La vida i l'estat d'ànim en la Base Cervantes al Líban ha canviat totalment després del brutal atemptat que costà la vida de sis soldats i provocat dos ferits, entre ells el mallorquí Juan Paz Soler. L'estat d'«alerta vermella» instaurat pels comandaments ha canviat tots els costums i usos militars. Al costat de Juan Paz, en l'esmentada base també es troben els palmesans Aitor Limones Romero i el soldat De Oleza. Limones, de 21 anys, declarava ahir a aquest diari des de la Base Cervantes, que la preocupació és general.
«Estam molt preocupats, perquè tots som estam en perill. S'aprecia, després de l'atemptat, un ambient de preocupació i desesperació. El desànim és general a la base Cervantes i ens recolzam uns als altres. La gent està fotuda, però cal tirar endavant i aguantar», apuntava Limones encara afectat per tot el succeït al Líban.
Com tot el destacament desplaçat a la Base Cervantes, el mallorquí tampoc no entenia el perquè de l'atemptat: «Ens ha agafat per sorpresa, més encara amb tota la tasca humanitària que estam realitzant. No sol passar generalment un fet d'aquestes característiques». Amb l'ànim un poc baix, confessa que la seva missió en la Base Cervantes està a punt de finalitzar: «D'aquí a 13 dies torn i me'n vaig amb aquest pesar, perquè cap dels que som aquí no podia esperar res semblant. Els comandaments han reforçat les mesures de seguretat, i ens trobam en alerta vermella». Respecte dels altres mallorquins, es limità a indicar que sabia que Juan Paz estava ferit i que l'altre mallorquí en el destacament, el soldat De Oleza, es trobava bé, igual que ell.
Aquest diari pogué parlar ahir també amb el pare d'Aitor, Juan Limones. «Existeix risc de perill, però l'adopció de totes les mesures de seguretat, ben segur que impedirà un nou atemptat. Tot el món està en alerta i amb tots els sistemes de control reforçats», indicava ahir des de Santa Ponça el progenitor del soldat mallorquí.
Juan Limones no pogué dissimular la seva preocupació per la situació en la qual es trobava el seu fill al Líban, però agraí la integritat del seu fill, que tot just conèixer-se l'atemptat, «em telefonà per dir-me que es trobava bé i que no ens preocupàssim del que veiéssim per televisió», afegí.
