Les crítiques a la proposta de la patronal de flexibilitzar el mercat laboral varen centrar enguany el Primer de Maig. Fou una jornada en la qual els líders d’UGT i CCOO varen amenaçar de convocar una vaga general si es retallen els drets dels treballadors o bé s’acordin mesures fora del diàleg social.

Així, a Madrid, els secretaris generals de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i d’UGT, Cándido Méndez, varen advertir el Govern i el Parlament que no cedeixin a les demandes de la CEOE d’abaratir l’acomiadament i de retallar els salaris i les pensions, perquè això generaria "conflictivitat".

El ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, va respondre a aquestes advertències i des de Barcelona asseverà que el Govern no incentivarà l’acomiadament fent-lo més fàcil i barat. A més, va reiterar que qualsevol reforma del mercat laboral ha de discutir-se a la mesa de diàleg social i ser consensuada. Segons la seva opinió, seria una "injustícia" pensar que la crisi és conseqüència dels que treballaven per cobrar mil euros i han perdut la feina tenint en compte l’origen és la "clara especulació financera".

Els sindicats varen considerar aquest Primer de Maig el "més transcendent" dels darrers 15 anys per la gravetat de la crisi econòmica, que ha elevat l’atur a xifres històriques i ja afecta més de quatre milions de persones.

A Madrid, la manifestació va reunir milers de persones –65.000 segons els organitzadors i 6.000 segons la Policia–, es va desenvolupar sense incidents amb el lema "Davant la crisi: ocupació, inversió pública i protecció social" i durant el seu transcurs els protestants van rebutjar la precarietat, els baixos sous i els contractes escombraries i exigiren pensions mínimes "dignes".

Toxo i Méndez indicaren el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, que no accepti les pressions de la patronal i que enviï el pròxim 12 de maig, en el debat de política general, un missatge "clar" i "inequívoc" sobre això.

És necessari, segons va dir Toxo, un pla de xoc per atendre els més de quatre milions d’aturats, per la qual cosa cal moure els recursos públics disponibles, gravar les rendes més altes i que els doblers que s’han donat a les entitats financeres flueixin a l’economia real. També és imprescindible la protecció del milió de persones que no tenen cap prestació, un fet que per als sindicats és "insostenible" perquè les mesures del Govern són "insuficients".

D’altra banda, des de totes les comunitats autònomes els sindicats també van exigir mesures per generar ocupació i protegir els aturats i van advertir que no estan disposats a afrontar una reforma del mercat de treball que abarateixi l’acomiadament, rebaixi els salaris i retalli l’estat del benestar.

A Barcelona la manifestació convocada per CCOO i UGT reuní "més gent que mai", segons els sindicats, que xifraren la participació en 40.000 persones davant les 9.000 calcuades per la Guàrdia Urbana.

A Andalusia, la comunitat que registra un major nombre d’aturats, l’acte central es va desenvolupar a Màlaga, on UGT i CCOO varen instar el Govern andalús i els empresaris que es comprometin a reorientar un model de creixement sostenible que no depengui de la "construcció residencial".

A València una manifestació multitudinària –20.000 persones tal com indiquen els sindicats i 10.000 seguint els càlculs de la Policia–, malgrat la fina pluja, va reclamar un pacte per sortir de la crisi en què participi la societat i un canvi de model econòmic que aposti per la indústria.

Al País Basc, la vaga general convocada per ELA per al pròxim 21 de maig, les greus conseqüències de la crisi per als treballadors i les crítiques contra la patronal van centrar els missatges llançats pels principals sindicats bascos.

També des d’Aragó i Navarra milers de persones reivindicaren una millor protecció social davant la conjuntura financera.