeu què et contesta molta gent quan els informes d'aquests fets? Doncs, entre d'altres respostes "il·lustrades" et mollen perles del tipus "Ben fet! Jo hagués fet el mateix. I tu?", o "Bé, m'estim més que robin els meus que no els altres", o "Això d'enxufar gent ho fa tothom". Bé, mil i un tòpics per tal d'excusar-los. Què hi guanya aquesta escòria unineuronal defensant els corruptes? Un altre cop, aquesta actitud és impensable a societats avançades política, cultural i moralment com la neerlandesa, la noruega o la austríaca, entre d'altres.
Avui en dia votar a un partit polític suposa:
PP = Suport descarat a les èlits de la societat, als poderosos. Mesures de "pa per avui i fam per demà" per disminuir l'atur, retall de drets i llibertats, persecució política de les minories, atacs al pluralisme, etc...
PSOE = Somriures davant les minories de que ells no són com el PP, i punyalades a l'esquena perquè després veus que són quasi iguals a ells. Estrangulament de la classe mitjana, polítiques de dretes en un partit que es ven com d'esquerres. Tolerància del pluralisme però sense ànim de continuar més enllà del que ja hi ha. Primers indicis de sobèrbia i autoritarisme (cas Bono a President del Congrés), amb el vist-i-plau i la complicitat dels seus vassalls llepaculs (ERC, BNG, PNV...). L'únic bo que tenen és que amplien segons quins drets i llibertats.
ERC = Nacionalistes concagats i hipòcrites que no tenen collons d'enfrontar-se amb el PSOE, després de mil i una traicions. Complicitat amb qui no et dóna de menjar. Tirar pedres damunt la teva pròpia teulada. Sectarisme polític contra el propi poble català.
CIU = Hipocresia duita a l'extrem. Es venen com un partit nacionalista i li llepen el cul al Rei forà. Massa ànsies de cadira parlamentària. Espanyolisme del líder d'UDC, José Antonio Durán y Lérida. Artur Mas sense rumb ni criteri propi. Transposició de l'ultracatolicisme del PP cap a Catalunya.
UPyD = El braç dret de la dreta ultranacionalista espanyola. Si es centrassin més podrien ser qualque cosa interessant, com alternativa al bipartidisme, però na Rosa Díez pareix sortida directament de les files falangistes. Per cert, no entenc els mitjans de comunicació espanyols quan titllen de "nacionalistes" o "ultranacionalistes" a segons quins partits d'àmbit estatal serbi, i després no ho fan amb el PSOE i el PP, respectivament. Són cecs, sords, idiotes o senzillament
nuls de plena intel·ligència?
IU & Friends = Enfonsar la classe mitjana per afavorir immigrants. Suport excessiu a aquests darrers (tant si venen a fer feina com si venen a delinquir o a vendre droga). Protecció de les classes més desfavorides a costa de la classe mitjana, i no pas de la classe alta. Utilització del terme "pobresa" i "exclussió social" per afavorir segons quina gentussa; els "aparcacotxes", que Cort els hi dóna feina per la seva cara, quan els altres hem d'estudiar hores i hores per treure unes oposicions. Gràcies Grosske pel teu respecte als principis de "igualtat, mèrit, capacitat i publicitat", que regeixen els procediments de selecció del personal de la funció pública.
ENTESA, PSM i succedanis = Pèrdua de rumb, maremàgnum d'idees, galliner intern, canvi constant de sigles (quans n'hi ha hagut, ja?), etc... Per què Escòcia té només un partit nacionalista (l'SNP) i a les Illes Balears n'hi ha 3 i mig que es disputen el trocet de pastís electoral nacionalista? Per què serà? Per sectarisme? Per endogàmia? Perquè són uns entabanats?
UM = És la CIU mallorquina, és a dir: ànsies desmesurades de seure el cul a una cadira parlamentària, tenir a un impresentable de president, que només té figurera i que l'ambició l'haurà duit a la ruina (tant de bo). Partit ambigu, no saben ni ells mateixos el que són (nacionalistes, regionalistes, subnormalistes). Complicitat en benefici propi amb la dreta arrasadora. Muntar espectacles, traicions i bregues de culebró veneçolà amb el Pacte de Centreesquerra. Per un cop, UM ha desbancat al PSM/ENTESA/BLOC com el major focus d'inestabilitat i partit més impresentable, a l'hora de fer pactes.
PNV = Victimistes que es dediquen a culpar el PP i el PSOE de la seva ineficàcia i ineficiència. Què esperaven? Governar durant 30 anys prometent independència sense fer res, i que encara els hi donassin suport? Es pot ser més colló però no més crèdul.
Sobre la crisi: el PSOE no té cap recepta, pel que es veu, ja que anuncia mesures dia sí dia també, es contradiuen constantment i a cada proposta que fan en lleven una altra. En fi, haurien de tenir la mínima decència de dimitir tots. El PP ho faria millor? És discutible. N'Aznar se'n va sortir millor de la situació heretada d'en Felipe González, no dic que ho fes bé, sinó millor del que ho està fent aquest inepte i inútil d'en Zapatero. El que passa és que cap formació política té el que ha de tenir per presentar una moció de censura, i el PSOE és tan covard que tampoc presentarà una cuestió de confiança.
En fi, no seguiré, no perquè no tengui més arguments, perquè desgraciadament en tenc molts d'altres, sinó perquè ja n'hi ha prou i m'he cansat. La conclusió que jo faig és que més percentatge de culpa té la societat espanyola i balear -aquesta última pugna per assolir el títol de societat més absurda del món, amb una intel·ligència simiesca-, que no pas els polítics. Aquests, senzillament el que fan és aprofitar-se de la ignorància i incultura de la societat i treure'n benefici propi. I mentre la societat no canviï, la classe política seguirà igual de nefasta, tant si votes el candidat dolent com si votes el pitjor.
Salut!